dimarts, 6 de novembre del 2018

Que no ens donin aranyons per nabius!


D’un temps ençà ha proliferat el consum dels anomenats “fruits del bosc”, coneguts també com a fruits vermells o berries, per influència anglosaxona.
Fa uns anys, les melmelades que es podien trobar a la majoria de botigues eren la de préssec, la de pruna i poca cosa més, per això, quan anàvem a França i vèiem aquella varietat de melmelades i confitures, en compràvem de sabors diferents, entre elles les de “fruits del bosc”.
Formen part dels anomenats “fruits del bosc” els aranyons, els gerds, les móres, els nabius, les groselles, el saüc, les maduixes de bosc o els ginebrons, entre altres. Com a fruits de plantes silvestres, són la base d’alimentació de molts animals (ocells, conills de bosc, talps, esquirols, daines, cabirols, porcs senglars...). Antigament, els mateixos recol·lectors n’elaboraven gelees, melmelades, confitures o licors. De mica en mica, el consum de berries s’ha incrementat i s’utilitzen en alimentació, en dietètica com a complements alimentaris o en cosmètica. Aquest augment ha estat possible gràcies al seu conreu que permet abastir el sector alimentari, el medicinal i el cosmètic així com trobar-ne habitualment als mercats, en conserva, assecats o frescos.
La semblança entre alguns d’ells sovint porta a confusions i el fet que les etiquetes acostumin a ser en la llengua estatal, encara més. Això fa que sovint no tinguem clar  quin és el fruit que tenim al davant i és fàcil caure en algun parany, com el de traduir aranyó per arándano o móra per frambuesa.
En una parada de fruits secs i confitats de la fira de Sant Narcís, a Girona, les venedores m’asseguraven que els nabius (que havien escrit a l’etiqueta amb “v”) eren el mateix que els aranyons i s’entestaven a fer-me creure que allò que al País Basc s’utilitza per fer el patxaran són els nabius i que aquests (falsos) nabius són el fruit d’una planta alta i espinosa, però que n’hi ha una varietat de mata baixa, sense espines i més dolços.
Motivada per aquest embolic descomunal i pels dubtes que tantes vegades hem tingut davant d’un pot de melmelada, m’he decidit a fer aquesta entrada que pretén aclarir les possibles confusions.
L’aranyó és el fruit del Prunus spinosa que en català es coneix com arç negre, aranyoner, escanya-gats, espinalet, espí negre o pruneller (arañón, bruño, endrino, espino negro o Marañon, en castellà). El seu hàbitat són les bardisses.
Si en voleu collir, haureu d’anar a un marge brut i embardissat. Si tot collint-los us punxeu amb l’arç negre, recordareu sempre més aquest arbust i, si us poseu un fruit a la boca i el mossegueu, l’amargor que notareu farà que no els oblideu. Per tant, sabreu com són i d’on surten els aranyons.
El nabiu o mirtil és el fruit del Vaccinium myrtillus que en català es coneix com nabinera, nabiu, nadiu, mirtil, anadiu, avajonera o gerdera silvestre (arándano o mirtilo, en castellà). El seu hàbitat són els boscos i les landes.
Si en voleu collir, haureu d’anar al Pirineu a mitjans o final d’estiu i fixar-vos en aquelles mates baixes carregades de fruits lilosos, tous i dolcencs que us deixaran la boca ben tenyida. Per collir-ne us haureu d’ajupir molt i si us hi agenolleu o us hi asseieu al damunt, quedareu ben tacats i ben segur que recordareu què són i d’on surten els nabius.
La móra és el fruit del Rubus ulmifolius que en català es coneix com a romaguera o reomeguera, esbarzer, abarta, abracer o esbarzer comú (zarza o zarzamora, en castellà). El seu hàbitat són les bardisses.
Si en voleu collir, haureu d’acostar-vos als marges dels camps o cases abandonades a finals d’estiu i, vigilant de no esgarrinxar-vos i de no esfilagarsar-vos la roba, ben segur que n’arreplegareu un bon grapat. Si són ben madures, gaudireu de la dolçor i el perfum d’ aquest fruit i us quedareu amb les mans i la llengua ben tenyides.
El gerd és el fruit del Rubus idaeus que en català es coneix com a gerdera, gerdonera o jordonera (frambueso en castellà). El seu hàbitat són les clarianes dels boscos humits.
Si en voleu collir, haureu d’anar al Pirineu a mitjan d’estiu i, segurament en trobareu a la vora de camins i en clarianes del bosc.
Finalment vull parlar del gavarró  o grataculs, fruit de la Rosa canina. En català es coneix com roser de pastor, englantiner, gavarra, gavarrera, roser bord, roser boscà, roser de marges, roser d’hivern o roser englantiner (escarbaculo, galabardera, mosquera, rosal bravío o zarza garbancera, en castellà). El seu hàbitat són les bardisses o les vores de boscos.
Em plau recordar la finesa d’una gelea que n’havíem fet uns anys enrere i que era una menja deliciosa. Elaborar-la és força laboriós, ja que cal esclafar els fruits, posar-los a macerar amb sucre i després filtrar-ho per evitar que els pèls i les granes que contenen passin a formar part de la melmelada. Després cal posar el líquid resultant en un cassó i coure’l a foc lent, remenant sovint per evitar que s’enganxi. El resultat és una gelea exquisida.
Acabaré amb unes fotografies de cada un d’aquests fruits. Espero que serveixin per desfer l’entrellat i evitar confusions entre els diferents “fruits del bosc” i que la propera vegada que destapem un pot de melmelada, sapiguem què és allò que estem a punt d’untar al pa torrat.
I, sobretot, que no ens donin aranyons per nabius!

