Llegir l’article de
Cristian Segura al diari ARA titulat “La senyora Lina Padilla es rebel·la”, en
què explica que aquesta senyora, una dona jubilada de 75 anys, va escoltar Duran i Lleida en l’acte de campanya que va
fer a l’Orfeó Gracienc i li va fer unes quantes preguntes, m’ha fet recordar
una altra dona, que ara tindria 89 anys
i que també hauria assistit als actes de campanya de CIU.
Aquesta altra dona
dona, era la meva mare. Ella assistia als actes electorals -en deien mítings- dels partits catalans que es
presentaven als primers comicis electorals. En alguns dels actes jo, que en
aquell moment encara era molt joveneta, la vaig acompanyar. En recordo un al
cinema Colon i crec que un altre a l’Ideal; recordo la trobada amb Jordi Pujol
a Santa Bàrbara de Pruneres, i el fet que es fes que en unes eleccions acabés
fent d’interventora. Ella, es preocupava pel futur del seu país, en el qual els seus fills i néts
creixerien i s’haurien de guanyar les garrofes. I com a mare, li hauria
agradat deixar-los un país amb un bon futur.
I si la senyora
Padilla li explicava a Duran que pateix per si el seu nét, estudiant
d’enginyeria aeronàutica a Londres, podrà tornar mai a Barcelona, m’imagino que
la meva mare li hauria preguntat pel futur de les seves nétes i néts; per
l’estabilitat laboral dels que, de moment,
ja en tenen feina, per com ho hauran de fer per trobar la primera feina
tots els altres: la llicenciada en psicologia, la llicenciada en INEF (amb
màster en educació acabat), l’estudiant de magisteri d’educació infantil,
l’estudiant d’enginyeria industrial i l’estudiant de medicina. I li hauria
parlat dels fills i joves funcionaris retallats, de les filles pensionistes...
Igual que fa uns anys va escriure al rei explicant-li com d’injust era que els
joves catalans (entre els quals hi havia els seus dos gendres petits) haguessin
d’anar a fer el servei militar fora de Catalunya i igual que, quan tenia
oportunitat, escrivia el president per manifestar-li les seves inquietuds o
fer-lo coneixedor del que ella considerava una injustícia.
Avui, a la senyora
Padilla li diria quatre coses. La primera és que, d’entre les deu preguntes
mecanografiades que va plantejar a en Duran, n’hi havia una que m’ha agradat
molt de llegir: “què passaria si després de les eleccions Rajoy acceptés
concedir el pacte fiscal? S’acabaria el procés independentista?” La segona és
que m’ha fet pensar en la meva mare i m’ha agradat molt llegir com va
adreçar-se a en Duran. La tercera, Sap què, senyora Padilla? Cada vegada que el
president de la
Generalitat se m‘ha adreçat, he aprofitat l’avinentesa per
contestar-li i fer-lo coneixedor d’alguns aspectes que potser des del Palau de la Generalitat es
desconeixen. I la quarta, és que els seus fills i néts, senyora Padilla, poden
estar ben orgullosos de vostè.
Gràcies Lina Padilla
per la seva rebel·lió!
Hola!, jo sóc el fill de la Sra. Padilla i ésclar que n'estem d'orgullosos, ella està farta com molts altres, de tants polítics que fan de 'gestionar' els somnis de la gent una professió, tot camviant els objetius, els ideals les formes, el que calgui, menys ells, que segueixen tranquilament un any darrera l'altre. Mentre tant el meu fill (el seu net) i tants d'altres que són dels millors en els seus estudis i que tindrien molt que oferir al seu pais, s'en han d'anar a triomfar fora perquè fora els esperen amb els braços oberts.
ResponEliminaGràcies pel comentari!