tag:blogger.com,1999:blog-71039845124329007472024-03-13T03:38:27.639+01:00EscorniflaireRecords, relats i pensaments d'Adriana LlongarriuAdriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.comBlogger364125tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-2334146091613424752023-09-16T19:45:00.007+02:002023-09-16T20:00:15.598+02:00En la mort del "tiu" Joan<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta setmana ha mort, als 97 anys, en
Joan Llongarriu Montsalvatje, el <i>tiu</i> Joan. Un bon home. Professionalment
se’l recorda com a veterinari, sobretot pels pagesos de la comarca, alguns dels
quals parlen d’ell amb gran afecte i estimació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després de seixanta-set anys de
convivència amb la Rosa, la “tieta Petarreta” -això ho deia ella mateixa als
seus renebots i renebodes quan eren petits- deixa tres filles, la Katy, la Montse
i la Marta, les tres cosines Llongarriu, que han portat al món quatre fills. A
partir d’ara, filles, gendres nets i netes, tal com van dir en un text preciós
que van llegir al funeral, faran pinya per cuidar la Rosa i continuaran junts
amb els costums establerts, mentre recordaran i trobaran molt a faltar en Joan,
que tant els va estimar i a qui tant van estimar. A tots els seus apenats els
diria que el temps relativitza el patiment i fa que els bons records eclipsin
el dolor de la pèrdua. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta mort posa punt i final a la
generació que ens precedeix: la dels germans Llongarriu Montsalvatje. Ells van
ser els fills de d’en Lluís Llongarriu Sagué -l’últim Llongarriu nascut a la
Vall del Bac (1892-1959)- i de Manuela Montsalvatje Fossas (1892-1955): Joaquim
(1918-1988), Montserrat (1919-2002), <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2021/07/en-la-mort-de-la-meva-padrina-la-tia.html" target="_blank">Rosa (1921-2021)</a> , <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2009/10/recordant-el-paretres-anys-despres.html" target="_blank">Ramon (1923-2006)</a>, Joan (1926-2023) i <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2020/06/recordant-la-tura-la-tieta-que-va-ser.html" target="_blank">Maria del Tura (1927-2020)</a>. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiGSzpYSuS462IiOI4q2A24cr5klUHmXWJqfDQrd6RFqjnXtQpIz4EN7dKX2DpDRMLolb0scIy7lk1TqEt7WK56Igam9-kJYaEiv-XocweU-zimzFWWSfg8ydWvATtDqLJbsJvwUHrQvCmz4kYwHqBaKBGcndC0pvcC9hIzJgK5LjF0olBUp26n57Hn1Rr/s2048/Germans%20Llongarriu%20Montsalvatje%201.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1431" data-original-width="2048" height="280" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiGSzpYSuS462IiOI4q2A24cr5klUHmXWJqfDQrd6RFqjnXtQpIz4EN7dKX2DpDRMLolb0scIy7lk1TqEt7WK56Igam9-kJYaEiv-XocweU-zimzFWWSfg8ydWvATtDqLJbsJvwUHrQvCmz4kYwHqBaKBGcndC0pvcC9hIzJgK5LjF0olBUp26n57Hn1Rr/w400-h280/Germans%20Llongarriu%20Montsalvatje%201.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els sis germans al jardí de la casa del carrer Fontanella</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Transcric les paraules del meu pare, en
Ramon -el quart dels germans per ordre de naixement-, publicades en <a href="https://escorniflaire.blogspot.com/2019/08/una-visita-als-nostres-origens-i.html" target="_blank">un llibre d’edició familiar sota el títol “Llongarriu de la Vall del Bac”, sobrela nostra nissaga</a>, en el moment en què fa referència a la descendència d’aquesta
germandat: <i>així com dels cinc matrimonis podien esperar-se quinze o vint
fills, amb la quarta part de barons, posem per cas, amb possibilitat àmplia de
transmetre el cognom a la descendència, doncs no. Només dos germans, en Joan i
un servidor n’hem tingut, de fills, nou en total, </i>dels quals només un noi,
el meu germà Lluís, haurà transmès el cognom Llongarriu. <i>El cognom, molt
difós, continuarà en d’altres famílies radicades en diferents pobles, amb les
quals mai no he trobat punts d’afinitat provada, per llunyana que fos</i>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per trobar els inicis d’aquesta nissaga el
pare va haver de fer un llarg estudi fins que va trobar que, a l’any 1576, en
Joan Longarriu es va casar amb Joana Coll, filla de Joan Casanova, del veïnat
del Corb, a la parròquia de Les Preses. <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2019/09/una-visita-als-nostres-origens-ii.html" target="_blank">Joan
Longarriu, <i>nadiu del lloc de Vilallonga</i></a><i>, a la Gascunya, del
Bisbat de Tarbes, dins de l’aleshores regne de França, que emigrà cap a aquella
Catalunya tan poc poblada i prou necessitada de braços per al seu redreç. <o:p></o:p></i></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La mort d’en Joan posa punt i final a la
dotzena generació <i>d’una nissaga que ha jugat fort en aquest nostre petit
país. </i>Aquesta germandat fou la darrera generació de propietaris de l’heretat
familiar encapçalada per <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2015/12/el-meu-primer-pessebre.html" target="_blank">la casa de Llongarriu</a>. Se’n desprengueren l’any 1987 veient que se’ls feia
inviable mantenir la hisenda sense haver-hi de posar molts diners. Era una
propietat amb moltes hectàrees d’un bosc poc rendible, sobretot per la manca d’una
carretera que permetés treure’n la fusta i on la vida hi era cada vegada més
difícil. Un cop més queda constatat que l’Alta Garrotxa ha estat i és un <i>antic
i oblidat país</i>. A Catalunya, el progrés va arribar massa tard al món rural,
un món oblidat i castigat per les administracions que gestionen el territori
des d’una taula de despatx situat en una gran ciutat. <i>Quedarà la realitat
física de la vella casa pairal amb l’heretat que encapçala, on la nostra
genealogia s’ha forjat al llarg dels anys.</i><o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirMj4_e88q5c0cSXNgLgZCGXOeguNQkdnOJ03usLbBJbCvI7mVsX27PsgejdvCUvjyjORnxplKiCMNUNAoi60Lo4fQWDHjiB9UitWiVN-wxHi0goCjubHWutTC6Gt7SyWOJMId_ub3egXsgYLNf7GXw6TpV1Dz7ou43RiTmVnCExQalkp8HOTjNqQPpcIU/s2048/Germans%20Llongarriu%20Montsalvatje%202.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1486" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirMj4_e88q5c0cSXNgLgZCGXOeguNQkdnOJ03usLbBJbCvI7mVsX27PsgejdvCUvjyjORnxplKiCMNUNAoi60Lo4fQWDHjiB9UitWiVN-wxHi0goCjubHWutTC6Gt7SyWOJMId_ub3egXsgYLNf7GXw6TpV1Dz7ou43RiTmVnCExQalkp8HOTjNqQPpcIU/w290-h400/Germans%20Llongarriu%20Montsalvatje%202.jpeg" width="290" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els sis germans potser per<br />la comunió del pare (de mariner)</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A un nivell més personal, he de dir que
amb la mort del <i>tiu</i> Joan, hem perdut un home bo. Un home que sempre
s’havia interessat per nosaltres: els estudis, la parella, la salut, les
nostres filles, els seus estudis, la seva salut... Un home de posat senzill i planer,
que estimava i es feia estimar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Una vegada més són certes les paraules que
el pare deixà escrites: <i>La seva mort ens convertí, de cop i volta, en els
grans de la família. És una sensació com si, sobtadament, haguéssim envellit
prematurament. </i>Així doncs, els que hem sobreviscut a tots els nostres
oncles i ties ja som a primera fila. Els que no han tingut aquesta sort tindran
sempre un lloc preferent en el món dels nostres recordats, món que va creixent
enterrament rere enterrament.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Crec que no m’equivoco si dic que els que
quedem tenim el deure moral de continuar amb l’esperit i el saber fer d’aquesta
família, posant en pràctica molts dels valors que ens han transmès: estima, responsabilitat,
respecte, discreció... Esperem saber-ne estar a l’alçada. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Uns se’n van i els altres arriben. Tal com
deia la nostra àvia Manuela fent referència als que arribaran: <i>sans i
condrets siguin!</i></span><span style="text-align: right;"> </span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Adriana, setembre de 2023<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-small;"><u>Notes</u>:<br />1. Els texts en cursiva són citacions
del llibre Llongarriu de la Vall del Bac, de Ramon Llongarriu Monsalvatje, el meu
pare.<br />2. Els enllaços corresponen a altres escrits meus publicats en aquest blog que tenen relació amb les paraules que hi enllacen.</span></span></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-14532175434970313932023-01-04T16:55:00.005+01:002023-01-04T17:10:50.249+01:00Avui he tornat a trepitjar neu!<p style="text-align: justify;">Avui he trepitjat neu. Aquesta frase aïllada no té gaire sentit; si més no, no té el sentit que ara mateix voldria donar-li. Ni el sentit ni la importància ni la rellevància que té per a mi.</p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu. Dic que "hi he tornat" perquè, entre els anys 2015 i 2017, a l'hivern feia moltes sortides amb raquetes de neu; és a dir que era habitual sortir a trepitjar neu i ara feia molt de temps que no ho podia fer.</p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu i ho he fet gairebé set anys després de la darrera vegada. Set anys en què s'han succeït un seguit de lesions / malalties que m'han tingut allunyada del que fins aquell moment era la meva rutina: sortir a muntanya pràcticament cada setmana. No és pas que fes grans excursions (ni per durada ni per dificultat), sinó caminades assequibles, però sortia amb molta regularitat.</p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu i ho he fet després d'haver-me trencat el lligament lateral extern del peu esquerre (març'17), d'una intervenció d'inestabilitat d'espatlla (agost'17), d'un Sudeck -o DSR o SDRC- (setembre'17) que em va dur pel camí de l'amargura i del qual encara pateixo les conseqüències -o seqüeles-, que inclouen: dolor crònic poliarticular i transtorn adaptatiu ansiós-depressiu, entre altres. Això comporta una sèrie de conseqüències prou importants per ser esmentades: impossibilitat de dur la vida d'abans (laboral, social, familiar i d'esbarjo), necessitat de medicació continuada (calmants opiacis, antidepressius, anti-convulsius...), reconeixement d'un grau de discapacitat superior al 35%... I aquí cal afegir-hi altres efectes que se'n deriven: una hepatitis per tòxics (febrer'22)... i ves a saber què més pot passar. </p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu, malgrat una lesio recent al genoll (mixte de tendinitis, de cartílag rotulià i de menisc), tractada amb fisioteràpia, infiltració de corticoides i infiltració d'àcid hialurònic. Lesió per la qual, després uns dies de descans m'han recomanat activitat física per mantenir / reforçar la musculatura de tota l'extremitat inferior, evitant desnivells, sobrecàrregues i moviments extrems.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_IyCmyqN5sEDbky109KG2Au0mj9RUPOblHSxiWIwh9DiSDcnFUMv3PETBCbotEpu-PGsN2e614axDtybgl5wpCxCSZOZiz2zNjp_5l8KHAWhgmXS1o77yBb3BD1pOib8B5RIhwciilPLQS-U_PdI-Am08T0GC9ssB9vW8zLMM-07tIcokzfW8m9bYQw/s1599/IMG-20230104-WA0019.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1599" data-original-width="1066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_IyCmyqN5sEDbky109KG2Au0mj9RUPOblHSxiWIwh9DiSDcnFUMv3PETBCbotEpu-PGsN2e614axDtybgl5wpCxCSZOZiz2zNjp_5l8KHAWhgmXS1o77yBb3BD1pOib8B5RIhwciilPLQS-U_PdI-Am08T0GC9ssB9vW8zLMM-07tIcokzfW8m9bYQw/s320/IMG-20230104-WA0019.jpg" width="213" /></a></div><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjat neu i ho he fet amb seny i molta prudència: una passejada d'unes dues horetes, d'uns 6 km de durada i amb menys de 250 metres de desnivell.</p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu i he fet una incursió en un paisatge de muntanya hivernal. He notat com se m'obria el pit i se m'eixamplaven els pulmons; com se m'aclaria la ment; com se'm carregaven les piles; com em tornava a sentir activa, àgil, lleugera...</p><p style="text-align: justify;">Potser la vida consisteix en això: aprofitar els dies bons i acceptar que n'hi ha d'altres, de dies, en què cal fer aturada tècnica per posar a lloc allò que no ho està.</p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu i he sentit que tornava a omplir de vida la vida. Perquè, en el fons, la vida consisteix en això!</p><p style="text-align: justify;">Avui he tornat a trepitjar neu!</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpNR3I9qjJ3NiLYOaoalRbuRqf5kZi-0WZfekw4vBRoOhcNoTodoJt5yPLhzxHsOPF5YaZacOxS2VjfOn1pzw3LmEr9P0WIM4JoNNPx0P3aXDy3MLfkC3l5phklxk-7EuCJCOzoibFOzAQXHNKqdimn8tKHQbYqDR9y49pQgfqKrsHVUIOnV0zVKV36A/s1599/IMG-20230104-WA0018.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1599" data-original-width="1066" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpNR3I9qjJ3NiLYOaoalRbuRqf5kZi-0WZfekw4vBRoOhcNoTodoJt5yPLhzxHsOPF5YaZacOxS2VjfOn1pzw3LmEr9P0WIM4JoNNPx0P3aXDy3MLfkC3l5phklxk-7EuCJCOzoibFOzAQXHNKqdimn8tKHQbYqDR9y49pQgfqKrsHVUIOnV0zVKV36A/s320/IMG-20230104-WA0018.jpg" width="213" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-63721261741828871512023-01-01T10:30:00.001+01:002023-01-01T10:30:00.157+01:00Un altre primer de gener<p style="text-align: justify;">La nit del 31 de desembre del 1960, els pares -que ja tenien quatre fills- van sortir de casa perquè la mare s’havia posat de part. Pel camí es trobaven amb parelles joves que anaven a la Indústria o al Casino a celebrar la nit de Cap d’Any. Ells anaven cap a l’Hospital.</p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">El naixement d’aquella criatura va ser una mica particular: la nena va trigar a plorar i els adults que hi eren presents van voler que rebés la benedicció cristiana que la redimiria del pecat original (quin pecat podria haver comès una criatura acabada de néixer?) i la van batejar a l’hospital mateix. Uns dies més tard, va ser batejada com tots els fills de les famílies catòliques dels anys seixanta: per un mossèn, acompanyada dels padrins, familiars, molta mainada i en absència de la mare.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">L’anècdota del primer bateig a l’habitació de l’hospital -tenim entès que va ser amb cava-, de tant sentir-la explicar, em va quedar gravada per sempre i recordo que, de petita sovint l’explicava. No tothom té una germana a qui han batejat amb cava.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">La protagonista d’aquesta història va anar creixent. Als tres anys i mig va tenir una germana i va deixar de ser la petita. Es va fer gran, assenyada i responsable. Ajudava a casa i tant li feia cuinar com estendre roba o netejar. A més de les malalties infantils que tots passàvem (varicel·la, xarampió, galteres...), va agafar reuma infantil i van córrer a treure-li les amígdales. Més endavant, ella i el nostre germà van passar junts l’hepatitis.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Creixia amb una gran sensibilitat: s’enyorava molt dels pares quan havien de marxar per algun afer familiar. Els germans pensàvem que no era gaire valenta i fins i tot en fèiem befa. Encara no havíem vist les dents al llop i no sabíem de què anava la vida.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Van passar els anys i, malgrat el mal presagi d’una mestra de l’escola, es va llicenciar en biologia i va exercir la seva feina amb molta vocació. Va ser tieta una, dues, tres i fins a vuit vegades. Va ser mare de dues nenes precioses (que ara són unes donasses!). Es delia perquè tot el seu entorn estigués bé i se sentís còmode. I amb el seu company obrien les portes de casa seva per a les celebracions familiars, any rere any. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij_ygXVue2tZYnCOL89zaHnYn7gRy4pR8WknhikGoIxVNfJKGI1gnswA3vsur82xIJuOdONutQ2J3RIz1mbDfphMiTNUrcxIqtkCRZ3vuktbEk7t0ZGHe393inpDxZlLMiXgwAz4D5odpJ1T_KmKIQMyFiZi7gv2JNvEoqlmDA4BnysIfHuVE25XeTPw/s2048/1973%20foto%20familia%20nombrosa.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEij_ygXVue2tZYnCOL89zaHnYn7gRy4pR8WknhikGoIxVNfJKGI1gnswA3vsur82xIJuOdONutQ2J3RIz1mbDfphMiTNUrcxIqtkCRZ3vuktbEk7t0ZGHe393inpDxZlLMiXgwAz4D5odpJ1T_KmKIQMyFiZi7gv2JNvEoqlmDA4BnysIfHuVE25XeTPw/s320/1973%20foto%20familia%20nombrosa.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La fotografia per al carnet de família nombrosa -1973</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Amb les filles ja grandetes va arribar el diagnòstic, aquella paraula que, malgrat les estadístiques, no voldríem sentir mai al nostre entorn. Aquelles sis lletres que a vegades no pronunciem per por de sentir-les juntes: càncer. Un de molt estrany, incurable i agressiu. Van ser uns divuit mesos. I aquí és on vam veure com n’era de valenta. Ho va afrontar i no es va quedar amb el braços plegats. Va lluitar, va estudiar, va provar el que estava escrit i el que no. Però l’adversari era massa valent. Imbatible.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">I aquell mes de desembre va ser el més difícil que hem viscut mai. Hi vam ser. Vam estar units. Vam intentar fer-li costat. I ella ens en va fer a nosaltres. Al final dels seus dies, encara va fer un gran esforç i vam poder dinar junts aquell darrer Nadal. Però, malgrat la seva valentia, la severitat d’aquella malaltia se’ns la va emportar el dia que hauria fet els cinquanta-dos anys.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Han passat deu anys d’aquell primer de gener de dos mil tretze. Aquell dia tan estrany que en comptes de felicitar la nostra germana pel seu aniversari ens n’acomiadàvem.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Han passat deu anys i per nosaltres la vida ha continuat. Hem tirat endavant recordant-la en tot moment. A ella, però, la mort l’ha privat de veure les filles adultes, de conèixer els seus gendres i els seus nets. De ser àvia i de gaudir-ne.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Han passat deu anys i cada primer de gener la recordem més que cap altre dia. Per això, encetem aquest dos mil vint-i-tres, dedicant-li el primer dia.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">T’estimem i et recordem, Marissa!<o:p></o:p></p><p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;">Adriana, 1 de gener de 2023</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3G6ilgKFO0addw4DVuz1fgqkaJKlGpN8CGFGKJm_MdiZVjn03Pm6ShXWYuWsYWIcmAPkdkkNvdoIvQXvS92L8ifh072NRMSZV2II06AkMVzI8KCLyo1H-JSZlxxLinR8RJfpJO5rdm3mg9hQpFnF-j7pDY9iDJmKQ_3C0Z32dJjfPkot8f3EtkzdVzg/s1596/1969%20Olot%20Vespa%20JT.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1139" data-original-width="1596" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3G6ilgKFO0addw4DVuz1fgqkaJKlGpN8CGFGKJm_MdiZVjn03Pm6ShXWYuWsYWIcmAPkdkkNvdoIvQXvS92L8ifh072NRMSZV2II06AkMVzI8KCLyo1H-JSZlxxLinR8RJfpJO5rdm3mg9hQpFnF-j7pDY9iDJmKQ_3C0Z32dJjfPkot8f3EtkzdVzg/s320/1969%20Olot%20Vespa%20JT.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jugant amb la Vespa del nostre cunyat - 1969</td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-15650287449686047762022-11-06T21:50:00.001+01:002022-11-06T23:32:08.409+01:00Anècdotes intergeneracionals (VIII)<p><u style="text-align: justify;">Una llengua de pernil dolç</u></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Aquest matí hem anat a caminar. La idea és la mateixa
de sempre: caminar per fer salut i per gaudir del contacte amb la natura, de
les bones vistes i de l’aire pur, xerrar una mica i compartir inquietuds i vivències,
mentre anem omplint de vida la vida.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El camí transcorria per boscos caducifolis que, tot i
ser novembre entrat, encara són molt verds. Quina tardor! Durant el recorregut
ens hem anat creuant amb altres caminaires. Alguns portaven gos. I vet aquí que
un dels gossos amb què ens hem creuat m’ha fet recordar l’anècdota que relato avui.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El barri on vivim és a prop dels afores d’Olot.