Aranyó

Arç negre
 
Nabinera i nabius o mirtils

Romeguera o esbarzer

Móra
 
Gerdera

Gerds
Roser de pastor i gavarrons o grataculs



Els noms de les plantes i les fotografies són extrets de http://www.floracatalana.net

20 comentaris:

  1. Els aranyons, a part de ser molt aspres, tenen un pinyol a dins, com una pruna o una cirera.

    Els nabius són dolços i no tenen pinyol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, Carme! Una diferència més de tantes que n'hi ha i que fan que no els puguem confondre.
      Gràcies pel teu comentari!

      Elimina
    2. Ok. i nhi ha de negres i vermells . Perfecte .merci . Jo tambè tenía dubtes ...

      Elimina
  2. Moltes gràcies per les explicacions i fotos...hem sortit de dubtes!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu. Celebro que us hagi estat útil.

    ResponElimina
  4. Simplement genial! Porto temps pensant que els nabius i els aranyons eren el mateix! Merci!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari!
      Celebro que hagi servit per aclarir aquesta confusió.

      Elimina
    2. No també mho pensava!!!

      Elimina
  5. Oi que el cassís de la Vall d'Aran i del sud de França el fan amb nabius?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola. La veritat és que, des de la Garrotxa, desconeixia aquest licor de la Vall d'Aran. Ho he estat mirant i veig que el cassís està fet amb aiguardent i grosella negra (Ribes nigrum). Per tant, crec que els nabius no hi tenen res a veure. Però també et diria que en això dels licors, "cada terra fa sa guerra".
      Salut i gràcies per llegir el blog!

      Elimina
    2. Molt ben explicat. Sempre havia tingut dubtes. Gràcies!
      Marc

      Elimina
    3. Gràcies a tu, Marc. Celebro que et sigui útil! ☺

      Elimina
  6. Moltes gracies per aquest article!! Revelador. M’ha tret de molts dubtes!

    ResponElimina
  7. Gràcies per aquest article. A casa tenien dubtes entre nabius i aranyons i ara tots ho tenim molt clar.

    ResponElimina
  8. Molt interessant! M'ha solucionat els meus dubtes 😊👍

    ResponElimina
  9. Gràcies per l, aclariment entre nabius i aranyons... M,ha estat molt útil.
    Nuri de Sant Antoni de Calonge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'hagi servit, Nuri.
      Gràcies a tu per llegir aquest blog i per comentar-hi.
      Adriana

      Elimina

Deixa el teu comentari...