diumenge, 25 de desembre del 2016

Millor és el Tió i Reis

“Millor és el Tió i Reis” aquesta és la  inscripció que una nena de quatre anys va fer en el dors d’una felicitació de Nadal per expressar la seva il·lusió per aquests dos esdeveniments nadalencs: el Tió i els Reis; dues celebracions que no poden faltar en les festes de Nadal d’un infant.
És clar que és el millor! Més enllà de la lectura materialista que en puguem fer, la petitona feia referència a l’ambient que envolta aquests dos episodis nadalencs on els grans ens encomanen de la il·lusió dels petits i els petits, de la dels grans. Per això, la nit de Nadal és una de les que costen més d’arribar. I, encara que estiguem enfeinats, sembla que la tarda que la precedeix s’allargui més del compte.
Amb el temps, el Nadal ha esdevingut un joc de cadires una mica contradictori: ens en falten i en veiem de buides. Les que ens en falten, les portem de casa perquè som tanta colla que els amfitrions no en fan mai prou. Amb les buides, ens hi anem acostumant tot omplint-les dels records dels bons moments compartits amb els que les ocupaven.
Per ells, per nosaltres i per tots els que vindran, no deixem de celebrar la nostra nit de Nadal, una nit de retrobades, de petons i felicitacions. Una nit esbojarrada, de nata i de torrons, de xocolata i bombons. Una nit de puces, de rialles, de balls i de cançons. Ells ens ho van ensenyar i nosaltres ho volem continuar. 
Després d’uns quants anys sense picar el tió, sembla que ha arribat l’hora de tornar-hi, per això, avui, l’Abril i en Gaus, amb la seva il·lusió i la seva innocència, seran els encarregats de retornar-nos el costum de fer cagar el tió. Perquè, ara ja ho sabem tots: Millor és el Tió i Reis!
Deixem que l’infant que tots portem a dins ompli d’il·lusió aquesta nit i cada dia de l’any.
Bones festes a tots!
Millor Tió i Reis!

dimecres, 21 de desembre del 2016

Temps d’escarsí

Més a prop de Nadal que no pas de Santa Llúcia -dia en què tradicionalment s’acostumava a fer el pessebre i guarnir la casa amb ornaments nadalencs-, carrers i cases llueixen una decoració nadalenca que, en alguns casos, deixa molt que desitjar. Llums, garlandes, arbres i personatges diversos, entre els quals hi ha uns parenoels espantosos, s’allunyen de la senzillesa i l’elegància que poden tenir un ramet de boix marí, una branca de grèvol o un pom d’escarsí.
L’escarsí (Viscum album) creix en forma de mata damunt els arbres que parassita, té els fruits en forma de boletes blanques, de la mida d’un pèsol, que contenen el vesc, substància viscosa responsable del creixement de noves plantes. Se li han atribuït diferents propietats al llarg de la història: els druides la consideraven una planta màgica, s’havia utilitzat per allunyar bruixes i tempestes, les trementinaires en feien ungüents, i s’ha utilitzat per atrapar ocells cantaires, envescant les creueres, branquillons que se situaven entre arbres i on quedaven atrapats els ocells que s’hi acostaven en sentir un reclam. 


Actualment a Catalunya –i a altres indrets també- tenim per costum posar un ramet d’escarsí com a ornament nadalenc, per això, és fàcil trobar-ne als mercats i fires nadalenques. Hi ha qui diu que perquè porti sort, el pom ens l’han de regalar i l’hem de penjar en algun lloc on puguem passar-hi per sota i aturar-nos a fer-nos-hi un petó.
Doncs això, si encara no ho hem fet, deixem d’atabalar-nos per les compres nadalenques i regalem-nos un pom d’escarsí, pengem-lo en un lloc ben alt i aturem-nos-hi a sota, ben acompanyats, a fer-nos un petó, que això també és Nadal.
Que tinguem sort!


dimarts, 6 de desembre del 2016

Calendari d’Advent

Són molts els costums i les tradicions del temps d’Advent, els dies compresos entre el Nadal i el quart diumenge que el precedeix. Molts són d’origen pagà i estan més relacionats amb el fet d’invocar el retorn de la llum i de la calor, que no pas amb el Nadal pròpiament dit. Les religions es van apropiar d’aquests costums i, actualment, també ho ha fet el consumisme.
Entre aquests costums hi trobem la Corona d’Advent, feta amb branques d’avet i elements decoratius entre els quals hi ha espelmes, una per a cada diumenge que precedeix el Nadal, i el conegut i popular Calendari d’Advent.


De Calendaris d’Advent n’hi ha molta diversitat, tant pel que fa  al material de què estan fets (paper, cartró, fusta, roba...), com al contingut que ens ofereixen (regals, estampes, postals, bons desitjos,  xocolatines...), l’estil (nòrdic, americà, català...) o la manera d’obtenir-lo (compra, confecció casolana, regal...). D’uns anys ençà s’ha estès molt el costum d’instal·lar un Calendari d’Advent a les aules d’educació infantil i a les llars catalanes.  Tot i que n’hi ha de vulgaris, n’hi ha de molt originals, fets amb molt de gust i molta traça.
El Calendari d’Advent no forma part dels costums nadalencs de la meva infància i he de dir que quan les meves filles me’n van parlar –o me’l van demanar- per primera vegada, em va semblar que era una manera absurda d’anticipar-nos al Nadal i permetre que el seu vessant més consumista formés part del nostre dia a dia. Renunciant als meus principis “anti-moltes-coses, vaig permetre l’entrada, a casa nostra, d’una versió senzilla, laica i llaminera del Calendari d’Advent. Tot i que les xocolatines que sortien de les finestretes diàries ens les menjàvem els adults –les nenes no eren gens llamineres-, cada matí tenien una gran il·lusió per obrir la finestreta del dia.
Fa uns anys, vaig tenir coneixement de l’existència del Calendari d’Advent, un blog que només s’actualitza durant aquest període de temps. La seva creadora-administradora l’obre a tothom que hi vulgui participar i s’hi publiquen entrades de contingut i temàtica diversos: contes, costums, manualitats, entreteniments, notícies, suggeriments... Tot i que la seva creadora es manifesta creient i practicant, el blog és obert a tot tipus de continguts. Ja té una mica d’història, existeix des de l’any 2007 i  l’any 2011 va ser esmentat a l’espai Internet de TV3.
Escorniflaire com sóc, així que en vaig tenir coneixement, vaig mirar de què es tractava i vaig demanar per participar-hi. De seguida vaig sentir-me benvinguda i, de moment hi he enviat un parell o tres d’entrades. Avui s’hi ha publicat la meva col·laboració d’enguany.
Confesso que, durant els dies que el blog està actiu, em noto una mica impacient per llegir la publicació diària. Deu ser un símil de la il·lusió dels més petits per destapar la finestreta diària del seu Calendari d’Advent.
Ja ho diuen, ja, cada cosa a son temps, naps i cols a l’Advent!