Per aquest motiu, és força concorregut per gossos, quan els seus amos els
treuen a passejar. Precisament l’altre dia comentàvem amb una coneguda la
quantitat de gossos que hi ha actualment a les ciutats, els lladrucs que se
senten, els excrements que s’han d’esquivar, els privilegis de què gaudeixen
els cans en l’àmbit familiar i domèstic i els diners que molts dels seus amos s’arriben
a gastar per tenir-ne cura (perruqueria, psicòleg, veterinari, roba,
menjar...). A mi personalment, em sembla que ens hem begut l’enteniment. Però
això ja serien figues d’un altre paner. Tornem a l’anècdota.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tot passejant pel barri de casa, segurament anant o
tornant d’un parc infantil, com tantes altres vegades ens vam creuar amb un
gos. La filla petita la dúiem al cotxet i la gran caminava prop nostre. Tot d’una
es va acostar per explicar-nos allò que acabava de descobrir:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7pt "Times New Roman";">
</span></span></span><!--[endif]--><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Mama, papa: aquest gos té la llengua de pernil dolç!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Es veu que la bèstia devia estar un xic acalorada o
potser cansada i treia força la llengua. Era una llengua molt fina i rosada que
penjava i es movia d’ací d’allà. Talment un tall de pernil dolç tallat fi tal com
la nena estava acostumada a veure’l. Per ella era tan evident. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Te’n diran, les criatures, de verdes i de madures!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 6 de novembre de
2022</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5gCNNpq7IG6lDN8Wxl3k4UViZJgYWw775ZdubPZm0Lc91glJv-UOX3vovHbXK3UxOrDjbzUlknzBXkBUCBSkg8hBI65im_23IDhZmbBL5Y4jHYZxb9dKqNBfoR1b6gKRDUlls99KfR5wdrhjzk7_ZATTfgV_pt2ePwpGbEEBXnEbRyLcn6sixIj93HA/s1774/Llengua%20de%20pernil%20dol%C3%A7.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1399" data-original-width="1774" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5gCNNpq7IG6lDN8Wxl3k4UViZJgYWw775ZdubPZm0Lc91glJv-UOX3vovHbXK3UxOrDjbzUlknzBXkBUCBSkg8hBI65im_23IDhZmbBL5Y4jHYZxb9dKqNBfoR1b6gKRDUlls99KfR5wdrhjzk7_ZATTfgV_pt2ePwpGbEEBXnEbRyLcn6sixIj93HA/w400-h315/Llengua%20de%20pernil%20dol%C3%A7.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En Toll i en Valent, dos cadells nascuts a Monars.<br />No sé quina els en diria aquella criatura! </td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-48846223269199579302022-09-02T18:17:00.001+02:002022-09-02T18:17:48.779+02:00Setembre<p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Amb l'agost acabat, encetem un altre setembre; un mes que ens arriba carregat de noves situacions: escola, treball, final de la calor (?), arribada de la tardor... Són tantes les coses que ens duu el setembre que, pobric, si ho sapiguera, potser no arribaria. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Malgrat que sovint ens queixem de la rutina, en el fons, sóc de les que pensen que ens hi sentim còmodes. Som animals de costums i ens movem molt bé enmig de la rutina quotidiana o de la quotidianitat rutinària. Rutina i quotidianitat, però no tenen perquè ser sinònims d'avorriment. Podem viure en una rutina amena o en una quotidianitat distreta, sense arribar a pensar que acabo d'escriure dos oxímorons. La gràcia és saber trobar l'equilibri entre aquestes dues parelles de conceptes: rutina - diversió i quotidianitat - distracció. </span></p><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Així doncs, amb el desig que calor, calorassa, nits tòrrides i mosquits vagin quedant de mica en mica substituïts per pluges, fresca, dies més curts i fredorades, signes evidents de l'arribada de la tardor, girem el full del calendari i donem la benvinguda al SETEMBRE, un mes que es mereix ser escrit amb majúscules.</span></div><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><br /></span></div><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Que el setembre ens porti bones vivències i que ens ompli de vida la vida!</span></div><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><br /></span></div><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Bon retorn o continuïtat a la feina i a la rutina! </span></div><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><br /></span></div><div><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background-color: #e4d3e7; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPU2ME9ESLETp7ZrXZmmjdQEqk3vskRfAoqcytTJpw3WkLpGzD1CTJyn9HbRTakT04DKIrbGGT1sYYs-5BuLZ6It9zfZUF-I97lqshZtFECgnxdEgDxV3H9SXk6meHZhB6dPBiXNirf13sH8kMotkoVaNqLQQcurz0cKy-Q9ys4gL-ojRjHE4j3q9u0g/s1600/La%20Vanoise.jpeg" imageanchor="1" style="background-color: #e4d3e7; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1059" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPU2ME9ESLETp7ZrXZmmjdQEqk3vskRfAoqcytTJpw3WkLpGzD1CTJyn9HbRTakT04DKIrbGGT1sYYs-5BuLZ6It9zfZUF-I97lqshZtFECgnxdEgDxV3H9SXk6meHZhB6dPBiXNirf13sH8kMotkoVaNqLQQcurz0cKy-Q9ys4gL-ojRjHE4j3q9u0g/s320/La%20Vanoise.jpeg" width="212" /></a></span></div><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt;"><span style="font-size: x-small;"><span style="background-color: #e4d3e7; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt; text-align: center;"><span style="background-color: #e4d3e7; font-family: arial, sans-serif;">"Cal protegir el nostre cos i la nostra ment, en lloc de fer sempre el que els altres volen que facis"</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt; text-align: center;"><span style="background-color: #e4d3e7; font-family: arial, sans-serif;">(Simone Biles, 2021)</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt; text-align: center;"><span style="background-color: #e4d3e7; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0px 0px 0.0001pt; text-align: center;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></p></div></div>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-89871586344007289582022-08-01T06:00:00.001+02:002022-08-01T07:57:23.969+02:00Agost<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 6.0pt; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #222222;">Fa un any parlàvem d'una "baixada de temperatura
considerable" i de com això podia influenciar en la millora dels
índex de contagis i el descens dels ingressos per CoViD. Tot i que no ens hem
deslliurat del “bitxo” -perquè sembla que ha vingut per quedar-se-, sembla que
enguany acabem el mes de juliol en unes condicions molt millors pel que fa a
aquest assumpte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">De baixada de temperatures també en podem parlar, tot
i que no la qualificaria de "considerable". Ara bé, després de les
calorades que fa mesos que arrosseguem -tres onades segons els meteoròlegs-, de
no sé pas quantes nits tòrrides i tropicals, de descans nocturn incomplet estroncat
per la claror, pel soroll dels veïns o pels mosquits que ens entren quan deixem
persianes amunt i finestres obertes amb l'esperança que ens entri la fresca de
la nit, aquesta baixada de temperatures, per minsa que sigui, és prou
benvinguda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">S'acaba el juliol i entrem a l'agost, el mes de
vacances per excel·lència. Ens ho hem muntat així. De manera que, en els
propers vint o trenta-un dies, es concentren les vacances de la majoria de
catalans. De manera que les ciutats es buidaran i els llocs turístics, grans
ciutats, pobles i entorns rurals s'ompliran d'estiuejants
-"veranejants" tal com s'anomenaven a finals del segle passat-. Ja
cal que tinguem seny i respectem i protegim les persones que viuen "en i
del" món rural. Ells són els grans cuidadors de la terra i els proveïdors
dels nostres rebostos. Els qui hi viuen i hi treballen, en siguin
propietaris o no, els podem considerar els amos, els que hi tenen drets
adquirits i els qui saben què hi fan i perquè ho fan, ja que són els
arquitectes del nostre paisatge.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">No s'hi val a arribar i imposar els nostres costums i
les nostres lleis; no s'hi val a obligar-los a canviar la seva manera de fer.
Allà hi manen les lleis de la natura i altres costums que potser no
comprenem. Això, precisament, deu ser allò que els estiuejants hi anem a
buscar. Ells hi són tot l'any i aquesta desconnexió que nosaltres anhelem i
gaudim durant quinze, trenta o seixanta dies -els més afortunats-, ells les
gaudeixen i les pateixen tot l'any: desconnexió, aïllament, desplaçaments
llargs per arribar a determinats serveis, quilòmetres de carreteres solitàries
i en estat dubtós, faci calor o fred, plogui, nevi o llampegui. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">Tinguem en compte que no tothom està de vacances com
ho estem nosaltres. No està de vacances la flequera, la carnissera, la
farmacèutica, la ramadera, la cobradora del pàrquing, la informadora de l'espai
protegit, la pastora, la doctora... I totes i cada una d'elles, ens atendran de
la millor manera possible, fins on saben, encara que els mitjans de què
disposin siguin insuficients. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">Per tot això i tantes altres coses que desconec, que
no esmento o que oblido, ens recordo a tots plegats, que és molt important que
cuidem l'entorn, que respectem els seus habitants que són qui el modelen i que
ens deixem de creure que som els amos i senyors d’allà on anem. Gaudim de
l’entorn i de la seva gent, compartim-hi el nostre temps, aprenem-ne,
impregnem-nos del seu "savoir faire" i, sobretot, respectem-los.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">Que l'Agost sigui un bon mes per a totes i tots,
i que la salut, el benestar i el bon humor ens acompanyin.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">I ara sí, BONES VACANCES! </span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><br /></p><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG9OR0pTedxNoFQSKzaRmhnHJGNaACUqMITph-zZ_hj-AjlbMNGZDCTGvgVFcarUiuyGubw5KC0geUPianI9Jg8DlMNJkFqXdari_NBxSg-wwG0PhTTfYP_KZ-FgnkcC0MJ0ecGUU-3DoLbfp1yPGomqb4YvQP77zJI5qiY25lmP8oSxTL0O_gpC-Xaw/s1345/Ara%20si%20que%20ja%20es%20agost%20_%20entorn%20rural%20Oix.jpeg" imageanchor="1"><img border="0" data-original-height="1345" data-original-width="896" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG9OR0pTedxNoFQSKzaRmhnHJGNaACUqMITph-zZ_hj-AjlbMNGZDCTGvgVFcarUiuyGubw5KC0geUPianI9Jg8DlMNJkFqXdari_NBxSg-wwG0PhTTfYP_KZ-FgnkcC0MJ0ecGUU-3DoLbfp1yPGomqb4YvQP77zJI5qiY25lmP8oSxTL0O_gpC-Xaw/s320/Ara%20si%20que%20ja%20es%20agost%20_%20entorn%20rural%20Oix.jpeg" width="213" /></a></div><p></p><p align="center" class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">“En cada passeig per la natura, rebem molt més del que busquem”<br /></span><span style="background-color: #e4d3e7; color: #222222;">(John Muir, naturalista escocès, 1838-1914)</span></span></p><p align="center" class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-45702583516766286662022-07-24T20:43:00.010+02:002022-07-24T23:38:20.570+02:00Sant Feliu de Guíxols després de llegir "Una família"<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Llegir
el llibre <i>Una família</i>, del santguixolenc Toni Sala, m’ha fet garbellar
el calaix de la memòria on servo els records de Sant Feliu de Guíxols. A través
de la història de la seva família -o més ben dit, de les seves famílies, la
Sala i la Isern-, amb descripcions acurades i llenguatge planer, narra la
història de Sant Feliu de Guíxols en el darrer quart del segle XX i l’inici
del turisme tal com el coneixem actualment. Amb alguna intimitat i explicacions
del tracte que rebia dels membres de la seva família, ens recorda la pluralitat
de les relacions personals i familiars.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Durant
molts anys, la nostra família passàvem les vacances d’estiu al casal de Llongarriu,
a la Vall del Bac. Tot començava amb l’anada amb mules des de Maibosc a
Llongarriu, aquelles “glorioses anades a la Vall del Bac” tal com les anomenava
el pare. <s><o:p></o:p></s></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">El pare
no era gens de platja i la mare, si ho era, no ho manifestava gaire. Desconec
per quin motiu, l’any 1965, vam anar a passar uns dies a Sant Feliu de Guíxols.
Penso si no va ser per alguna recomanació mèdica: fos per alguna malaltia
infantil o pel dolor del pare. El fet és que uns parents d’una nostra tia
tenien un pis a Sant Feliu i ens el van deixar o llogar, detall que desconec. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">En
aquell moment, una servidora tenia poc més d’un any; concretament tretze o
catorze mesos. Així doncs, el que recordo d’aquella anada és allò que me n’han
explicat i el que he pogut endevinar gràcies al parell de fotografies que en
guardaven els pares.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Diuen
que vaig tardar una mica a caminar i que em desplaçava per terra, a base de
cops de cul i de cames. El meu germà -que aquell estiu tenia vuit anys acabats
de fer- m’explica que ell m’ensenyava a caminar i que va ser precisament a Sant
Feliu on vaig fer els primers passos tota sola; “em vaig deixar anar”, que és
com se’n deia de començar a caminar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Suposo
que la resta de l’estiu el vam passar a la Vall del Bac, ja que allà hi teníem
la casa en funcionament, amb el corresponent parament i amb les ties “solteres”
que hi devien passar l’estiu. Elles oferien a la mare quatre braços disposats a
ajudar-la a tenir cura de nosaltres, sobretot dels tres petits. M’imagino
doncs, que abans d’anar a marina devíem haver passat tot un mes a la Vall del
Bac, ja que, tot i que a Olot les vacances se solien fer al juliol, al pare
-que regentava una distribuïdora farmacèutica- li tocava fer les vacances a
l’agost, tal com feien els de Barcelona.</span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisiu7dzQu3CQuxN-6YJF--zBiXVd5q8hM7BPVdcL78_jm_VuZzQZsHzpAc6A0_8zSNi38nsIdPBFjGQz4FJtJwZdsBV-jebnUT07b3ElZhH2HYeEsbPQAMR9sSGK-XWCJiwM8WcmR16N-RYZCy2byTPj-xmhOUMGq8S5N0qlBaPs03Y351myhofUSh_Q/s600/2022%2007%2024%20St%20Feliu%20Gu%C3%ADxols%201965.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="600" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisiu7dzQu3CQuxN-6YJF--zBiXVd5q8hM7BPVdcL78_jm_VuZzQZsHzpAc6A0_8zSNi38nsIdPBFjGQz4FJtJwZdsBV-jebnUT07b3ElZhH2HYeEsbPQAMR9sSGK-XWCJiwM8WcmR16N-RYZCy2byTPj-xmhOUMGq8S5N0qlBaPs03Y351myhofUSh_Q/w320-h245/2022%2007%2024%20St%20Feliu%20Gu%C3%ADxols%201965.jpeg" title="Sant Feliu de Guíxols 1965. Tota la família i altres olotins que deguérem trobar a Sant Feliu" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1965. Tots els germans i olotins coneguts que<br />vam trobar a Sant Feliu de Guíxols<br /></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Tal com
he dit, la meva edat primerenca fa que d’aquell estiu no en recordi res. Per
les fotografies, veig que les tres germanes grans, amb 15, 13 i 10 anys ja eren
<i>unes pollites</i>; mentre que els tres petits, amb 7, 4 i 1 anys, érem unes
criatures. Tot i que en Toni Sala encara no havia nascut, els Sala i els Isern sí
que vivien i treballaven a Sant Feliu. Qui sap si algun dia ens vam creuar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Van
haver de passar dotze anys abans no tornés a passar uns dies a Sant Feliu de
Guíxols. Aquella vegada va ser com a invitada de la meva germana gran i el seu
marit, que ja tenien una filla. La família del meu cunyat hi tenien un bloc
d’apartaments al carrer dels Especiers, es deien “Apartaments Tura” i, en honor
a la patrona olotina, tenien una capelleta en una de les cantonades de l’edifici
amb una marededeu del Tura. Aquell any hi vaig passar uns dies de vacances i,
tot i que potser en alguns moment els donava un cop de mà amb la nebodeta, he
de dir que hi estava com a convidada, anant amunt i avall amb ells: a la
platja, a menjar un gelat, a les atraccions, a casa d’alguns amics o a menjar a
fora. En Toni Sala devia voltar pels carrers de Sant Feliu, potser fent algun
encàrrec pels pares o pels avis. L’estiu per als hotelers era temps de feina i calia
ajudar a casa des de petits. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">La
propera vegada que vaig tornar-hi a fer estada, també va ser amb la germana
gran, cunyat i neboda. Aleshores ja tenia setze anys i una experiència com a
mainadera, adquirida i demostrada l’estiu anterior. Quan dic que ja tenia experiència
com a cangur és perquè l’estiu anterior m’havia passat el mes d’agost en un
apartament a Platja d’Aro, que la meva germana i el meu cunyat compartien amb una
altra parella amb un fill. De manera que tenia cura d’un nen i una nena de tres
o quatre anys, sobretot quan les dues parelles sortien a sopar, als migdies
quan els infants un cop dinats a la platja havien de fer la migdiada i quan a
la tarda sortíem a passeig o aprendre alguna cosa. Potser aquest darrer cas,
eren ells que em feien de cangur, ja fos convidant-me a berenar, a fer el gelat
o pagant-me un tiquet per pujar a les atraccions. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Així
doncs, amb setze anys, vaig tornar a Sant Feliu com a mainadera. Aquell any ja
hi tenia dues nebodes: una de vuit mesos i l’altra de quatre anys i mig. Aquell
estiu, ens vam repartir la feina amb la meva germana Marissa, quatre anys més
gran que jo. A totes dues ens anava bé treballar a canvi de
l’estada i, sobretot, a canvi d’uns diners que ens servirien per les nostres
despeses, el que a casa en deien “els mals gastos”. Encara faltaven un parell d’anys
perquè en <i>Naranjito</i> (mundials 1982) entrés en escena, moment en què -segons
l’autor- a la Costa Brava hi arribaria el turisme de masses i els Sala Isern decidirien construir el nou hotel a la Vall d’Aro. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">La
veritat és que aquella feina d'estiu em va anar bé. Lluny de sentir-me explotada, considero
que em va enriquir. Em va ajudar a espavilar-me; vaig aprendre a portar
un ordre, a adaptar-me a una nova rutina, a adquirir una responsabilitat de
persona adulta. I uns quants anys més endavant, quan vaig ser mare, vaig veure
que també m’havia preparat per a la cura dels infants.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Les
meves breus estades a Sant Feliu van ser suficients per adonar-me que a finals
dels anys setanta i començaments dels vuitanta, les aigües de Platja d’Aro i de
la Conca eren molt més netes que les de Sant Feliu on, la proximitat del port amb
la platja feia que l’aigua sovint fos bruta, amb unes partícules grises -una
mena de cendra greixosa- que feien poc aconsellable banyar-s’hi. És per això
que molts estadants de Sant Feliu s’anaven a banyar a altres poblacions costa
amunt.</span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">A Sant
Feliu, però, s’hi vivia bé: era un poble tranquil i amb tota mena de serveis:
mercat, peixateries, consultori mèdic, transport públic... i bons restaurants.
