divendres, 29 d’octubre del 2021

Recordant la Maria Bonfill

Un dels primers records que tinc de la Maria és el d’una sortida al Pedraforca. Ella i en Ramon s’havien apuntat a una excursió del CEO en què en Joan i jo fèiem de vocals. Aquell dia ja em vaig adonar que la Maria era una persona afable, simpàtica, respectuosa i molt riallera.

Més endavant vam coincidir, uns quants anys, a la castanyada que fèiem amb uns amics que teníem en comú, a Sant Hilari. Collir bolets l’apassionava, els coneixia i sabia quins es podien menjar i quins no. A l’hora de netejar-los i cuinar-los sempre feia per una. A l’hora de rentar els plats, també. A l’hora de torrar castanyes, tant s’hi feia a tallar-les com a remenar la paella. Participava en tot i de tot.

La Maria va ser la tutora de 6è de les dues meves filles, l’Alba i la Sílvia. Com la majoria dels seus alumnes, totes dues en recorden especialment les classes de ciències, els experiments de Laboratori i, sobretot, les disseccions.

Durant una temporada, la Maria va deixar les ciències i el Laboratori i va ser la tutora dels Bolets. A ella li vaig confiar l’Alba quan va començar P3 a l’escola i de seguida vaig veure que deixava un dels meus tresors més preuats en bones mans. Me’n podia anar ben tranquil·la a la feina.

Els pares d’aquells Bolets vam organitzar una acampada a final de curs a La vall del Bac. La Maria ens va venir a visitar i ens va ajudar a arrodonir aquella jornada. La recordo dedicada a jugar amb els nostres fills i molt afectuosa amb ells i amb els seus germans, grans i petits.

Aquells Bolets es van fer grans i es van convertir en Pingüins que, quan van arribar a sisè, van tornar a tenir la Maria de tutora. Se’ls estimava tant! Recordo especialment el bon tracte i la consideració que va tenir per l’Alba que aquell curs va passar per una lleu intervenció. La Maria va estar en tot i per tot i la va ajudar a minimitzar els efectes d’aquell incident: li va facilitar participar a la sortida de final del 2n trimestre a Joanetes; li va trobar un avi de la Residència Parc Nou per agermanar-s’hi; la va venir a visitar a casa...

Deu fer poc més d’un any, passejant pels Hostalets, vam coincidir-hi al Terrers. Vam estar parlant una bona estona amb ella, la seva germana, la Carme, i el seu cunyat, en Jesús. Vam xerrar de tot i de res: dels fills, els que tenia a prop i el que tenia lluny; dels seus néts; del confinament i de com els havia afectat privant-los d’anar a visitar en Quim; de la proximitat d’algunes jubilacions... Conversar amb la Maria sempre era un plaer.

Malauradament, dissabte 9 d’octubre, la Maria ens va deixar. Va marxar massa d’hora. Encara tenia moltes coses a fer. Acabava de començar el seu darrer curs exercint de mestra. Acabava de ser àvia. Va marxar abans d’emprendre una nova etapa de la vida que li havia de permetre poder gaudir més de la família i de les seves aficions: la muntanya, els bolets, la natura...

La recordarem amb la seva mirada franca, amb el seu somriure, amb la seva amabilitat, la seva predisposició... Se n’ha anat una gran mestra i una gran persona.

Persones com la Maria no haurien de morir mai.

Gràcies per tot, Maria.  

Adriana, octubre de 2021


1994. A La Vall del Bac amb els Bolets