Enguany ho hem tornat a petar. Amb bona cara i
comportament cívic i pacífic hem sortit al carrer una vegada més a reivindicar
allò que creiem que ens correspon.
Estàvem convocats a les 4 de la tarda. Mitja hora abans,
el Passeig d’Olot és ple de parelles, famílies i colles d’amics que, amb
samarreta blanca i "complements independentistes", caminant tranquil·lament, ens
anem acostant al Passeig dels Països Catalans de Salt.
Mentre avancem xino-xano,
comentem que no acabem d’entendre en què consisteix la performance d’enguany, però sabem que si el 2014 vam ser capaços de
teixir aquella enorme "V" amb les quatre barres perfectament traçades i el 2015, l’onada
de colors que acompanyava aquell punter gegant, sigui el que sigui el que
hàgim de fer, sortirà bé.
A mida que ens hi acostem, els cossos i forces de
seguretat es fan més presents: policia local, ambulàncies per un si de cas, furgonetes antiavalots del
cos de Mossos d’Esquadra... Hi han de ser, però com els altres 11-S, enguany
tampoc no tindran feina.
Situats al lloc indicat, abans de l’hora convinguda, malgrat
l’elevada temperatura d’avui, veiem que això torna a ser una festa: gegants i
capgrossos, castellers, pancartes, cares pintades, criatures, gent gran... És
una manifestació reivindicativa però amb un aire festiu i desenfadat.
De motius per ser-hi no ens en falten: evitar que
silenciïn la nostra veu, rebutjar els atacs als nostres representants, impedir
que posin en dubte les nostres institucions... i deixar clar que és el
poble que empeny els polítics i no els polítics que arrosseguen el poble.
Veient l’escenari que es dibuixa a Espanya després de cada
una de les eleccions generals, està clar que Catalunya viu una realitat
diferent a la de la resta de l’estat. Necessitem trencar amb unes institucions ineptes,
corruptes i que ens escanyen. Necessitem trencar amb un govern central i
centralista que ens oprimeix i ens limita, que intervé quan no ho hauria de fer
i que ens gira l’esquena quan hauria d’actuar i que ha tancat la porta a
qualsevol intent de diàleg. Necessitem emancipar-nos per tirar endavant el
nostre propi projecte, per engrescar-nos per un futur millor per a nosaltres i,
sobretot, per a les generacions que ens vénen al darrere.
Jo hi vaig ser perquè sento que estic a punt, perquè crec que no és ni un
caprici ni una utopia, sinó una qüestió de necessitat i perquè estic convençuda que
tots hi sortirem guanyant, tant els que ens sentim independentistes com els que
no se’n senten.
Per això, quan m’ho van suggerir vaig alçar el punt de
color groc i el vaig sacsejar ben fort, contribuint a fer ben gran i vistós el
batec simultani de l’11 de setembre de 2016.
Realment es increïble la quantitat de gent que encara té la paciència i les ganes de sortir cada 11 de setembre.
ResponElimina