Però l’ambient de bars i discoteques, per a joves -i no tan joves- era a Platja
d’Aro. No és pas estrany, doncs, que els Sala Isern escollissin la Vall d’Aro a
l’hora de muntar el seu negoci. Potser en aquella família -com en tantes d’altres-
es vivia d’esquenes als sentiments, però si una cosa cal reconèixer dels
Sala Isern és la visió de futur i l’emprenedoria.</span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9MrFDti8IfC4XzJqQLRUAHswx9PLk2CjrIa-k6CejVQ5qBxiH_0i6ayP1EeeULARak2w1qLh9j1TOdzXl9sLSUZD8ey5yS0JJPmrgtYTUIheX2TfdGR3zp80cybCGZFOutuxgot-6_gqHAwpQ3eIznvxwpPh1mAZT5E1zhDDDWs7nh9mzKrCwr4vWzw/s757/2022%2007%2024%20Casino%20St%20Feliu%20Guixols.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="757" data-original-width="471" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9MrFDti8IfC4XzJqQLRUAHswx9PLk2CjrIa-k6CejVQ5qBxiH_0i6ayP1EeeULARak2w1qLh9j1TOdzXl9sLSUZD8ey5yS0JJPmrgtYTUIheX2TfdGR3zp80cybCGZFOutuxgot-6_gqHAwpQ3eIznvxwpPh1mAZT5E1zhDDDWs7nh9mzKrCwr4vWzw/s320/2022%2007%2024%20Casino%20St%20Feliu%20Guixols.jpeg" width="199" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2021. El Casino dels nois,<br />una freda nit de gener </td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Sant
Feliu conserva alguns edificis emblemàtics, dels quals vull destacar el
popularment conegut com <i>el Casino dels nois</i>, edifici modernista (amb
elements de medievalisme fantasiós i neo-mudèjars), construït la segona meitat
del segle XIX com edifici social de la societat “La Constància”, d’aquí el seu altre
nom: <i>el Casino La Constància</i>. Caminant pel passeig de Sant Feliu hom no
pot evitar veure el Casino. L’edifici, restaurat i ben conservat -per fora i
per dins-, crida l’atenció. És per això que quan, en una de les nostres anades
hivernals a marina, ens deixem caure a Sant Feliu, sempre acabem anant a fer un
toc al Casino. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">A partir
d’ara, quan passegi per aquesta població costanera, en tindré una visió una
mica més àmplia, en recordaré algunes anècdotes i algunes gestes de l’avi Isern
que -segons l’autor del llibre- va fer possible que es conservés el Casino.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;">Si algun
moment o altre, la vostra vida, com la meva, ha tingut alguna cosa a veure amb
la població ganxona, no dubteu a llegir <i>Una família</i>, de Toni Sala. Penso
que us pot agradar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; line-height: 115%;"> </span><span style="background-color: #e4d3e7; color: #333333; font-size: 10pt; text-align: right;">Adriana, 24 de juliol
de 2022</span></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 115%; margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: center;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHbRuBqS8ID3SYFsw47-8wqJGXly09Y23QSIxwj4PlNtvaHGg7nqR-xzUC3SQQ3_Mqh4iKSHH6Rd88itSiLyutWzt-F5PQ1SC7IW3wQPhOrm3anRt5GjS-LWyinNMaaU0oSjgDqtPTpKqDXnxlojygX4KDCBrKgwkWJ-yiC0TxhHATZQ8vfbtbHMde8w/s1494/2022%2007%2024%20Platja%20St%20Feliu%20Guixols%20gener%202021.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1494" data-original-width="1079" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHbRuBqS8ID3SYFsw47-8wqJGXly09Y23QSIxwj4PlNtvaHGg7nqR-xzUC3SQQ3_Mqh4iKSHH6Rd88itSiLyutWzt-F5PQ1SC7IW3wQPhOrm3anRt5GjS-LWyinNMaaU0oSjgDqtPTpKqDXnxlojygX4KDCBrKgwkWJ-yiC0TxhHATZQ8vfbtbHMde8w/s320/2022%2007%2024%20Platja%20St%20Feliu%20Guixols%20gener%202021.jpg" width="231" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2021. Un vespre d'hivern a la<br />platja de Sant Feliu de Guíxols</td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-67683466030407960472022-07-02T11:13:00.010+02:002022-07-02T11:28:17.967+02:00El dia que les flors es van obrir...<p style="text-align: justify;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">S'ha acabat el juny. Deixem enrere un altre curs escolar. El temps ens ha fet més grans i el curs, potser, una mica més savis. O més curiosos. Perquè fer-se gran és créixer. I créixer, en el fons, és acumular experiències i coneixements; aprendre de tots els àmbits de la vida, fins i tot de les nostres errades. I aprendre és tenir ganes de saber el per què, el com, el quan i el quant. Així que, una mica més grans, una mica més savis i una mica més curiosos, afrontem un altre estiu; el temps de les vacances.</span></span></p><div style="color: #222222; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">Aprofitem el bon temps per estar a l'aire lliure. Alimentem-nos amb els fruits de temporada que ens dona la mare Terra i ajudem el nostre organisme a sintetitzar vitamines. Visquem al ritme de la natura, deixant que la mare Terra ens agomboli i, sobretot, tenint-ne molta cura. És el present on vivim i el futur que heretaran els nostres descendents.</span></div><div style="color: #222222; text-align: justify;"><br /></div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="color: #222222; text-align: center;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">"El dia que les flors es van obrir el sol va trigar una mica més a pondre's: badava."</span></div><div style="color: #222222; text-align: center;"><span style="font-family: georgia; font-size: medium;">(Mercè Rodoreda a <i>Viatges i flors)</i></span></div><div style="color: #222222; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><i><br /></i></span></div><div style="color: #222222; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><i><br /></i></span></div><div style="color: #222222; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;">I el capvespre del solstici d'estiu, les flors eren tan obertes que el sol badava; per això es va pondre més tard.</span></div><div style="color: #222222; text-align: justify;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><div style="color: #222222; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Que passem un bon juliol!</span></div><div style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center;"><br /></div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XOHfyUxNaJpCBZzqB_tvxlES6OMdS9rK3YfI-lQ5S8-H0NwiufhtOm4II6GbD0ZHbCc3JZ4UbbrybYi1O8ZBSkqADDww_aN3IwisUs9I3n7J3HV5Ze65viEk-NNKg2H__6W4ed-IObusrWeid57FcfeUllMKQ9vwrvIGBqAHJeOgGoOKe395vgNTZA/s1600/WhatsApp%20Image%202022-07-02%20at%2011.05.14%20AM.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1280" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi0XOHfyUxNaJpCBZzqB_tvxlES6OMdS9rK3YfI-lQ5S8-H0NwiufhtOm4II6GbD0ZHbCc3JZ4UbbrybYi1O8ZBSkqADDww_aN3IwisUs9I3n7J3HV5Ze65viEk-NNKg2H__6W4ed-IObusrWeid57FcfeUllMKQ9vwrvIGBqAHJeOgGoOKe395vgNTZA/w320-h400/WhatsApp%20Image%202022-07-02%20at%2011.05.14%20AM.jpeg" width="320" /></a></div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: center;">Flors silvestres de muntanya del Ripollès,<br />el capvespre del solstici d'estiu</div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: center;"><br /></div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: center;"><br /></div><div style="color: #222222; font-size: small; text-align: center;"><br /></div>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-65853608595213573382022-03-30T15:16:00.006+02:002022-03-30T23:33:14.636+02:00Amb dolor o sense, Carpe diem (DSR – 65)<p style="text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Han passat
mesos de la darrera entrada explicant aquelles afectacions que la <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2017/10/trencant-el-silenci-dsr-1.html">SDRC
/ DSR</a> té en el meu dia a dia. Té o
ha tingut? Això, com tantes altres coses d’aquesta malaltia, segurament no ho
sabrem. I potser, ens és igual. Què vull dir amb això? Doncs que a la persona
que ho pateix, tant li fa si el malestar que té és per culpa d’una malaltia o
per les seqüeles que li han quedat. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Fa dies
que volia tornar a publicar alguna cosa sobre aquest tema i no ho vaig fer pels
dubtes de si sabria explicar-me prou bé o si sabria transmetre allò que volia
comunicar. He de dir que, des del moment que havia preparat aquesta entrada, la
situació ha canviat. Començo doncs pel que volia dir a mitjan gener d’aquest
any; ara fa uns setanta dies.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><i><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Han passat
mesos de la darrera entrada i ara puc dir que em trobo millor. A primers de
febrer de 2021 vaig començar un canvi de medicació que va consistir a
substituir gradualment dos dels medicaments que estava prenent i anar-ne
introduint un de nou. Es tractava de treure dos antidepressius que, mesurant
beneficis i perjudicis, la balança es decantava cap als segons. Així que em van
proposar substituir-los per un altre antidepressiu que es fa servir per al
tractament de dolors crònics i acostuma a anar bé. De manera que em vaig quedar
amb: paracetamol combinat amb tramadol, pregabalina i duloxetina(*). La prova
va resultar. Passat el temps d’adaptació, vaig notar que anava millorant:
reducció de la intensitat del dolor, augment de la capacitat per aguantar una
jornada reduïda de treball; pèrdua d’una part del pes que havia guanyat i
millora de la forma física, amb el conseqüent augment de capacitat de fer
esport i dur a terme activitats lúdiques. Tot plegat, em va fer guanyar en
capacitat d’acceptació de les pròpies limitacions. D’això ja fa un any; i, com
que no se sap mai què ens depara el futur, ho he dit i ho dic amb boca petita,
sempre amb aquella por de què el benestar es pugui estroncar en qualsevol
moment. Dit això, cal tenir clar que, malgrat aquesta millora, segueixo amb
algunes limitacions. Una part d’aquestes limitacions les he sabut aplicar a la
meva vida: m’he agafat una reducció del 33% de jornada -i de sou!- i aplico
aquest mateix percentatge de reducció en les activitats lúdiques, esportives,
domèstiques, familiars i socials. Així doncs, tenim una Adriana al 66%. Per
tant, tot i les fotografies de passejades o excursions i les ressenyes
excursionistes que publico </span></i><i><span style="color: black; font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">(<a href="http://itinerariscompartits.blogspot.com/">enllaç</a>)</span></i><i><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">, no és or
tot allò que lluu. El dolor hi és. D’una intensitat variable, sovint moderat i
suportable, però sempre hi és. És un dolor persistent, de component neuropàtic
que minva la qualitat de vida. El dolor crònic, malgrat l’existència de les
Unitats del Dolor -especialistes en tractar-lo- i els bons professionals que hi
treballen, és una malaltia complexa i invalidant. M’atreveixo a dir que és una
assignatura pendent. </span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Fins aquí
el que tenia pendent de publicar des de fa un parell o tres de mesos. I com que
no hi ha res que duri per sempre -ni allò que és bo ni allò que és dolent-, la
bonastrugança es va estroncar. I no va ser per culpa d’una caiguda, d’una lesió
o d’un pic de dolor agut -tot i que això hi va ser-. Es va estroncar en forma
d’una hepatitis per fàrmacs, hepatitis medicamentosa o hepatitis induïda per
medicaments. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">D’aquesta
afectació, podria ser que en parlés més extensament en una altra ocasió, ja que
té prou entitat com per merèixer una entrada pròpia. Avui només diré que no es
tracta d’una al·lèrgia a un medicament, ni en una sobredosi, sinó d’un problema
hepàtic causat per l’exposició a un medicament.</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Així
doncs, la prudència a l’hora de manifestar que em trobava millor, per por que
el benestar s’estronqués en qualsevol moment, estava fonamentada. Per tant, ara
ha pres més força que mai la idea que cal viure el present aprofitant-lo al
màxim, en la mesura que ens sigui possible. </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Per això
només puc dir: amb dolor o sense,<i> Carpe diem!</i></span></b></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><br /></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;">Adriana,
30 de març de 2022 (DSR – 65)<o:p></o:p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><b><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOkBP1gC5VpCugh3p4GgTLHi3aWohMvpPqHJAox-MVukSFdEXSRVs5-kD5KmlohnEJ8qnpLZ_cdhpurHxW5eVJkt6wrTX0aSrWKU2cnSTZVmFQZ9CT25iqJOCmhzmE0NIfVFrs8EPhhogDxpfHIuSaP_39_p8Uj6OS8gLed-oiKHzJwtCNRm2JFzElqg/s1144/los-pasos-en-el-ciclo-de-dolor-cronico-2ak0d8e.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="963" data-original-width="1144" height="269" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOkBP1gC5VpCugh3p4GgTLHi3aWohMvpPqHJAox-MVukSFdEXSRVs5-kD5KmlohnEJ8qnpLZ_cdhpurHxW5eVJkt6wrTX0aSrWKU2cnSTZVmFQZ9CT25iqJOCmhzmE0NIfVFrs8EPhhogDxpfHIuSaP_39_p8Uj6OS8gLed-oiKHzJwtCNRm2JFzElqg/s320/los-pasos-en-el-ciclo-de-dolor-cronico-2ak0d8e.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cicle del dolor crònic a nivell músculo-esquelètic i físic <br /><span style="font-size: x-small;">font: www.alamy.com</span></td></tr></tbody></table><b><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /><i><br /></i></span></b><p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><b><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"></span></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJfxNt9sSIUZgQXXGhRuto7aOAu-wmLQ2lRsWXVw_z2McOfOvHG_ptnM4TwY0UIdyNoU8nZEp4QTRz8R32P_n7tA6xpt2UtUHPLp6rIfgwXJEIfcogup3CQjakrBAjC7juWj9HRPHT5tWhZh03CSgcP6sYMy_wEPp3EZVOufnJwy8jHKkmC6fd96jCvg/s613/www-es.superiorhealthplan_com.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="597" data-original-width="613" height="312" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJfxNt9sSIUZgQXXGhRuto7aOAu-wmLQ2lRsWXVw_z2McOfOvHG_ptnM4TwY0UIdyNoU8nZEp4QTRz8R32P_n7tA6xpt2UtUHPLp6rIfgwXJEIfcogup3CQjakrBAjC7juWj9HRPHT5tWhZh03CSgcP6sYMy_wEPp3EZVOufnJwy8jHKkmC6fd96jCvg/s320/www-es.superiorhealthplan_com.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cercle viciós del dolor crònic des d'una visió<br />global de la salut integral d'una persona<br /><span style="font-size: x-small;">font: www-es.superiorhealthplan_com</span></td></tr></tbody></table><b><span style="color: black; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></b><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">(*) he optat per posar els noms dels principis actius i no els noms comercials perquè no hi hagués cap
confusió. En cap cas pretenc recomanar medicació a altres persones. Ni puc ni
voldria fer-ho. </p><br /><p></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-47012466917448585912022-03-23T16:25:00.004+01:002022-03-23T20:53:15.761+01:00Anècdotes intergeneracionals (VII)<p> <u style="text-align: justify;">Això és pipí d’àngel!</u></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Un dia de primavera de finals dels anys vuitanta vam
fer una anada familiar a un poblet del Gironès. Entre els expedicionaris hi havia
un meu nebot que aleshores tenia poc més de dos anys. Amb aquestes que el nen va
manifestar les ganes de fer pipí i jo mateixa, pixanera de mena, em vaig oferir
per acompanyar-lo, així aprofitaria l’avinentesa i faríem dos tirs amb la
mateixa pedra. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Als vàters de les dones -com passa molt sovint- hi havia
una cua de ca l’ample. Nosaltres ens vam posar al final de la fila, que continuava
creixent. La gesticulació i les ganyotes de l’infant presagiaven un final poc
desitjat, amb la corresponent mullenada, seguida del canvi de muda que, ben
segur que els seus pares portaven de recanvi. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A mida que els minuts -o potser només eren segons-
passaven, es feia evident que el neguit d’aquell nen anava en augment. De
sobte, una senyora gran que anava darrere nostre -i feia estona que ens observava-
em va dir <b><i>faci-li fer a la pica, que això és pipí d’àngel!</i></b><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">En aquell moment em va semblar poc adequat fer-lo
pixar a l'aigüera davant les pressuposades mirades de totes aquelles dones que estaven
fent cua. Li ho vaig preguntar a l'interessat i vam decidir esperar el nostre torn, moment en
què, primer l’un i després l’altra, alliberaríem les nostres bufetes de la
pressió urinària. Si fos ara, no tan sols hauria gosat fer-lo pixar a la pica,
sinó que veient aquella cua, hauria demanat que ens deixessin passar a davant
de tot. Aleshores, tot i que ja tenia experiència en la cura d’infants -el
nen era el meu sisè nebot i els havia cuidat a tots-, encara faltaven unes tres
primaveres per estrenar-me com a mare i començar a viure en primera persona situacions
semblants, pròpies de compartir el dia a dia amb criatures, que t’ajuden a
perdre les manies. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Les paraules carregades de bondat que m’havia dit
aquella senyora (<i>faci-li fer a la pica, que això és pipí d’àngel!</i>) diferien
totalment de les que em diria uns anys més tard una altra dona davant d’una
situació similar. Sortíem del supermercat amb la meva filla -de poc més de dos
anys. Estava acabant de carregar el cotxe i vaig sentir un <b><i>mama-tí-pipí</i></b>,
tant temut com apressant i poc oportú. Vaig actuar ràpidament i segons el meu
sentit comú abaixant-li les calcetes i posant-la a la gatzoneta, mentre l’agafava
per les cames, amb els peus aixecats per facilitar-li la micció, procurant
que el pipí caigués directament a l’embornal. Amb aquestes que passa una senyora -a
qui la nostra acció devia molestar- i em va rebitllar un <i>sembla mentida que
li facis fer el riu aquí! On s’és vist!</i> Encara ara desconec si l’escridassada
va ser en defensa del pudor de la nena o perquè considerava que embrutàvem el carrer. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com hi món! És ben bé que a la vida tot depèn de com
es miri. <o:p></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 23 de març de
2022</p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p></o:p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipm3_yW5W2lYJad3C01STvJCHJ2zYVwhiUeZFA-uQF0UCtZP4T79UexSnVh7ZMUurmFMXxJU1a1fmZqdk93lwkKj4BRDQik-_HeedDY--uV0aFPokAEzkXJG-_49scdmZJ-PSd4Sqkpy4-6TXRJCy0Zi5XXBjPQW2bnFdLM0bKrVPGmDfNtfGf68B8rg/s1600/WhatsApp%20Image%202022-03-23%20at%2015.59.55.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipm3_yW5W2lYJad3C01STvJCHJ2zYVwhiUeZFA-uQF0UCtZP4T79UexSnVh7ZMUurmFMXxJU1a1fmZqdk93lwkKj4BRDQik-_HeedDY--uV0aFPokAEzkXJG-_49scdmZJ-PSd4Sqkpy4-6TXRJCy0Zi5XXBjPQW2bnFdLM0bKrVPGmDfNtfGf68B8rg/w400-h400/WhatsApp%20Image%202022-03-23%20at%2015.59.55.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: verdana;">© </span>imatges: shutterstock.com i artmajeur.com</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;">Nota: El Manneken Pis és conegut i molt popular. La Jeanneke Pis, no tant. Aquí ens expliquen què és i on la podem veure: <b><a href="https://www.bruselas.net/jeanneke-pis" target="_blank">👉👉<span style="font-size: medium;"> enllaç</span></a></b></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-20380160442299333762022-03-11T22:16:00.007+01:002022-03-12T00:09:02.545+01:00“Els Meus Me Too”, que són els nostres<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Dimarts d’aquesta setmana ha estat el 8 de març, el <i>Dia
internacional de la dona treballadora</i>. El lema que l’ONU ha posat a la commemoració
del <i>Dia de la dona</i> d’aquest any 2022 ha estat “Igualtat de gènere avui
per un demà sostenible”. <a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span></span></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Per commemorar el 8M, els mitjans de comunicació han emès
-i estan emetent- una programació especial dedicada a les dones i a la discriminació
que patim en entorns diversos: laboral, social, sanitari o cultural, entre tants
altres.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">D’entre els molts i molt interessants programes especials
que s’estan projectant des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (<a href="https://www.ccma.cat/corporatiu/ca/el-grup/">CCMA</a>) vull remarcar la
col·laboració que la Montserrat Armegou <a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
(<a href="https://twitter.com/montsearmengou">@montsearmengou</a>), va fer al
Matí de Catalunya Ràdio, conduït per Laura Rosel (<a href="https://twitter.com/laura_rosel">@Laura_Rosel</a>) i que, sota el títol "Els
meus Me Too", narrava les sis ocasions en què Armengou s’ha vist agredida
sexualment. Amb les seves paraules: “Sis vegades de veure les orelles al llop,
cap de nit ni en llocs solitaris, en espais i situacions que jo interpretava
com a segurs.”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A ella, com a la majoria de dones que alguna vegada hem
estat agredides, aquestes experiències ens han deixat molt profundament gravada
la por d’anar soles a molts llocs. He de dir que, malauradament, m’he sentit totalment
identificada en més d’una de les sis situacions que descriu, sobretot en la
primera. <a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="color: red;"><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Gràcies Montse per haver posat paraules i veu <a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftn4" name="_ftnref4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
a allò que moltes nenes, noies i dones hem viscut en primera persona. Gràcies per
narrar-ho ras i curt. I gràcies Laura Rosel i Catalunya Ràdio per haver-li
donat l’oportunitat de fer-ho.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">I ara, sense allargar-me més, comparteixo l’enllaç “<a href="https://www.ccma.cat/catradio/el-mati-de-catalunya-radio/els-meus-me-too/noticia/3151070/"><span style="font-size: medium;">Els
meus Me Too</span></a>” que, per mala sort de moltes dones, també són els nostres.</span><span style="text-align: right;"> </span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 11 de març de
2022 </p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi7vqliPwgupEMQa5HuDp-V0hSloJKiaMwJBa1v1yCwqOMo9aVj2DdXl-mPUTpO0FUBXcat_qad6dTeIpWBcjUmOe3ztzjPKhA2BSqkIWqnnrvGGhXMsJUX5On0EMy1xYfYuHseIYJl_GM2R4cyvT7a88QLE4ffXmoLcZirvdgyxnUccHmGVGQZzAfwGg=s982" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="656" data-original-width="982" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEi7vqliPwgupEMQa5HuDp-V0hSloJKiaMwJBa1v1yCwqOMo9aVj2DdXl-mPUTpO0FUBXcat_qad6dTeIpWBcjUmOe3ztzjPKhA2BSqkIWqnnrvGGhXMsJUX5On0EMy1xYfYuHseIYJl_GM2R4cyvT7a88QLE4ffXmoLcZirvdgyxnUccHmGVGQZzAfwGg=s320" width="320" /></a></div>
<div style="mso-element: footnote-list;"><!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<div id="ftn1" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: x-small;"><a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftnref1" name="_ftn1" style="mso-footnote-id: ftn1;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> <span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">En <a href="https://www.unwomen.org/es/noticias/anuncio/2021/12/dia-internacional-de-la-mujer-2022-igualdad-de-genero-hoy-para-un-manana-sostenible">aquest
enllaç</a> podeu trobar informació d’ONU dones.</span><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn2" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: x-small;"><a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftnref2" name="_ftn2" style="mso-footnote-id: ftn2;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> <span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Montserrat Armengou i
Matín és una coneguda periodista catalana i la cara visible dels programes <i>30
minuts</i> (n’havia estat presentadora) i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>Sense ficció</i> (n’és la directora). Ha
dirigit i/o realitzat molts i interessants documentals sobre temes relacionats
amb el franquisme i el món de les dones, que han rebut diversos premis i
reconeixements.</span><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn3" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoFootnoteText"><span style="font-size: x-small;"><a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftnref3" name="_ftn3" style="mso-footnote-id: ftn3;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></span></a> <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2016/01/de-la-proteccio-dels-infants-i-duna.html">http://escorniflaire.blogspot.com/2016/01/de-la-proteccio-dels-infants-i-duna.html</a><o:p></o:p></span></p>
</div>
<div id="ftn4" style="mso-element: footnote;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><a href="file:///C:/ADRIANA/BLOG%20ESCORNIFLAIRE/Me%20too%20_%208M%202022.docx#_ftnref4" name="_ftn4" style="mso-footnote-id: ftn4;" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><span style="mso-special-character: footnote;"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span face=""Calibri",sans-serif" style="line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></span></a>
<span style="line-height: 107%;">No he trobat el podcast. Si el
trobo, el compartiré en aquesta mateixa entrada.</span></span><span style="font-size: 10pt; line-height: 107%; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoFootnoteText"><o:p> </o:p></p>
</div>
</div><br /><p></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-73367298788416502072022-03-07T19:58:00.002+01:002022-03-07T21:32:24.523+01:00 Anècdotes intergeneracionals (VI)<p><span style="text-align: justify;"><u>Compartint el pa i la llet</u></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Qui escriu aquestes línies té molts records d’infància
gràcies a allò que li han explicat els seus pares i germans. Es tracta d’experiències
viscudes en una edat massa primerenca com per haver-les conservat a la memòria
com a viscudes en primera persona. La primera anècdota d’avui és una d’aquestes
vivències.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Més enllà de la simpatia o afecte que els gossos poden
despertar en els humans, segons on, com o amb qui conviuen, sovint són font de de
malentesos i conflictes entre veïns. Defensar la bona convivència sovint és mal
vist per aquells que tenen el seu gos dalt d’un pedestal i entomen malament
qualsevol comentari o observació pensant que desqualifica la seva mascota. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La narradora d’aquesta entrada està passant a la
història com “aquella que té mania als gossos”. Algunes de les accions que li
han fet guanyar aquesta mala fama són: haver defensat la prioritat d’ús dels infants
-abans que els gossos- del jardí comunitari; pretendre l’aplicació de la
normativa de gossos perillosos a la comunitat i als voltants; intentar reduir
la densitat de <i>caca-de-gos</i> a voreres, jardinets, zones verdes i carrers
del barri; recordar la necessitat que els gossos vagin lligats, sobretot
aquells que li han arribat a clavar les dents als pantalons, mentre els seus amos
s’ho miraven, del tot incapaços de fer que el gos els obeís, o demanar als propietaris
dels gossos que procurin evitar els lladrucs continuats que tant perjudiquen el
descans dels veïns. A veure si l’anècdota d’avui pot ajudar a desdibuixar una
mica aquesta mala imatge que s’ha guanyat d’adulta, a la comunitat de veïns.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">El cas és que, al gran terrat del pis on vivíem els pares
i els sis germans, a la segona meitat dels anys seixanta, hi teníem la caseta
del gos. En un dels diversos intents de tenir un gos a casa, jo devia tenir cap
a dos o tres anys. Teníem un cadell de raça bordissenca que encara devia ser lactant
i l’alimentàvem amb sopes de pa amb llet. Diuen que en una ocasió em van trobar
menjant aquell farnat de la menjadora del gos. No puc assegurar si allò va ser així,
però tampoc puc negar-ho. El que puc dir és que m’estranya que li prengués el
menjar al gos, perquè jo, que no tenia mai gana, no m’acabava mai les racions
que em servien, a taula, durant els àpats. Però, <i>se non è vero, è ben trovato</i>.
El que està clar és que aquell cadell i jo ens vam fer tan amics que estàvem
disposats a compartir-ho tot, fins i tot el pa i la llet. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Molt més endavant, a l’hora de dinar d’un dia feiner dels
anys setanta, aquells germans ja estaven asseguts a taula i van sentir arribar
el pare. La seva entrada a casa tenia alguna cosa especial: anava dient “té <i>xelín,
</i>té... vine, vine...” No podien creure el que estàvem sentint: tornarien a
tenir un gos! <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">L’aspecte esporuguit d’aquella gosseta constatava que
havia estat maltractada per la vida. La Marcusa -així li van dir- va ser molt
ben rebuda i tots plegats vam creure que li podíem oferir una vida millor que
la que havia tingut fins aquell moment. Tal com passa a moltes de les llars que
s’engresquen a tenir una mascota, és difícil mantenir la il·lusió inicial i les
ganes de tenir cura de l’animal. De manera que la gosseta va acabar essent una
càrrega més per a la mare, que ja tenia prou feina amb la gestió domèstica d’aquella
llar tan poblada, amb les incidències que s’hi generaven i els accidentes que s’hi
produien. I va arribar el dia en què la mare va deixar anar aquella frase tant típica
com tòpica: “o el gos o jo!” Com era d’esperar, els convivents van prioritzar
la mare. Així doncs, l’acollida de la Marcusa havia estat breu. El pare va
tornar aquella gosseta a la casa de pagès dels voltants d’Olot d’on l’havia
tret.</span><o:p></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 7 de març de
2022<o:p></o:p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhdNomOrAIY5VmtzhbwZqIWT5juT6cHXA6R7WFWYyxeO76K9DxJn257Sh_FRUBcG1H9bf23B9FmSjBh1vNUlLGPh3RGee1O2lts3-uDJEOuem56aDHaDHPTrL_1iP_s71A32syGy-4CS7EJ9wb5MpldBWQKbNLJElEkXbRzbSw7vruzYuM_hSmQzOc3Xw=s1478" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1151" data-original-width="1478" height="249" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhdNomOrAIY5VmtzhbwZqIWT5juT6cHXA6R7WFWYyxeO76K9DxJn257Sh_FRUBcG1H9bf23B9FmSjBh1vNUlLGPh3RGee1O2lts3-uDJEOuem56aDHaDHPTrL_1iP_s71A32syGy-4CS7EJ9wb5MpldBWQKbNLJElEkXbRzbSw7vruzYuM_hSmQzOc3Xw=s320" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-68637684766936481732022-02-25T01:20:00.006+01:002022-02-25T11:12:34.006+01:00La temporada efímera del lliri de neu<p><span style="font-size: large;">Lliri de neu <i>(Galanthus nivalis) 🌱</i></span></p><p>Puntual a la seva cita anual, pels volts de sant Silvestre, el lliri de neu treu el cap i les seves flors ens sorprenen enmig de la fullaca, encapçalant la llista de flors silvestres de què gaudirem durant els tres-cents seixanta-cinc dies següents.</p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg5T2pWYvmiGWk0bwPU_nMv7lIwa24sFSgDrTwwpynHuDpiVxQ0sahVmJnHAcx2BGGbaVF2vCIBdh7qk4eoy8gnUDNL_jtoXMS-X_bxUlH1agrpP-6rXN-rzIC9Fz92cYonaH7dJsPQPI-3pxVhSiO4855_D55op7XlS9WS-9r14xTn-b7ax0y-Ms2NyA=s1138" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1138" data-original-width="853" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg5T2pWYvmiGWk0bwPU_nMv7lIwa24sFSgDrTwwpynHuDpiVxQ0sahVmJnHAcx2BGGbaVF2vCIBdh7qk4eoy8gnUDNL_jtoXMS-X_bxUlH1agrpP-6rXN-rzIC9Fz92cYonaH7dJsPQPI-3pxVhSiO4855_D55op7XlS9WS-9r14xTn-b7ax0y-Ms2NyA=s320" width="240" /></a></p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgmqtmJzGod5sDWVt6_AU_ZzTdxx3LkoK_MqnShvCCAX16tpAOnPdklKdB2pupuLQ2NaIFRlKb3ljCAM6kFEMgDcOsmJ88bWYkVSdCITFiigoBdX4GDj1nW0_Z1i7SnqxbsihcT9QdBezGp6QheWZOTgXQeUOkvSFmFMzvOCcCRHZ2OEL9yWuKqVpUN3w=s1751" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1751" data-original-width="1313" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgmqtmJzGod5sDWVt6_AU_ZzTdxx3LkoK_MqnShvCCAX16tpAOnPdklKdB2pupuLQ2NaIFRlKb3ljCAM6kFEMgDcOsmJ88bWYkVSdCITFiigoBdX4GDj1nW0_Z1i7SnqxbsihcT9QdBezGp6QheWZOTgXQeUOkvSFmFMzvOCcCRHZ2OEL9yWuKqVpUN3w=s320" width="240" /></a></p><p>Tant si floreix a finals de desembre com si ho fa a principis de gener, el lliri de neu és una de les plantes silvestres més primerenques; les seves poncelles surten quan l'hivern encara és ben viu. En alguns indrets, pot florir a la primavera, després que s'hagi fos la neu.</p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgumyVKShb6iECoSAMIawQbddQSCmbdY6UH5u1222UINkFGm3UW1oIZu6LXe_yNVDIJNHdUwiVSNYG33lFtzMWivQeSiumHicOJ-8_cZ_w7Jo4s99tpNYgwRS3KVW6a2QJuYlqVTHdKkfcGOnkT0BTi4KkFoZsnP3JTlGI3go5VquEYbuMHkmbFztmAWQ=s1202" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1202" data-original-width="902" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgumyVKShb6iECoSAMIawQbddQSCmbdY6UH5u1222UINkFGm3UW1oIZu6LXe_yNVDIJNHdUwiVSNYG33lFtzMWivQeSiumHicOJ-8_cZ_w7Jo4s99tpNYgwRS3KVW6a2QJuYlqVTHdKkfcGOnkT0BTi4KkFoZsnP3JTlGI3go5VquEYbuMHkmbFztmAWQ=s320" width="240" /></a></p><p>La diversitat botànica de la zona volcànica de la Garrotxa és la responsable que el lliri de neu formi part del títol del llibre de Miquel Riera i Tusell, "D'Aphyllanthes a Galanthus, vegetació a la zona volcànica d'Olot" (Editora de Batet, 1986). En el títol d'aquest llibre -exhaurit- hi trobem, de costat, dues espècies pròpies de terrenys i climes pràcticament oposats: la Jonça o Pa de cucut <i>(Aphyllanthes monspeliensis)</i>, pròpia de vegetació mediterrània i de terrenys eixuts, i el Lliri de neu <i>(</i><i>Galanthus nivalis)</i>, de terrenys humits i clima atlàntic.<i> </i>Crec que la intenció de l'autor a l'hora de posar títol al llibre va ser fer notar aquesta gran varietat botànica, possible gràcies a les influències climàtiques d'aquesta zona volcànica. </p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgr5wc3Mkv_uFO4t_z_JL9ykRb-Lfv-L8DH5ntoCcB4TwR6QAOzfp5PoJNH4s8Du6ENfL6DTV4hmI0wYMuo8fxjWVdlL0RuLmRKGe3eefioz8MGLYRnciuL7c6AGhxFiT8-ITrBPk8QHpSUGzY_hvIOUUcMx5ymhCyeH4rLsxNmQMM7I5tPiPclA7jVwQ=s1868" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1868" data-original-width="1335" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgr5wc3Mkv_uFO4t_z_JL9ykRb-Lfv-L8DH5ntoCcB4TwR6QAOzfp5PoJNH4s8Du6ENfL6DTV4hmI0wYMuo8fxjWVdlL0RuLmRKGe3eefioz8MGLYRnciuL7c6AGhxFiT8-ITrBPk8QHpSUGzY_hvIOUUcMx5ymhCyeH4rLsxNmQMM7I5tPiPclA7jVwQ=s320" width="229" /></a></p><p style="text-align: left;">Als voltants d'Olot, el lliri de neu el trobem, sobretot, en boscos humits i de ribera. Un any de florida abundant és fàcil veure tenyides de blanc les ribes del Fluvià, els Aiguamoixos de la Moixina i alguns jardinets del Parc Nou d'Olot, darrerament un dels grans oblidats pels gestors municipals, que ara mateix tenen altres interessos turístico-econòmics i que semblen disposats a saltar-se les recomanacions de grans botànics i científics, que als segles XIX i XX, ja parlaven de la necessitat de preservar aquest jardí botànic de vegetació natural olotina. </p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnplcb28fCgqdI13ioAH98kFSWYMJPldynTZYFKkUAlWa3Op37u2lLo2BfOGmqOAXKCjqFi3RBsHW9QbVSZgJgsqT_V22M2bH3lpgRd9uUL-zPkPCav41SWBMxytuT87aCTquQsFl18aZIc6wB0Qw5EJym3RHcywp_7MvPI_3mxQRJRFf_LZxKmomgMA=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1331" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjnplcb28fCgqdI13ioAH98kFSWYMJPldynTZYFKkUAlWa3Op37u2lLo2BfOGmqOAXKCjqFi3RBsHW9QbVSZgJgsqT_V22M2bH3lpgRd9uUL-zPkPCav41SWBMxytuT87aCTquQsFl18aZIc6wB0Qw5EJym3RHcywp_7MvPI_3mxQRJRFf_LZxKmomgMA=s320" width="208" /></a></p><p style="text-align: left;">Prop del lliri de neu florit és fàcil veure-hi fulles de Pulmonària <i>(Pulmonaria affinis)</i>, Ficària <i>(Ranunculus ficaria)</i>, Buixol <i>(Anemone nemorosa)</i>, Sarriassa <i>(Arum italicum)... </i>o algunes violes [Viola d'olor <i>(Viola odorata)</i> o Viola de llop <i>(Anemone hepatica)</i>], entre tantes d'altres plantes que encara estan amagades sota la fullaraca. La majoria encara trigaran uns dies a florir i algunes potser trauran les primeres flors just quan ho facin els últims lliris de neu.</p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVxB_gIRiNUyIlz48oAwMu0j0XbMxWGsBUIzlF9xq_gCBJLnNRF_n6JFgxr6lbq75SwQu9b9IQwI5rRoJS4OwxmjnhELGcDtQdSnrTwriUtaw7STOlq13KNe7e1JHzOfUvb54KCSbR3VRgCVBPVsC8wiCjPWXrHG1mbepkPks6Z9TdVLYiiM2g7fQ1WQ=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1338" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVxB_gIRiNUyIlz48oAwMu0j0XbMxWGsBUIzlF9xq_gCBJLnNRF_n6JFgxr6lbq75SwQu9b9IQwI5rRoJS4OwxmjnhELGcDtQdSnrTwriUtaw7STOlq13KNe7e1JHzOfUvb54KCSbR3VRgCVBPVsC8wiCjPWXrHG1mbepkPks6Z9TdVLYiiM2g7fQ1WQ=s320" width="209" /></a></p><p>Entre les adquisicions bibliogràfiques de les darreres festes nadalenques hi tinc el llibre "VIDA, herbari il·lustrat", de Joana Santamans. Es tracta d'un compendi de 135 il·lustracions de plantes acompanyades d'un breu text descriptiu, d'Enric Ballesteros. Em permeto la llicència de compartir el text i la il·lustració del lliri de neu. A mi m'agrada molt. Espero que a vosaltres, també.</p><p style="text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUtFZljMc_04nrVKCD9iPMHhps2O-UMc4Xtl3nIjEc3Si02PCI822tNymIYs28j8tz71Rwio7rrfOCiVbZT3NuX9G7veyuOsz7NHcz7ZBQxfOkzBcKZFdgjxolFg0iGkgY2hp2CjVyjstuOd8YC8yS-kKVmDIzBjNz8sAFlPBq0CRuTqiprt_Y6ksXlg=s1574" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1574" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhUtFZljMc_04nrVKCD9iPMHhps2O-UMc4Xtl3nIjEc3Si02PCI822tNymIYs28j8tz71Rwio7rrfOCiVbZT3NuX9G7veyuOsz7NHcz7ZBQxfOkzBcKZFdgjxolFg0iGkgY2hp2CjVyjstuOd8YC8yS-kKVmDIzBjNz8sAFlPBq0CRuTqiprt_Y6ksXlg=s320" width="320" /></a></div><p>Enguany hem tingut una temporada de lliri de neu molt curta (els primers, els vaig veure el 23 de desembre). La seva floració ha estat més efímera que la d'altres anys, segurament perquè, fins a dia d'avui, hem tingut un hivern molt eixut i unes temperatures màximes molt elevades.</p><p>Així doncs, sembla que la floració del lliri de neu s'ha acabat. Ara bé, el fet d'haver estat curta no li ha restat bellesa ni encant. Hem tingut temps de passejar-hi, d'observar-la i de gaudir-ne. </p><p>I, com sempre, la seva florida ens du bells i bonics records 💗</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiHz6sdVNq982vkO0Rui_YMf4ouioZrIPxQpxAEIwgaqEdLUksizkKzlY4IE0oyO-spwA2CYxrC2MDl9wqNlFJRMBbkovdQx2YgoQWVRHvZYYrPipbp_TgYRQ-pVVj9aJCn5YWVFTmSTRutxwbuFb7SOpKk2Pj2Y_F0XMWkyjD121vtSYWrgS7MHv_viw=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1310" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiHz6sdVNq982vkO0Rui_YMf4ouioZrIPxQpxAEIwgaqEdLUksizkKzlY4IE0oyO-spwA2CYxrC2MDl9wqNlFJRMBbkovdQx2YgoQWVRHvZYYrPipbp_TgYRQ-pVVj9aJCn5YWVFTmSTRutxwbuFb7SOpKk2Pj2Y_F0XMWkyjD121vtSYWrgS7MHv_viw=s320" width="205" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPsayTyFzOj2o1-abp0j99Gg7gz-DaxHy6n1j-8KAbUpaqj2u37UIf_lHCtvtzWbcEMFdqdjTpC_Lq1q7CHCPMvuvtEPYYiv7wJyWJKfuMs3l-UG5ccU_l3WTgfRArk7t0iw0-MVSjP9Nu_sGYVMWWBCKdjOZ0SFOr1xGNACOtK4hSauux-8Edg_4T6g=s2048" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1047" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjPsayTyFzOj2o1-abp0j99Gg7gz-DaxHy6n1j-8KAbUpaqj2u37UIf_lHCtvtzWbcEMFdqdjTpC_Lq1q7CHCPMvuvtEPYYiv7wJyWJKfuMs3l-UG5ccU_l3WTgfRArk7t0iw0-MVSjP9Nu_sGYVMWWBCKdjOZ0SFOr1xGNACOtK4hSauux-8Edg_4T6g=w205-h400" width="205" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><p><br /></p><p><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-18354394927587174302022-02-04T21:39:00.022+01:002022-03-08T10:27:02.114+01:00La invisibilitat del PAS<div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Abans d'entrar en matèria, vull explicar què vol dir "<b>PAS</b>". Les lletres P, A i S corresponen a les inicials de <b>Personal d'Administració i Serveis</b>. Aquest col·lectiu aglutina els treballadors dels cossos d'administració general i subgrups següents: <br /><span> - </span>Subgrup C1: Cos administratiu<br /><span> - Subgrup C2: Cos auxiliar d'administració<br /></span><span> - Subgrup E1: Cos subaltern d'administració</span></span></div><p style="text-align: justify;"></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Els dos primers són coneguts com "auxiliars de centres" (tot i que el C1 són aquells que s'han promocionat, superant un procés de concurs-oposició, i han pujat de categoria) i treballen a la Secretaria de les escoles, instituts o altres centres educatius. Els del tercer grup, són coneguts com a "conserges". Aquesta entrada se centra en els dos primers subgrups, tot i que algunes de les coses que dic, poden ser comunes amb els del tercer subgrup. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">En aquest blog he parlat molt poc de la meva feina. Tant és així, que podríem comptar amb els dits d'una mà les entrades dedicades al meu món laboral i encara ens sobraria un dit. En recordo quatre d'entrades parlant de la feina: <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2016/07/es-estiu-linstitut.html " style="text-align: left;" target="_blank">És estiu a l'Institut</a>, <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2016/09/dels-examens-de-setembre.html" target="_blank">Dels exàmens de setembre</a>, <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2010/06/no-jo-no-en-fare-de-vaga.html" target="_blank">No, jo no en faré, de vaga</a> i <a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2014/12/sopars-dempresa.html" target="_blank">Sopars d'empresa?</a> La primera pretenia trencar el tòpic que els centres educatius es tanquen el juny i s'obren a mig setembre. La segona tractava més aviat la complexitat d'algunes tasques que duem a terme, sovint amb eines deficients. La tercera, d'una vaga que no vaig fer. La quarta, més còmica, explica una anècdota que em va tocar patir personalment ja fa molts anys. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Fa uns dies, <a href="https://www.intersindical-csc.cat/intersindical/qui-som/" target="_blank">el sindicat <b>Intersindical</b></a> que es defineix com a<span style="color: #2b00fe;"> <span><span style="font-style: italic;">"</span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 14px; font-style: italic;">sindicat nacional i de classe [...] no estem lligats a cap organització estatal i agrupem treballadors i treballadores de tots els sectors productius. </span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 14px; font-style: italic;">[...]</span></span></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif"><span style="font-size: 14px;"><span style="color: #2b00fe; font-style: italic;"> amb persones afiliades i representants sindicals arreu del territori"</span><span style="color: #741b47; font-style: italic;"> </span></span><span>va publicar l'article</span><span style="font-size: medium;"> </span><i style="font-size: 14px;"><span style="color: #2b00fe;"><b>"Entrevista a l'Elena Martínez, PAS de Centre Educatiu. E</b></span></i></span><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-size: 14px; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><i><span style="color: #2b00fe;"><b>l personal PAS dels centres educatius: els grans invisibles"</b></span></i><span style="color: #2b00fe; font-style: italic;"> </span></span>que, tot i que és extremadament breu, trobo que resumeix força bé la nostra situació. El comparteixo amb tots vosaltres per tal de donar a conèixer aquest col·lectiu del qual formo part fa més de vint anys. Hi podeu accedir clicant damunt la fotografia següent: </span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.intersindical-csc.cat/2022/01/31/entrevista-a-lelena-martinez-pas-de-centre-educatiu/" style="background-color: #e4d3e7;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="643" data-original-width="841" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgyFxSdoyLjsBzzwfr_NLsnVqXXchJId94-1QJWeYZxORh45bH_ay17SgAODSWSAGLXgUt2WobdmDMqdAzH4VN0mYkEQIZAB51fIdWHPayjuDANgDR3710UkCklcisBMUlA4RtSmV8lG5lg1_I1K2tCtzbZfgozFfOpOY7TaNk6J5BhAH4Fmd1zMclIgw=s320" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><br /></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Per acabar poso, en forma de decàlegs, una llista d'algunes de les feines que duem a terme i una altra d'algunes de les nostres condicions laborals que trenquen alguns tòpics.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><u>Què fem els administratius o auxiliars administratius del centre</u>:</span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span>1. Atenem el 90% de les trucades telefòniques, consultes presencials de professors, alumnes, familiars d'alumnes i/o de persones interessades.<br /></span><span>2. Canalitzem les consultes a les persones competents per resoldre-les, preparem i redactem els documents que les famílies, alumnes, professors i ex-alumnes ens poden demanar, normalment certificats d'alguna circumstància acadèmica actual o des de l'inici del centre. <br /></span><span>3. Tramitem tota la documentació del procés de preinscripció, admissió i matrícula dels alumnes nous de cada curs; així com dels alumnes que continuen al centre i dels alumnes que deixen de ser-ho. <br /></span><span>4. Preparem l'aplicatiu de gestió (programa informàtic) amb les opcions acadèmiques necessàries per tal que s'hi recullin les matèries cursades i les qualificacions de cada alumne/a del centre, segons cada un dels plans d'estudis que s'imparteixen.<br /></span><span>5. Custodiem la documentació administrativa i acadèmica que es genera a la Secretaria, des dels expedients dels alumnes actuals fins als que passen a l'arxiu definitiu i que en qualsevol moment poden acudir al centre per demanar un certificat que acrediti alguna circumstància de la vida acadèmica de la persona interessada.<br /></span><span>6. Custodiem, triem i, quan cal, destruïm la documentació administrativa (correspondència d'entrada i de sortida) segons la llei del Procediment administratiu.<br /></span><span>7. Gestionem la comptabilitat del centre segons el pressupost anual. Des de la gestió d'albarans i factures, fins a l'arxiu de documentació, passant pel control pressupostari, els pagaments, </span><span>la gestió bancària o </span><span>les justificacions.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span>8. Gestionem diàriament les faltes d'assistència dels alumnes del centre.<br /></span><span>9. Fem l'acompanyament i suport en totes aquelles tasques que teòricament són electròniques i que, sigui per la bretxa digital o per la complexitat dels aplicatius, a les persones interessades els cal ajuda per dur-les a terme.<br /></span><span>10. Donem suport al secretari/secretària de l'Equip directiu en l'acompliment de les peticions i requeriments que arriben des del Departament d'Educació, ja siguin per a memòries, estadístiques, estudis, plans d'actuació o planificació.</span></span></div></blockquote><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><u>Condicions laborals i circumstàncies que trenquen alguns tòpics</u>:</span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span>1. Ens podem jubilar a partir dels 65 anys (no pas a partir dels 60).<br /></span><span>2. Tenim un mes de vacances a l'estiu (no dos o tres com més d'un es pensa).<br /></span><span>3. Tenim denegat el Teletreball, aquesta nova modalitat que recomana la Generalitat de Catalunya per als seus treballadors, sobretot a partir de l'arribada de la pandèmia.<br /></span><span>4. El nostre sou mensual és aproximadament el resultat d'aplicar el coeficient 1,4 al SMI. Els nostres triennis són minsos / insignificants i, a diferència d'altres col·lectius, no tenim bufandes, sexennis, premis ni altres drets adquirits. <br /></span><span>5. Treballem amb les eines que ens proporciona el Departament d'Educació, sovint obsoletes, inacabades i/o poc adaptades a les modificacions curriculars que tan sovint es fan i que tarden molt a veure's reflectides als programes informàtics.<br /></span><span>6. A les oposicions per accedir al cos tenim uns temaris àrids, complexos i obsolets que, a l'hora de la veritat, tenen molt poc a veure amb les feines que hem de fer en el dia a dia.<br /></span><span>7. Orgànicament depenem del Departament d'Educació i, en alguns aspectes, de la Direcció del centre, però ens regim per les condicions de treball de la Funció Pública. Vaja, que tots tres ens poden encomanar tasques i que, quan demanem segons què, cap dels tres es considera competent per concedir-nos-ho.<br /></span><span>8. Els funcionaris (a diferència dels interins i dels treballadors de l'empresa privada), no cotitzem per a la desocupació; per tant, per a nosaltres no existeix la possibilitat </span><span>que l'empresa, de mutu acord, ens posi a l'atur</span><span>.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span>9. Motivats per les circumstàncies personals, en algun moment de la nostra vida vam decidir pujar al "tren de la Funció Pública", un tren que va passar per davant de tots i cadascú de nosaltres i que alguns, per voluntat pròpia, vau decidir no pujar-hi. Per tant, no vam néixer amb una flor al cul, sinó que ens "hem guanyat" el que tenim.<br /></span><span>10. Ens pixem de riure cada vegada que algú ens pregunta "què feu a l'estiu quan ja no hi ha alumnes a l'institut?", ja que és el moment en què es prepara el curs següent i treballem de valent i a contrarellotge.</span></span></div></blockquote><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Tot i aquests decàlegs, la majoria de nosaltres ens estimem molt la nostra feina; ens agrada el que fem, i, malgrat les mancances de la nostra empresa, hi posem molt i molt de la nostra part perquè les coses surtin bé. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Finalment em resta dir que aquest escrit no pretén ser una queixa, sinó un bany de realitat. Tan de bo ho hagi aconseguit.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Gràcies per haver-me llegit i fins aviat!</span></p><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: right;"><span style="background-color: #e4d3e7;">Adriana Llongarriu</span></div><span><div style="background-color: #e4d3e7; text-align: right;">Administrativa d'un institut</div></span></div><p style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span><br /></span></span></p><p style="text-align: justify;"><span face=""Open Sans", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span><br /></span></span></p>
<a href="https://www.intersindical-csc.cat/2022/01/31/entrevista-a-lelena-martinez-pas-de-centre-educatiu/">
</a>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-75357949926302130062021-11-01T20:45:00.015+01:002022-03-07T21:58:06.618+01:00En el CRPS Orange Day 2021 (DRS – 64)<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;">En el moment de començar a escriure aquest post me n’adono que fa molt de
temps que no publico cap entrada relacionada la <b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333;"><a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2019/04/hablando-del-sindrome-del-dolor.html" target="_blank">Síndrome del Dolor Regional Complex (SDRC)</a></span></b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2019/04/hablando-del-sindrome-del-dolor.html" target="_blank">, <b>Complex Regional Pain Syndrome (CRPS)</b>, </a><b><a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2019/04/hablando-del-sindrome-del-dolor.html" target="_blank">Sudeck, Distròfia Simpàtico Reflexa (DSR), Atròfia de
Sudeck, Algoneurodistròfia... </a><o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">De fet, l’última vegada que en vaig parlar va ser en motiu
del CRPS Orange Day 2020, ara fa un any, ja que e</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">l
primer dilluns de novembre és el dia per a la conscienciació d’aquesta malaltia minoritària -o potser no
tant minoritària- i desconeguda que a més te moltíssims noms!<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Els que l'hem coneguda sabem que és agressiva, molt dolorosa,
incapacitant i molt impactant. En el millor dels casos deixa seqüeles per tota
la vida en forma de discapacitat, de dolor físic i mental.</span> És una
malaltia capriciosa que es manifesta de formes diferents en les diferents
persones que la pateixen. Per això, a vegades, és molt difícil de diagnosticar.
Se'n sap molt poca cosa, tant del per què apareix, dels tractaments, de la
curació... Per això, fa falta investigació. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">La medicació ajuda a reduir la intensitat del dolor, però no
l'acaba de treure.</span> De manera que, a més d’alguna seqüela de mobilitat o mecànica -que pot ser més o
menys visible-, en queda una altra que és el dolor, totalment invisible als
ulls de les altres persones. Invisible, subjectiu i molt difícil de quantificar.
Un dolor diari. Més o menys intens i més o menys incapacitant, però diari i
persistent. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Basant-se en què el dolor NO es considera incapacitant, NO es
pot quantificar i NO és objectiu, NO es reconeixen (o es reconeixen molt poques
incapacitats permanents). Això vol dir que, malgrat tenir una Discapacitat (el
que abans es deia minusvalia) reconeguda, les persones afectades NO tenim dret
a estar de baixa més enllà dels 18 mesos (o 24 mesos) que ho permet la Seguretat
Social. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">És per això que caldria, a més d’investigació mèdica per tal
de:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">1. Trobar-ne les causes i preveure-la o evitar-la.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">2. Trobar els tractaments curatius o, si més no, pal·liatius prou
efectius. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">3. Donar-la a conèixer i aconseguir que sigui reconeguda com
a incapacitant fent que a qui en pateix els efectes o les seqüeles se li
reconegui una incapacitat laboral. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHl_9qSuaacYISJt1hKHkh9NbuNAoyaaBLkUCXO2LT0klx7aEDwWtqUgk4pnnyVHDcXUpL47pGfHoTIgsqralQ_xaXEnGYHThh-3hDcHQ4jTQi9eTHkqHhLzQSVfLVWACp87oNRKRPiLV9/s2048/CRPS+2021.jpg" style="background-color: #e4d3e7; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHl_9qSuaacYISJt1hKHkh9NbuNAoyaaBLkUCXO2LT0klx7aEDwWtqUgk4pnnyVHDcXUpL47pGfHoTIgsqralQ_xaXEnGYHThh-3hDcHQ4jTQi9eTHkqHhLzQSVfLVWACp87oNRKRPiLV9/s320/CRPS+2021.jpg" width="320" /></a></div><span style="background-color: #e4d3e7;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: #e4d3e7;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0f1419;">En aquesta sèrie de publicacions no acostumo a penjar imatges
pròpies, però avui comparteixo una part del dictamen d’un estudi termogràfic
compurtaritzat que em van fer per tal de “demostrar” l’existència de dolor. En tot
cas, la Seguretat Social va rebutjar aquesta prova i em va enviar a treballar.
Una prova més del desconeixement dels problemes que es deriven de la </span><b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Síndrome del Dolor Regional Complex (SDRC)</span></b><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333;">, <b>Complex Regional Pain Syndrome (CRPS)</b>, <b>Sudeck, Distròfia Simpàtico Reflexa (DSR), Atròfia de
Sudeck, Algoneurodistròfia<a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2018/10/la-sindrome-dels-mils-noms-i-les-mil_9.html" target="_blank"> o tants altrs noms!</a></b></span></span></div><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">El dia d’avui i tot el mes de novembre es duen a terme iniciatives
per tal de donar a conèixer aquesta malaltia. Si us ve de gust, ens hi podeu
ajudar, penjant alguna de les infografies que us deixo al capdavall o qualsevol
altra imatge que us vingui de gust on domini el color taronja.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Gràcies,</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: #e4d3e7; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Adriana, 1 de novembre de 2021 (DSR – 64)</span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO7UK_YawC_FWX7fCXUcpLdCyFck2kPljRQXFDyjPVrA77DRuVbztXG6oiO2jF-pOsr6UTu0wT36_kTXO2ekG3W74C-3rzkUSsiKU9g3kx1gmwE2oXxztResJlZfBeFmeYYSNW6QSGneEx/s553/CRPS+13.jpg" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="290" data-original-width="553" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO7UK_YawC_FWX7fCXUcpLdCyFck2kPljRQXFDyjPVrA77DRuVbztXG6oiO2jF-pOsr6UTu0wT36_kTXO2ekG3W74C-3rzkUSsiKU9g3kx1gmwE2oXxztResJlZfBeFmeYYSNW6QSGneEx/s320/CRPS+13.jpg" width="320" /></a></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrd7PBLdGHzxDPN3JOrb9ObO9RhN7LB73Ade_0Tbn8jy2lDWlq08r6ZvzMzIzRHfj_LqjdSDVvPzFXkwfTES862UXOdP05XelK7CFbM8Pktr5qiOuAthN_raw9cyNUtGG_Bd-vofcoDcsk/s329/CRPS+10.jpg" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="329" data-original-width="286" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrd7PBLdGHzxDPN3JOrb9ObO9RhN7LB73Ade_0Tbn8jy2lDWlq08r6ZvzMzIzRHfj_LqjdSDVvPzFXkwfTES862UXOdP05XelK7CFbM8Pktr5qiOuAthN_raw9cyNUtGG_Bd-vofcoDcsk/s320/CRPS+10.jpg" width="278" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtbyB1lEFHJYNd0h5Xe5UVq3kLTd9AUw8NcWslpfZc8EjuZLsAjTnRd2XuB4lRILosxbAZrnEqPVj6UqKY6S8VIHiSFHLZoMDi4gSQt_iE4t0GCIPZsON6nqVWrpydc_aSx4JrVrn3uQ7T/s1637/CRPS+18.jpg" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1637" data-original-width="1112" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtbyB1lEFHJYNd0h5Xe5UVq3kLTd9AUw8NcWslpfZc8EjuZLsAjTnRd2XuB4lRILosxbAZrnEqPVj6UqKY6S8VIHiSFHLZoMDi4gSQt_iE4t0GCIPZsON6nqVWrpydc_aSx4JrVrn3uQ7T/w271-h400/CRPS+18.jpg" width="271" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="background-color: white;"><br /></span></div><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dEuQnVHuZcXBKYB_92Re7rdXfZWvENJOF9PmJU_sZEOS0V7gGpX6Zleqq5QZrWZOcC9QUotXLsX3WI8_Ddptj4N_Ch4HUXUdPu5MeG6nGc4zoQ1wfyEHGfTUN1aW7sekj_8xcQ4LKHSY/s680/CRPS+1.jpg" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="680" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_dEuQnVHuZcXBKYB_92Re7rdXfZWvENJOF9PmJU_sZEOS0V7gGpX6Zleqq5QZrWZOcC9QUotXLsX3WI8_Ddptj4N_Ch4HUXUdPu5MeG6nGc4zoQ1wfyEHGfTUN1aW7sekj_8xcQ4LKHSY/w200-h200/CRPS+1.jpg" width="200" /></a></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: center;"><span style="background-color: white;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikotcBlHHufSLnjSV_TRA8IaRbqgAXDuJKiS9EkGeSKIPRHdr1XUt4vWaVQquLwK-8rb9ka19fzfvdYYt7em8jiAV1qIZOqBqAOI6AAuCzCK6J22d5EHIsSJGiPCFJY-DsDAOD2Q-QE46O/s679/CRPS+4.jpg" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="385" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikotcBlHHufSLnjSV_TRA8IaRbqgAXDuJKiS9EkGeSKIPRHdr1XUt4vWaVQquLwK-8rb9ka19fzfvdYYt7em8jiAV1qIZOqBqAOI6AAuCzCK6J22d5EHIsSJGiPCFJY-DsDAOD2Q-QE46O/w226-h400/CRPS+4.jpg" width="226" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="background: white; color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span><p></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-77420076700548944342021-10-29T20:15:00.004+02:002021-10-29T20:31:08.107+02:00Recordant la Maria Bonfill<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Un dels
primers records que tinc de la Maria és el d’una sortida al Pedraforca. Ella i
en Ramon s’havien apuntat a una excursió del CEO en què en Joan i jo fèiem de
vocals. Aquell dia ja em vaig adonar que la Maria era una persona afable,
simpàtica, respectuosa i molt riallera.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Més endavant vam
coincidir, uns quants anys, a la castanyada que fèiem amb uns amics que teníem en
comú, a Sant Hilari. Collir bolets l’apassionava, els coneixia i sabia quins es
podien menjar i quins no. A l’hora de netejar-los i cuinar-los sempre feia per
una. A l’hora de rentar els plats, també. A l’hora de torrar castanyes, tant
s’hi feia a tallar-les com a remenar la paella. Participava en tot i de tot.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">La Maria va
ser la tutora de 6è de les dues meves filles, l’Alba i la Sílvia. Com la
majoria dels seus alumnes, totes dues en recorden especialment les classes de
ciències, els experiments de Laboratori i, sobretot, les disseccions.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Durant una
temporada, la Maria va deixar les ciències i el Laboratori i va ser la tutora
dels Bolets. A ella li vaig confiar l’Alba quan va començar P3 a l’escola i de
seguida vaig veure que deixava un dels meus tresors més preuats en bones mans.
Me’n podia anar ben tranquil·la a la feina.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Els pares
d’aquells Bolets vam organitzar una acampada a final de curs a La vall del Bac.
La Maria ens va venir a visitar i ens va ajudar a arrodonir aquella jornada. La
recordo dedicada a jugar amb els nostres fills i molt afectuosa amb ells i amb
els seus germans, grans i petits. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Aquells
Bolets es van fer grans i es van convertir en Pingüins que, quan van arribar a
sisè, van tornar a tenir la Maria de tutora. Se’ls estimava tant! Recordo
especialment el bon tracte i la consideració que va tenir per l’Alba que aquell curs va passar per una lleu intervenció. La Maria va estar en tot i per
tot i la va ajudar a minimitzar els efectes d’aquell incident: li va facilitar participar
a la sortida de final del 2n trimestre a Joanetes; li va trobar un avi de la
Residència Parc Nou per agermanar-s’hi; la va venir a visitar a casa... <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Deu fer poc
més d’un any, passejant pels Hostalets, vam coincidir-hi al Terrers. Vam
estar parlant una bona estona amb ella, la seva germana, la Carme, i el seu
cunyat, en Jesús. Vam xerrar de tot i de res: dels fills, els que tenia a prop i el
que tenia lluny; dels seus néts; del confinament i de com els havia afectat
privant-los d’anar a visitar en Quim; de la proximitat d’algunes jubilacions...
Conversar amb la Maria sempre era un plaer.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Malauradament,
dissabte 9 d’octubre, la Maria ens va deixar. Va marxar massa d’hora. Encara
tenia moltes coses a fer. Acabava de començar el seu darrer curs exercint de
mestra. Acabava de ser àvia. Va marxar abans d’emprendre una nova etapa de la
vida que li havia de permetre poder gaudir més de la família i de les seves
aficions: la muntanya, els bolets, la natura... <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">La recordarem
amb la seva mirada franca, amb el seu somriure, amb la seva amabilitat, la seva
predisposició... Se n’ha anat una gran mestra i una gran persona. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Persones com
la Maria no haurien de morir mai. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">Gràcies per
tot, Maria. <span style="text-align: right;"> </span></p><p>
</p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;">Adriana,
octubre de 2021<o:p></o:p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: right;"><o:p></o:p></p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ0IcwoW1FWpt1BPebq4LVWarMBjWzahvkJv6__Je5FRQTXR5_N4EOQEqo3TkyITalwfKF0yQIyBqFAhvju3XNDr4pT24SItsAu-U7CzOM-n_26jIG5vBu73IsrsHYTJrGfOatd9LipYPM/s1600/1634146568299.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ0IcwoW1FWpt1BPebq4LVWarMBjWzahvkJv6__Je5FRQTXR5_N4EOQEqo3TkyITalwfKF0yQIyBqFAhvju3XNDr4pT24SItsAu-U7CzOM-n_26jIG5vBu73IsrsHYTJrGfOatd9LipYPM/w400-h400/1634146568299.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1994. A La Vall del Bac amb els Bolets</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-8563045001019037092021-09-06T20:05:00.024+02:002022-03-07T19:58:26.727+01:00Anècdotes intergeneracionals (V)<p><span style="color: #333333; text-align: justify;"><u>Llençar la pipa</u></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">La definició de <b>xumet </b>que trobem
al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és: <i>Objecte
generalment de goma i en forma de mugró, que es posa a la boca del nodrissó
perquè xumi. </i>Una altra manera tant o més comú de referir-nos al xumet és el
mot <b>pipa</b>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Actualment, amb els nous models de
criança i de lactància a demanda, el xumet es fa servir molt menys que fa uns
vint o trenta anys en què es recomanava alletar els nadons cada tres hores i
entretenir-los si demanaven el pit o el biberó abans. La pipa era una bona aliada,
tant si es tractava d’esperar a la següent “toma” de llet, com si es tractava
de calmar un malestar del nadó o d’ajudar-lo a agafar el son. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Més d’una vegada he pensat que
segurament aquest objecte es tornarà a “posar de moda”, igual que la lactància
a horaris establerts, que permetia, a les mares lactants, saber de quin marge de
temps disposaven per dur a terme activitats que els permetessin la cura
personal, desconnectar una estona o fer alguna tasca del món laboral. Temps al
temps.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tal com podeu llegir en l’article <a href="https://criatures.ara.cat/criatures/adeu-xumet-deixar-enrere-pipa_1_2349919.html">“Adéu
al xumet! Com deixar enrere la pipa”</a>, publicat al diari Ara, el 2/02/2013, <i>arriba
un dia en què, pares, pediatres, odontopediatres i logopedes consideren que la
criatura és massa gran per portar xumet i cal treure’l. </i>Aquesta tasca,
sovint, no era pas ben fàcil, ja que, com diu el mateix article, <i>alguns [xumets]
són una extensió de la criatura, que sembla incapaç de viure sense ell.</i> És per
això que, com deixar la pipa era un tema de conversa i una de les primeres negociacions
entre pares i infants.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">A <b>l’anècdota intergeneracional d’avui</b>
ens hem d’imaginar una parella de prop de 30 anys i una filla de 2 anys i mig. Abans
de Nadal havien mig parlat de donar la pipa als Reis, però els pares, veient
que la germaneta estava en camí, van pensar que potser no era el millor moment
de sotmetre la seva filla gran a un estrès que podien ajornar uns mesos. Ho van
deixar per més endavant, però el xumet seguia essent sovint tema de conversa:
que si la podríem llençar aquí, que si la podríem penjar allà... que si naps, que
si cols... Que si després de llençar-la comprarem un conte, anirem a tal lloc o
fins i tot comprarem una bicicleta de rodetes com la de la cosineta. De recompenses
n’havien sortit moltes, a les seves converses, tantes que ara mateix serien
incapaços de recordar-les totes. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Una tarda d’estiu quan feia pocs dies
que havia nascut la seva germana, la nena gran s’aixeca, es treu la pipa de la
boca i la tira al pot de les escombraries. Ben decidida va cap als seus pares i
els diu “ara ja podem anar a comprar la bicicleta”. Ells dos es van quedar de
pasta de moniato. Primer no van saber com reaccionar; després van explicar a la
seva filla que anirien a casa el ciclista i triarien una bicicleta i que l’endemà
la passarien a recollir, així ell tindria temps de preparar-la bé. Van pensar
que d’aquesta manera tindrien un roc a la faixa per si la cosa no acabava de funcionar,
tal com també tenien la pipa a la butxaca (recuperada de les escombraries) per
si aquella nit es convertia en un drama descontrolat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Ja els tens tots cap a cal ciclista a triar
la bicicleta de rodetes. Va ser una BH de color rosa amb els accessoris de
color blanc. Tal com havien pactat, el botiguer els la tindria preparada per a
l’endemà que, si tot anava bé, la passarien a recollir.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">I tant que va anar bé! Va dormir sense
demanar el xumet i mai no es va posar a la boca cap de les pipes de la seva
germaneta. Així que l’endemà, sortint de la llar d’infants, van anar a recollir
la bicicleta que tant de servei els va fer aquell estiu i els que vindrien. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">I encara ara, vint-i-tants anys després,
els pares no saben d’on va treure la força de voluntat aquella criatura.<o:p></o:p></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><o:p> </o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 6 de setembre de
2021<o:p></o:p></p><p><br /></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8pQjhAZm8Ru8vAmq04W5npwbyCEZQxcTng1YHG1W29tmcqJPBhyphenhyphen3dNV699ymI-LZR6GHdQ_196t8IS8v8PPoWE7kIzEZA9eBcI5_eThdAMJx35p4NHSrZNbq_qJoWYbsul31xTLJlFG8g/s1600/1630951507598.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8pQjhAZm8Ru8vAmq04W5npwbyCEZQxcTng1YHG1W29tmcqJPBhyphenhyphen3dNV699ymI-LZR6GHdQ_196t8IS8v8PPoWE7kIzEZA9eBcI5_eThdAMJx35p4NHSrZNbq_qJoWYbsul31xTLJlFG8g/s320/1630951507598.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: justify;"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Fa uns
anys a Olot és tradició donar la pipa a algun personatge de la faràndula, durant la cercavila de la
festa major. A l’esquerra, l’Almogàver, gegant de la Penya Almogàvers Garrotxa;
a la dreta, el Porc i el Xai, gegant de la Penya Aoapix. Tots dos van ben
carregats de xumets. (Fotos Festa Major de 2021)</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><p><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-72986455343988442712021-07-18T20:57:00.009+02:002022-03-07T19:58:45.012+01:00Anècdotes intergeneracionals (IV)<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><u>Avui va d’apotecaris</u><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">D’entre les prop de deu farmàcies que hi
deu haver a Olot, quasi sempre vaig a comprar a les mateixes: l’una perquè és on
m’he acostumat a anar i on em coneixen, i l’altra perquè es troba davant del
CAP i és molt pràctic recollir-hi els medicaments en sortir de l’ambulatori. Darrerament
he anat a comprar alguna vegada a dues farmàcies on no vaig habitualment. Em venien
de pas a l’hora de fer encàrrecs i també em sembla bé diversificar; és a dir, donar
un xic de vida a tothom. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tot i que aquesta sèrie tracta d’anècdotes
intergeneracionals i potser trobareu estrany que narri la primera de les dues ocurrències,
ho faig aprofitant que avui va de farmacèutics.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Tornava del centre una tarda de primavera
quan, coincidint amb la pol·linització, els plàtans d’ombra dispersen els fruits
de l’any anterior que es desfan i deixen anar aquelles petites llavors
envoltades de pèl que produeixen aquella irritació al coll (no és al·lèrgia!),
tot tossint per intentar desfer-me d’una d’aquelles llavors que se m’havia
posat al coll. Aprofitant que em tocava recollir la medicació de la recepta, vaig
entrar a una farmàcia. Acostumada a què a la majoria de farmàcies tenen caramels
a la vista perquè els clients n’agafin, vaig pensar que m’aniria bé un caramel
per acabar amb aquell pessigolleig al coll. Em va sorprendre que l’haguessin d’anar
a buscar en un armariet de segona fila. Em va sorprendre més que la
farmacèutica em digués que potser hauria de ser una piruleta i no un caramel. Em
va sorprendre encara una mica més que em donessin una “piruleta vulgaris”, és a
dir, de color vermell, tot i que anava en un embolcall publicitari de productes
farmacèutics. Però em va sorprendre molt més encara que la piruleta estava ben
desfeta d’haver patit calor. Vaig donar les gràcies, la vaig posar a la bossa i
no me la vaig menjar. Crec que jo, al lloc de la farmacèutica, hagués preferit
mil vegades dir que no en tenia que no pas donar aquella llaminadura tan
desfeta!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Però bé, anem a l’anècdota intergeneracional.
Això devia ser a finals dels anys seixanta. Amb la mare vam coincidir amb un
conegut farmacèutic olotí d’aquell temps. Entre les seves característiques
físiques en destacava la seva alopècia; és a dir, lluïa una bona calba. L’apotecari
i la mare van parlar del que havien de parlar i, abans que la conversa acabés,
vaig sorprendre’ls amb les meves paraules: “Mare, aquest senyor porta el mateix
pentinat que el Cap de Lligamosques”. Suposo que la mare se’n va sortir com va
poder davant d’aquell senyor.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Si recordo aquesta anècdota és per les
vegades que me l’havien explicat. He de dir que tampoc no entenc gaire aquesta
meva sortida, ja que, tant per part de mare com de pare, tenia algun oncle calb
i mai no n’havia fet ni més ni menys. Ves a saber perquè aquell dia vaig haver
de tenir aquesta sortida.<o:p></o:p></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Vatua l’olla!<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Adriana, 18 de juliol de 2021</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span style="color: #333333; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglXPbXJVHCCb5jiFetvghmw7-IZeM_zBjkOhm0KCHuNUlYG7BZ3dl2aUcTaW2BkhK057YnXTZ5a3uP1dgOTauuDkamzJqed-kzUBMe11d-sBv07I0krcJCNIEk43-NdPAoeNYUdmOfBItV/s1296/1630845564327.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1296" data-original-width="860" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglXPbXJVHCCb5jiFetvghmw7-IZeM_zBjkOhm0KCHuNUlYG7BZ3dl2aUcTaW2BkhK057YnXTZ5a3uP1dgOTauuDkamzJqed-kzUBMe11d-sBv07I0krcJCNIEk43-NdPAoeNYUdmOfBItV/s320/1630845564327.jpg" width="212" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cap de Lligamosques, a la<br />Plaça Major d'Olot, el dia<br />5 de setembre de 2021<br />(actualització setembre'21)</td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VMJnpxHtBvgfOZFZewJkUnHSgq9nCG8gwKm5BiFptbbjOK89LWvDfm2AhLcfc8FrMlL_t2itEBBChXrb7e-3WaOEFkma45Uni2v0mwTaFw0dkxXWrx_0AiJD1I0Yt_wZLYBaq_Zl-EZS/s2048/Cap+de+Lligamosques.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1365" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1VMJnpxHtBvgfOZFZewJkUnHSgq9nCG8gwKm5BiFptbbjOK89LWvDfm2AhLcfc8FrMlL_t2itEBBChXrb7e-3WaOEFkma45Uni2v0mwTaFw0dkxXWrx_0AiJD1I0Yt_wZLYBaq_Zl-EZS/s320/Cap+de+Lligamosques.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span face=""Calibri",sans-serif" style="font-size: 11pt; line-height: 107%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">foto: museus.olot.cat</span></td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-49053674393743455232021-07-14T22:58:00.005+02:002021-07-14T23:18:33.690+02:00En la mort de la meva padrina, la tia Rosa de Girona<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">A la nostra família, el mot “padrina”
ens evoca els records de la besàvia, <i>la padrina de Can Massias</i>, una dona
molt coneguda a Olot per motius diversos, dels quals en remarcaré un parell. El
primer, perquè tingué molta descendència: deu fills i trenta-un néts! El segon,
perquè dos dels seus fills foren assassinats a la guerra (in)civil. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Fa pocs dies ha mort la meva, de
padrina, la tia Rosa de Girona. Ens ha deixat quan li faltaven només dos mesos
per fer cent anys. Llevat dels darrers dos o tres anys, va tenir una bona
qualitat de vida. Tenia uns bons hàbits i crec que no m’equivoco si dic que va
tenir una bona salut. En certa manera, tots havíem anhelat una mica la seva qualitat
de vida. I, és que si no entrem en detalls, podem dir que la tia Rosa va tenir
un bon envellir, ja que fins als noranta llargs no va començar a tenir els
problemes de salut propis de la gent molt gran.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Nascuda el setembre de 1921, fou la
tercera dels sis germans Llongarriu Montsalvatje. Es casà gran -als 37 anys- i
fins aquell moment havia viscut a casa els avis. És per això que les meves germanes
grans en guarden molts records, tant a la casa del carrer Fontanella d’Olot,
com a Llongarriu, a la Vall del Bac, durant les llargues estades d’estiu. I és
que, la tia Rosa, junt amb les altres dues ties solteres, la Montserrat i la
Tura -que també es va casar gran-, s’ho passaven d’allò més bé entretenint la
seva nebodalla durant les llargues tardes d’estiu: berenades al prat, a la font
o a les saleres; jocs de sobretaula a la galeria durant les tardes plujoses, o
fent <i>labors </i>per ensenyar les nenes a cosir. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tia Rosa i el <i>tiu Pepe</i>, el
seu marit, no van tenir fills biològics. Això no obstant, van exercir de mare i
pare, ja que quan feia uns quatre anys que estaven casats, circumstàncies de la
vida van fer que s’afillessin una neboda d’ell, que tots dos van criar, cuidar i
educar com una filla i, que més endavant,
els va fer avis de dos nens, actualment dos homes que ronden la trentena.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tia Rosa vivia a Girona. Casa seva
era prop de l’Estació del tren. Girona i tren, als anys seixanta, eren dos
elements que ciutadejaven molt. Vivia en un sisè pis i tenia un ascensor amb
una porta a cada banda. Per Tots Sants era costum anar a Fires de Girona (“la
comarca nos visita”). Aquell dia solíem anar a una estona a casa seva. Quan
arribàvem, la Rosa deia “ja arriba la marabunta!”, perquè la veritat és que la
nostra germandat trencàvem la quietud d’aquella llar. Després de saludar-los,
en Pepe ens donava algun cèntim per anar als <i>caballitus</i>. Aquest costum
es va mantenir viu fins al canvi de segle, només que ja no érem nosaltres qui
rebíem els diners per a les les atraccions, sinó els nostres fills i nebots;
els seus besnebots.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Molts dels jerseis que portàvem de
petites ens els havia fet a mà la tia Rosa. En sabia molt, de fer mitja. Recordo
que tenia una tècnica per aguantar-se les agulles al capdavall de l’esquena perquè
no li fessin mal els braços. Quan s’acostava el Ram o algun esdeveniment social
important, les ties d’Olot ens prenien les mides, la mare triava la llana i la
tia Rosa de Girona ens feia el jersei. La Marissa i jo acostumàvem a estrenar
dues peces idèntiques. Era una artista fent jerseiets i sabatetes per a nadó; en
feia tot l’any, ja fos per a familiars o coneguts o per a “gent necessitada”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tot i que no era un dels primers
llocs on ens portaven quan els pares s’havien d’absentar (no era pràctic i menys
durant el curs), sí que havia anat a passar alguns dies a casa seva. En recordo una
estada l’estiu que jo devia tenir nou anys. Recordo que tenia el terra del pis
molt brillant perquè l’encerava. Recordo que ho tenia tot molt net i ordenat.
Recordo que ja tenien un bany complert i un bany petit (a casa teníem un sol
bany). Recordo que pujàvem al terrat del bloc de pisos a estendre la roba. Recordo
que quan em donava un xupa-xup posava un llençol vell damunt del sofà per
evitar que s’embrutís. Recordo que des de la saleta sentíem els xiulets del
tren i corríem a separar les cortines per veure’ls passar. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tia Rosa havia viscut una vida més
abans tranquil·la. No treballava fora de casa i no havia tingut fills. Era una
dona esvelta i elegant. Duia el cabell llarg amb un recollit que ens cridava
molt l’atenció. Es cuidava i la cuidaven. Menjava molta fruita. No li agradava
el formatge i no havia begut mai llet. Més d’una vegada he pensat que potser
això havia contribuït al seu bon estat de salut.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Des que havia quedat vídua l’any 2002
havia viscut en solitud. Tot i que fins fa poc sortia cada dia, la recordo sola
al seu pis del Carrer Bailén, un pis molt net i ordenat, amb mobles de qualitat
ben conservats, decorats amb fotografies de la família i antigalles de la casa
pairal familiar de la Vall del Bac. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tia Rosa ens va deixar la matinada
de l’onze de juliol d’enguany, després d’un procés de debilitament físic
irreversible i propi de l’edat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La tindrem sempre en el nostre
record.</span></p>
<span face="Calibri, sans-serif" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><div style="text-align: right;"><span style="font-size: 12pt;">Adriana, juliol de 2021</span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: 12pt;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4KPItUVShlTlHSIwPi85HVlpIL_p6k2CTuM5GR2aYT6qT6xZFvWtHnJG_OytN9rS2ZJAxeoWq0qUlOdTTtCwP9FBTmTLSyko8ttztlzFA9aMz1zl_Ueh-y4iLLBfNqm4IPTPoQjRyvHba/s2048/20210714_224903.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1311" data-original-width="2048" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4KPItUVShlTlHSIwPi85HVlpIL_p6k2CTuM5GR2aYT6qT6xZFvWtHnJG_OytN9rS2ZJAxeoWq0qUlOdTTtCwP9FBTmTLSyko8ttztlzFA9aMz1zl_Ueh-y4iLLBfNqm4IPTPoQjRyvHba/w400-h256/20210714_224903.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una d'aquelles tardes a Llongarriu</td></tr></tbody></table><br /> </span></div></span>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-8278318626464257142021-05-30T11:34:00.003+02:002021-05-30T20:22:58.918+02:00Anècdotes intergeneracionals (III)<p style="text-align: justify;"><span style="text-align: justify;">Ahir va fer vint-i-set anys la
meva filla petita. Tot i que és una persona adulta, autònoma i autosuficient,
ella sempre serà la petita. La petita en tots els sentits. És la petita dels
deu cosins per part de mare. És la petita dels vuit cosins per part de pare. Com
si tothom endevinés que seria l’última filla, neboda, neta o cosina, vam tenir
moltes visites. I és que, si d’entrada jo sempre havia dit que volia formar una família
nombrosa, les circumstàncies de la vida van fer que, amb dues filles, em
plantés i tanqués caixa. Per això, ella és i serà sempre la petita.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Podria molt ben ser que ella acabi
essent qui més capítols protagonitzi d’aquesta sèrie d’anècdotes intergeneracionals,
ja que des de ben petita feia uns grans raonaments i tenia unes sortides molt
bones. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vespre, buscant l’hora
exacta del seu naixement (les 23.40), en la llibreta d’anotacions del meu segon embaràs, part
i primers mesos de la seva vida, hi vaig trobar anotacions d’algunes expressions que
alguns infants que ens van visitar van fer en veure-la. Penso que són prou curioses
per incloure-les en aquesta sèrie.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La meva filla gran, que aleshores
tenia tres anys i dos mesos, quan venir a l’hospital a veure per primer cop la
seva germaneta, se la va quedar mirant. El seu pare, per trencar el gel, li va
dir “Oi que és petitona?” Ella va respondre “No! És molt gran”. Segurament els
advertiments que durant l’embaràs li havíem fet perquè no es pensés que una
germaneta quan neix ja menja, parla i juga com ho feia ella, van condicionar la
idea que ella s’havia fet sobre com és un nadó.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La seva cosineta, que aquell
moment tenia tres anys i set mesos, mentre eren a l’hospital de visita, va mostrar molt interès per saber com havia nascut aquella criatura. Sembla ser que, entre les
explicacions que tots plegats li vam donar, hi devia haver alguna cosa com ara “ha sortit de la panxa”. Quan els seus
pares donaven per acabada la vista, tant ella com la seva germana, de sis anys,
no volien marxar de l’hospital de cap manera i la seva mare els hi va dir “demà
tornarem a venir.” La cosineta va quedar pensarosa i va dir “I demà li tornaran
a treure de la panxa?”<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Una coneguda nostra que sabia que
havia nascut la nostra filla, va treure el cap per la porta de l’habitació 128,
la nostra. Anava acompanyada del seu fill de sis anys que es va quedar
bocabadat mirant la nena. Tot d’una, va preguntar a la seva mare “és xinesa?” En
preguntar-li per què ho deia, ell va respondre que per la forma dels ulls. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquestes són unes anècdotes
espontànies i innocents que no tindrien la consideració d’anècdota si en
créixer, els humans continuéssim mirant la vida amb mirada d’infant i no perdéssim
l’espontaneïtat, que allò que s’anomena “la bona educació” i “les bones maneres”,
ens fa arraconar i que d’adults tantes vegades trobem a faltar.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Que la mirada d’infant ens
acompanyi per molts anys! <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">I per molts anys més, Sílvia!<span style="text-align: right;"> </span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 30 de maig de
2021 <o:p></o:p></p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2dCBvJx5BWm6WxS_CP9WXxVnViI5qvcc-cZU_fSJ8NOz_FJ7D8nPTK6liKIXyQ7W3DM2UHgC-x73S4Ms7gOS3nb3pa1bT374pDRvuDvwKeMeA-swgilFRl4yiUr4LBi9ucab-1nhdnPzj/s2048/20210530_111804.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1384" data-original-width="2048" height="270" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2dCBvJx5BWm6WxS_CP9WXxVnViI5qvcc-cZU_fSJ8NOz_FJ7D8nPTK6liKIXyQ7W3DM2UHgC-x73S4Ms7gOS3nb3pa1bT374pDRvuDvwKeMeA-swgilFRl4yiUr4LBi9ucab-1nhdnPzj/w400-h270/20210530_111804.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mirades d'infant. Mireia, Helena, Alba i Sílvia, les quatre cosines petites per banda materna i les que més vivències han compartit.</td></tr></tbody></table><br /><p><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-8100446398765745342021-05-05T22:17:00.009+02:002021-05-06T09:16:06.064+02:00Anècdotes intergeneracionals (II)<div style="text-align: justify;"><p class="MsoNormal">Mirar les <i>stories d’Instagram</i>
és una manera de passar algunes estones mortes que tenim durant el dia. Els uns
en miren mentre van en transport públic, els altres mentre són asseguts a l’<i>wc</i>
i d’altres en moments en què segurament no ho haurien de fer. Cal dir que és força
temptador i que, tant ens pot servir per distreure’ns, com per perdre el temps.
Fa uns dies, tot mirant-ne em va sortir una <i>storie</i> que em va semblar inspiradora
i útil per il·lustrar aquesta anècdota.</p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSvy8T40PqeI3UCWiTNtLGIEsYHBfqhlZL-2pdjKxVd7ftD2dP_mm-l18qzNs65NCzIEqvytLWqCTn64uEc8xTtg5t_BfQ6fKAAd-6Uz4bVONXVlR02RqW6CJoXBNb1EYmP9tvf9sexVX/s1078/Screenshot_20210505-205403_Instagram.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1071" data-original-width="1078" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxSvy8T40PqeI3UCWiTNtLGIEsYHBfqhlZL-2pdjKxVd7ftD2dP_mm-l18qzNs65NCzIEqvytLWqCTn64uEc8xTtg5t_BfQ6fKAAd-6Uz4bVONXVlR02RqW6CJoXBNb1EYmP9tvf9sexVX/w320-h318/Screenshot_20210505-205403_Instagram.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">© </span>https://www.instagram.com/evagubauvazquez/</td></tr></tbody></table>
<p class="MsoNormal">La iaia tenia cura de la seva neta
petita. Ara mateix no us sabria dir si el motiu era una lleu malaltia infantil o un desencaixament entre el
seu horari -o calendari- escolar i el nostre laboral. El fet és que àvia i neta
feinejaven per casa els avis.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Segurament havien vestit i
alimentat aquelles nines que ja havien passat per les mans de la mare i de les
tietes i per les de totes les cosines. Segurament havien fet galeta picada en
aquell petit morter de fusta que tenia una mà de morter proporcional a la mida
de les mans de la criatura. Potser ja havien esgotat tots els recursos. Fos com
fos, havia arribat el moment de demanar a la iaia que li deixés EL COSIDOR. Ho
he escrit en majúscules perquè el cosidor de la iaia era una “caixa de
sorpreses” plena d’objectes curiosos que si antany havien cridat l’atenció de
les filles, ara cridaven l’atenció dels nets. I és que aquell cosidor era una
de les millors distraccions: remenar pots i capses plens de botons de mides i
colors diferents, buidar-los, barrejar-los, classificar-los per formes, mides o
colors era entreteniment assegurat; emprovar-se els didals, remenar els ous de
fusta o demanar per a què servia cada un d’aquells objectes estranys que només
existien al cosidor de casa els avis, donava per a molt. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">L’àvia devia deixar la nena sola,
segurament per atendre un afer domèstic. No li calia patir, ja que era prou
grandeta per no prendre mal amb cap objecte tallant o punxant. A més, la deixaria
només un moment i no havia de passar res. I així ho va fer.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin-left: 1cm; text-indent: -7.05pt;">— Iaia, vine! —va cridar la nena al cap
d’una estona. <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 1cm; text-indent: -7.05pt;">— <i>Voy</i> —que deia l’àvia, tot
i que en sa vida no havia parlat mai castellà en l’àmbit familiar.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 1cm; text-indent: -7.05pt;">— Mira, ja ho he arreglat —digué
tot ensenyant-li la cinta mètrica partida en dos trossos.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 1cm; text-indent: -7.05pt;">— Com que ja ho has arreglat? Per
què ho has fet això? <o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin-left: 1cm; text-indent: -7.05pt;">— Home àvia, era molt llarga! I
així en tindrem una per a cada una, que jo no en tenia cap!<o:p></o:p></p>
<p class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin-left: 1cm; text-indent: -7.05pt;">— Com hi ha món! Tu sí que la saps ben
llarga!<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">L’àvia no s’hi podia enfadar. No
ho havia fet amb les trapelleries que li havien fet els altres nou nets i no ho
faria ara amb la més petita de totes. Senzillament es tractava d’una anècdota
més de les tantes que s’havien produït en aquelles estones de convivència
intergeneracional.</p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 5 de maig de
2021</p></div>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-34400092541592379492021-04-16T23:50:00.002+02:002021-04-16T23:56:38.015+02:00Anècdotes intergeneracionals (I)<p style="text-align: left;"></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La iaia recollia el seu nét a l’escola.
Era el dia de la setmana que “feia de iaia” i en gaudia d’allò més. Havia estat
mare sis vegades però, deslliurada ja de les obligacions que comporta la
maternitat, fer de iaia li agradava molt; s’ho podia prendre amb molta més calma.
Àvia i nét, en el camí de l’escola a casa, conversaven, es feien preguntes i s’hi
donaven respostes. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">L’àvia, com no podia ser d’altra
manera, aprofitava qualsevol situació per contribuir a l'educació del seu nét. Així que, quan
va veure que per la mateixa vorera estreta per on anaven ells dos, venia una velleta,
la iaia li va dir al nen: “Veus que ara ve una senyora gran? Doncs nosaltres baixarem
de la vorera i la deixarem passar.” El xiquet es va mirar la iaia i li va dir “I
si m’atropellen a mi? Per què no baixa ella que ha viscut molt més temps que jo?
Jo encara tinc moltes coses per fer, a la vida.” <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Quan jo era molt joveneta, a
escola fèiem una matèria que es deia <i>urbanidad</i>. Hi havia algunes coses fútils
i d’altres prou útils per facilitar la convivència ciutadana. Crec que fins i
tot teníem un llibre d’aquesta assignatura, que ara es consideraria transversal.
En recordo especialment una vinyeta amb una persona que patinava amb una pela
de plàtan i es fotia de lloros, que acompanyava un text que pretenia ensenyar-nos
que les deixalles es tiren a les papereres i no a terra. <o:p></o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg74dnRsUZZn9EGliQpVDf8ksqa-944o6VhwWfd-DRUs3uLzIfIMS3O8mOb1UddcT_-XAS7TH4j5PCHvYr1_NiQl2W1F_C6zBeIDg-UiYPHQ86k_I7nr4R_lnSGgey_pQAoicZQUid4zBA2/s626/patinar+pela+pl%25C3%25A0tan.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="626" data-original-width="626" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg74dnRsUZZn9EGliQpVDf8ksqa-944o6VhwWfd-DRUs3uLzIfIMS3O8mOb1UddcT_-XAS7TH4j5PCHvYr1_NiQl2W1F_C6zBeIDg-UiYPHQ86k_I7nr4R_lnSGgey_pQAoicZQUid4zBA2/s320/patinar+pela+pl%25C3%25A0tan.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">Imatge semblant a la del meu llibre d'urbanitat.<br />© https://www.freepik.es/</span></td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Hi ha normes de convivència que
estan escrites i d’altres que no. N’hi ha que són d’una lògica pura, mentre que
d’altres són una mica rebuscades. Cedir el seient a persones grans,
embarassades o amb una minusvalidesa, hauria de sortir de nosaltres mateixos,
sense que una vinyeta serigrafiada al vidre de l’autobús ens ho recordi. Cedir
el pas a una persona d’edat avançada en una vorera estreta i estalviar-li haver
de baixar a la calçada, d’antuvi, també ho semblaria. Ara bé, des del punt de
vista d’un infant de sis o set anys, potser no és d’una lògica tan pura.</p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">És ben bé que tot depèn de la
perspectiva des d’on es mira!<o:p></o:p></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 16 d’abril de
2021 <o:p></o:p></p><p></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-14187247473882039432021-03-11T22:34:00.000+01:002021-03-11T22:34:43.141+01:00Ahir vaig ser tieta-àvia<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser tieta-àvia. Altres
maneres de referir-se a aquest grau de parentiu són: tia-àvia, bestia (no
bèstia), tia segona... He optat per la forma tieta-àvia perquè és així com n’he
dit tota la vida. Quan era petita, les ties-àvies eren unes senyores grans,
vestides de negre, moltes vegades vídues, amb uns noms en diminutiu i que, una
família llarga com la nostra, feia que en tinguéssim moltes. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser tieta-àvia. Això, per
si sol, no seria una notícia gaire destacada si tenim en compte les vegades que
me n’han fet, de tieta àvia. Ser la petita de sis germans, ha fet que als
quaranta anys fos tieta-àvia per primera vegada; als cinquanta, per segona i,
en els últims cinc anys n’he estat nou vegades més. Fins aquí només he tingut
en compte la meva família biològica. Si hi afegeixo la família política, en
tinc deu més de besnebots, i fins i tot ja tinc una rebesneboda. Sí, sí, sóc
rebestia (sense accent; no rebèstia!).<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser TIETA-ÀVIA. I ho
escric en majúscula, perquè ho vaig ser d’una nena que va néixer amb un pes
considerable (quatre quilos dos-cents grams), i perquè és tan bonica! <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser <u>tieta-àvia</u>.
I ho escric subratllat perquè me’n va fer, per segona vegada, la meva fillola,
una dona tan valenta com per ser capaç de parir, de part natural, aquesta nina.
Sí, sí, he escrit nina, ho trobo afectuós.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser <b>tieta-àvia</b>.
I ho escric en negreta perquè n’estic molt cofada. Estic cofoia de ser la
tieta-àvia de tots i cadascun dels meus besnebots i besnebodes -els biològics i
els polítics-, encara que en tingui alguns a més de deu mil quilòmetres (en
línia recta) i no sé quan els podré conèixer. De fet, per culpa de la CoViD19,
alguns dels que tinc relativament a prop, encara no els he vist mai. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser <i>tieta-àvia</i>.
I ho escric en cursiva perquè avui encara tinc els sentiments remoguts, ja que ahir
vaig ser tieta-àvia d’una nena que no coneixerà la seva àvia materna. I avui
encara em tremola la mà perquè la meva neboda no podrà sentir l’escalf que proporciona
una mare en el part i en el post-part. I avui encara estic alterada perquè la
vida o, més ben dit, la mort, ha privat la que ahir hauria estat àvia per tercera
vegada, de gaudir d’aquest gran privilegi. I ho estic encara més perquè sé que
la meva germana hauria estat una gran àvia. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Ahir vaig ser <b><i><u>TIETA-ÀVIA</u></i></b>.
I sé que la Mireia serà tan bona mare aquesta segona vegada com ho ha estat -i segueix
sent- la primera vegada. I sé que en Joan serà tan bon pare com ho ha estat
fins ara. I sé que la Rita serà tan bona besneboda com ho és el seu germà gran,
en Roc, i el seu cosí, en Pep. I sé que l’Helena i en Juanjo seran tan bons
oncles de la Rita com ho són d’en Roc. I sé que la Rita i en Roc creixeran al
costat d’en Pep. I sé que les tietes-àvies i oncles-avis, tot i que no podrem
suplir l’absència de l’àvia materna -la nostra germana Marissa-, hi serem sempre
per fer-los costat. I afofolarem la Rita, tal com fem amb en Roc i en Pep,
encara que no els hi faci cap falta. <o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</p><p class="MsoNormal">Ahir vaig ser tieta-àvia. I n’estic tan cofada! <o:p></o:p></p><p align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">Adriana, 11 de març de
2021 </p><p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjExgcPuDcwzKSZjvc_fNNhmtqg5QaMi7S_KUBYIOu9pAbv9jqDiyStikAUTnpVICLw_wq8MvAImXeMGHk0cI6lXaH2ULcPziaEEEU4-asRAvfesLxl_ANS7h2TI4wMB0SzRBY_VADusBL5/s579/Screenshot_20210311-194147_Gallery.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="569" data-original-width="579" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjExgcPuDcwzKSZjvc_fNNhmtqg5QaMi7S_KUBYIOu9pAbv9jqDiyStikAUTnpVICLw_wq8MvAImXeMGHk0cI6lXaH2ULcPziaEEEU4-asRAvfesLxl_ANS7h2TI4wMB0SzRBY_VADusBL5/w200-h196/Screenshot_20210311-194147_Gallery.jpg" width="200" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-53561652534770053772020-11-01T19:00:00.005+01:002020-12-04T19:15:59.258+01:00En el CRPS Orange Day 2020 (DSR-63)<div><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">El primer dilluns de novembre se celebra el <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Dia Mundial de la Síndrome del Dolor
Regional Complex (SDRC)</b> o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Complex
Regional Pain Syndrome (CRPS)</b>, tal com es coneix aquesta malaltia
internacionalment. Altres maneres de referir-se a aquesta entitat clínica de la
qual estic parlant en aquest blog són <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Sudeck,
Distròfia Simpàtico Reflexa (DSR), Atròfia de Sudeck, Algoneurodistròfia</b> i
tants altres noms que fan que se la conegui amb el nom de “</span><span lang="ES"><a href="http://escorniflaire.blogspot.com/2018/10/la-sindrome-dels-mils-noms-i-les-mil_9.html"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Síndrome dels mil noms i les mil cares</span></b></a></span><span style="mso-ansi-language: CA;">”.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Aquesta commemoració es fa des de l’any 2014 i vol
ser una campanya de sensibilització per tal de donar visibilitat a aquesta
malaltia que moltes persones pateixen en silenci, sense diagnosticar o amb un diagnòstic
erroni o molt tardà.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Avui, edificis, ponts i llocs d’interès de tot el
món es tenyiran de color taronja, d’aquí ve el nom <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">CRPS Orange Day</b>. El 2018 van ser més de 100 els indrets singulars que
van ser il·luminats amb llums taronges; el 2019 en van ser 176, entre ells el
Wembley Arena de Londres, les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Catarates</i>
del Niàgara, l’Eden Park, l’Estadi nacional de Nova Zelanda o la Torre CN de
Toronto. Esperem que aquest any en siguin molts més. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">En paral·lel, la iniciativa pretén tenyir les
xarxes socials de color taronja, publicant imatges o fotografies on predomini aquest
color, amb el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hashtag</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">#CRPSOrangeDay</b>. Al peu d’aquesta entrada, hi trobareu algunes imatges que podeu fer servir
per a aquesta ocasió.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Les persones afectades que deixen el seu testimoni
a les xarxes o al web d’aquesta iniciativa (<a href="https://www.colortheworldorange.com/">enllaç</a>) coincideixen que, tot i
sentir que estan en mans de bons professionals, tenen un gran sentiment de
solitud i agraeixen aquesta campanya que els fa sentir més ben compreses i
acompanyades.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">En aquest blog i des de fa tres anys, he parlat a
bastament d’aquesta malaltia, de les seves particularitats i de les seves
conseqüències. He evitat el sensacionalisme, tant en el text com en les
imatges, tot i que potser hauria estat més efectiu no fer-ho. He intentat
explicar com condiciona la vida de les persones afectades. He parlat d’algunes
teories sobre el seu origen, dels tractaments, de les seqüeles i dels aspectes
legals que ens podem trobar després d’una baixa de llarga durada. He explicat
la importància que la rehabilitació ha tingut en el meu dia a dia, ja que els
experts coincideixen a dir que és el millor tractament per minimitzar els
efectes d’aquesta malaltia. He fet molta rehabilitació per tal de recuperar la
mobilitat dels dits, el canell, braç i espatlla. He fet exercicis al gimnàs de l’Hospital, a
casa (hem muntat un pseudogimàs), a dintre l’aigua, davant d’un mirall (teràpia
del mirall), amb pilotes de goma, taps de suro, gomes i cintes...</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">En aquests tres anys he tingut ocasió de parlar
amb persones -molt poques- que han superat aquesta malaltia i no els han quedat
seqüeles, però sobretot n’he conegut moltes que no s’han curat. Aquest darrer seria
el meu cas. Puntualitzem: des del punt de vista purament mèdic no acaba d’estar
clar si he deixat enrere la malaltia i ara pateixo les seqüeles que m’ha deixat
o si la <a href="https://escorniflaire.blogspot.com/2017/10/carta-de-benvinguda-dsr-2.html">DSR
/ CRPS</a> m’ha quedat crònica. Podria semblar que no té importància aclarir si
em trobo en una o altra situació, però des del punt de vista legal i a l’hora
de valorar les meves limitacions, potser en tindria, d’importància. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Ara fa tres anys i tres mesos que tot va començar
i estic prenent més medicació que un any i mig enrere i molta més que abans de
la intervenció quirúrgica que va desencadenar aquest problema. El dolor neuropàtic
és la principal molèstia que tinc, la limitació funcional per l’atròfia, la segona,
i el trastorn d’adaptació mixt d’ansietat i estat d’ànim deprimit, la tercera.
Aquest còctel fa que el dia a dia sigui prou difícil de portar; tant en l’aspecte
laboral com en els altres aspectes que conformen la meva vida.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Des del punt de vista legal, com que treballo d’administrativa
-una feina considerada frívola (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">liviana</i>
en llenguatge tècnico-jurídic)-, i com que el dolor no es considera invalidant,
fa més d’un any que m’he hagut de reincorporar a la feina. Des del punt de
vista del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’empresa per qui treballo,
sóc “apta amb adaptacions i restriccions”; això vol dir que no puc fer totes
les feines pròpies del meu lloc de treball i que les que puc fer han d’estar
adaptades. Des del punt de vista de la minusvalidesa, estic valorada amb un 35%
de discapacitat. M’he vist obligada a demanar una reducció de jornada -amb la
corresponent reducció de sou (-33%)- per tal de suportar millor les exigències
de la jornada laboral.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Sóc totalment conscient que hi ha moltes malalties
i moltes condicions pitjors que la meva, més encara amb la “novetat” de la CoViD19,
però la meva situació personal és una mica compromesa, ja que es fa molt
difícil dur una vida normal sabent que cada dia tindré dolor i altres molèsties
persistents que em limitaran, i que el dia comença i acaba amb un potet de
medicines al davant. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">He parlat del meu cas concret amb molt detall.
Alguns podeu creure que m’he despullat i he exhibit intimitats a la xarxa. Jo prefereixo
pensar que, explicant el meu cas, he contribuït modestament a donar a conèixer
una mica més aquesta causa i la de tantes persones que han patit o pateixen
aquest desordre d’una forma molt més severa. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">El fet que aquesta malaltia tingui necessitat de
tenir un “dia internacional” constata que cal promoure’n l’estudi i la
investigació a nivell mundial, ja que és desconeguda arreu. Hi ha molta gent
que en pateix els efectes i, en alguns casos, sense empara legal. Tal com diuen
els promotors d’aquest dia internacional, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“fan
falta investigacions per entendre les causes, l’evolució i el paper del
tractament precoç. Cal cridar l’atenció i recaptar fons per donar suport a la
recerca d’aquesta condició tant debilitant”</i>.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Per acabar, recordeu que s</span><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">i
voleu contribuir a fer visible la <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">SDRC</b>,<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> CRPS </b>o<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> DSR</b> a les xarxes, podeu penjar una fotografia amb el color taronja
com a protagonista i etiquetar-la amb els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">hashtags</i>
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">#CRPSOrangeDay, #CRPS, #SDRC, #DSR o #Sudeck.</b></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Moltes
gràcies i salut!</span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Adriana, 1 i 2 de novembre de 2020</span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">DSR – 63</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgETflc2vQdVU53LXuoNrtBQj8fwrsAaBGmeIDVvrOXUvDGUhWalQQK8C9x5gk188I0nxYDBdVmpA0IJ1Zu-8hGJf9RoWsDxV79hNK9HoovXCqi7LsrgfDIYzzjXEy3Mo_IQ88cVAd6HMlB/s259/CRPS+2020+5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="259" data-original-width="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgETflc2vQdVU53LXuoNrtBQj8fwrsAaBGmeIDVvrOXUvDGUhWalQQK8C9x5gk188I0nxYDBdVmpA0IJ1Zu-8hGJf9RoWsDxV79hNK9HoovXCqi7LsrgfDIYzzjXEy3Mo_IQ88cVAd6HMlB/s0/CRPS+2020+5.jpg" /></a></span> <br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWO5wzys925lfNou2E_8p0BznXbB3SO2r-UQVRCBZcXtEKi6cDx-n02wUljQgvbPpUUVgh46tYNJ6tVA6vFJ8zZA_2GB2TCTteMWNkD4PdVGijAnR1FHnTc-N_7gj1xoGUG3q97vjgC0lq/s679/CRPS+4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="385" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWO5wzys925lfNou2E_8p0BznXbB3SO2r-UQVRCBZcXtEKi6cDx-n02wUljQgvbPpUUVgh46tYNJ6tVA6vFJ8zZA_2GB2TCTteMWNkD4PdVGijAnR1FHnTc-N_7gj1xoGUG3q97vjgC0lq/s320/CRPS+4.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwF7yywhAwn2sufU0n5atIw0yZNmprTXWHgzLM34nJ5RpLKrUcQfa56WGI1APNZVJtYwJd6odSow63XPMWfvXvHVKvX1AJ3S2m8IuYEcmug1HSiJPAnUzbfCel8jHuzzGWeyn6REuVzfcx/s679/CRPS+10.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="337" data-original-width="679" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwF7yywhAwn2sufU0n5atIw0yZNmprTXWHgzLM34nJ5RpLKrUcQfa56WGI1APNZVJtYwJd6odSow63XPMWfvXvHVKvX1AJ3S2m8IuYEcmug1HSiJPAnUzbfCel8jHuzzGWeyn6REuVzfcx/s320/CRPS+10.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0HdZ0u9gmvdRH-UjkodHTV2XpwpEM-z9RF9XOHrk3J6dxoEKvFjJtz6JWuWE76_bFi_ewckUveo6SOaGAEXhlWeicly0aNbnCQCADiZuqY2lyMgllFDDM2T2WXO1N50Gw6sV-S-f7hKsF/s1637/CRPS+18.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1637" data-original-width="1112" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0HdZ0u9gmvdRH-UjkodHTV2XpwpEM-z9RF9XOHrk3J6dxoEKvFjJtz6JWuWE76_bFi_ewckUveo6SOaGAEXhlWeicly0aNbnCQCADiZuqY2lyMgllFDDM2T2WXO1N50Gw6sV-S-f7hKsF/s320/CRPS+18.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMux6Nuel2yS12cOH4A6-8khvq5KoCP74gB8TNu3_n8NVAl8kM2dGuaT7LDNCv-sKdWKzMOEt6DvrmWwSlAszUBMQnubQ444jqK3fmpgYQRVnCgEMRwePrpFBwtcoOirqCg8HlUyS5ut5P/s400/CRPS+2020+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMux6Nuel2yS12cOH4A6-8khvq5KoCP74gB8TNu3_n8NVAl8kM2dGuaT7LDNCv-sKdWKzMOEt6DvrmWwSlAszUBMQnubQ444jqK3fmpgYQRVnCgEMRwePrpFBwtcoOirqCg8HlUyS5ut5P/s320/CRPS+2020+2.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIaB_NjGe_HvmeUD8je9oDB8-A8dhnkN_kYXtyKMmg5NUVAB9HU25gF3DsCQ8tHCzW8sh1Qsq8SACAMbyjYws2hBzMGm228i2693MuxOL8yT09FCEdx4JEvqZuxEL_qQlcEgShwAPiqc1F/s225/CRPS+2020+3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="225" data-original-width="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIaB_NjGe_HvmeUD8je9oDB8-A8dhnkN_kYXtyKMmg5NUVAB9HU25gF3DsCQ8tHCzW8sh1Qsq8SACAMbyjYws2hBzMGm228i2693MuxOL8yT09FCEdx4JEvqZuxEL_qQlcEgShwAPiqc1F/s0/CRPS+2020+3.jpg" /></a></div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzWbCQ-MRNwK7vNppHB9KCdeM7zque3P5o4wWVSdfbIfrTTiSjdPLn6JXpx9xdBnIFwAtvGqgLI3nwCf_iGjP18LWDuYQTKmTWGfYlqzqniFmqSkkZdqVxdPNGvidridAvV_BPC3g1aPyf/s720/CRPS+2020+6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="720" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzWbCQ-MRNwK7vNppHB9KCdeM7zque3P5o4wWVSdfbIfrTTiSjdPLn6JXpx9xdBnIFwAtvGqgLI3nwCf_iGjP18LWDuYQTKmTWGfYlqzqniFmqSkkZdqVxdPNGvidridAvV_BPC3g1aPyf/s320/CRPS+2020+6.jpg" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><div> <p></p>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
</div>Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7103984512432900747.post-84456091078251353652020-09-10T21:30:00.006+02:002020-12-04T19:15:03.990+01:00Recordant els tresmil que vaig fer i altres històries
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: red; mso-ansi-language: CA;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]--></span>
</span></b></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: medium;">(DSR-62) </span><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Les darreres setmanes he publicat en el meu blog d’excursions
“<a href="http://itinerariscompartits.blogspot.com/">Vella Xiruca</a>” les
ressenyes dels cims de més de tres mil metres que vaig assolir de joveneta. He
parlat de què suposava, fa gairebé quaranta anys, anar a fer un tresmil: informar-se,
planificar-se, proveir-se de mapes i guies... comentava que ara pot semblar
estrany, però era així. He parlat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’efecte
Decathlon</i> i de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’efecte bombers</i> i
de com l’evolució dels materials ha facilitat les ascensions, tant pel que fa a
la seva lleugeresa com a les seves qualitats.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">No us penseu pas que n’hagués fet gaires, de
tresmils. Només en vaig fer set. Diria que abans no s’hi donava la importància
que s’hi dóna ara. I tampoc no se’n feien tants. Pel que he vist, actualment hi
ha gent que en un dia en fan quatre o cinc. Una de les coses que m’ha cridat l’atenció
en revisar les fotografies ha estat que gairebé no en tinc cap a dalt dels cims;
només en tinc a l’Aneto. Això, ara que la vida es mesura amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">likes</i>, seria impensable!</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Avui he publicat la darrera entrada d’aquesta
sèrie i he parlat de l’estima per la muntanya, tant en les temporades actives
com en les inactives pel que fa a l’excursionisme, d’acord amb els girs que fa
la vida. He parlat dels records que guardo de les meves sortides a muntanya, de
les ressenyes, de les anècdotes, etc. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">La muntanya m’ha portat a conèixer persones, a fer
amistats, a trobar parella i compartir amb ell aquesta afició. A recordar el
pare, el meu mestre muntanyenc, i a pensar en ell cada vegada que he passat en
net un itinerari. A muntanya he viscut molts moments amb la família, amb els
que encara i són i amb alguns que ja no hi són. He compartit sortides amb
germans i cunyats, nebodes i nebots. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Des de ben petites vam dur les nostres filles a
muntanya, però la vida les va dur a la pràctica d’esports d’equip i de pilota i
a deixar de banda aquesta afició dels seus pares. Fa us anys, però, totes dues s’han
tornat a calçar les botes de muntanya i ara no hi ha qui les atrapi! Em satisfà
veure que els hem transmès aquesta estima per l’excursionisme i tot allò que l’envolta.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Malauradament, per motius de salut fa tres anys vaig
haver de deixar la muntanya. Hi he tornat, tot i que he hagut d’adaptar les
meves sortides, tant pel que fa a escurçar-ne la durada, com reduir-ne la
dificultat. D’entrada això costa d’entomar. Amb el pas del temps, però, m’he
adonat que puc gaudir fent excursions més curtes, més fàcils i més planeres,
sobretot si això fa que l’endemà no em trobi pitjor. El fet de caminar menys i
més a poc a poc m’ha portat a fixar-me en altres coses que abans no veia:
insectes, orquídies i flors en general, així com aspectes de la geografia
humana del territori. Tot necessita el seu temps i adaptar-se als canvis,
també. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Si us ve de gust llegir aquestes ressenyes, ho
podeu fer anant a l’altre blog. Trobareu l’enllaç en aquesta mateixa pàgina. Espero
que ho passeu tan bé com m’ho he passat jo revivint aquelles sortides. Ha estat
una bona manera de passar aquests últims dies abans de la meva (segona) reincorporació,
després d’un confinament, d’una baixa laboral i de les vacances d’enguany. I
ara, creuaré els dits i desitjaré que la sort m’acompanyi.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Salut i muntanyes!</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><span style="mso-ansi-language: CA;"></span></p>
<p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;">Adriana,
10 de setembre de 2020</span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;">DSR-62 <br /></span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;"> </span></p><p align="right" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: right;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;"><span style="mso-ansi-language: CA;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"></b></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS_weT3z64-eOAj1qHU6HVUOxjk1QY7IRlVxNmqCOXLrdKA-1q76zgsW6rnM4XhZ-Wsrv_NwoADwGFZsk5GfoEtB-ImMOhfSftI_oHWUFfNPftR7p9pGalD3nWE8PY0axTuSwhYumAQW2M/s2048/20200910_211540.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1396" data-original-width="2048" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS_weT3z64-eOAj1qHU6HVUOxjk1QY7IRlVxNmqCOXLrdKA-1q76zgsW6rnM4XhZ-Wsrv_NwoADwGFZsk5GfoEtB-ImMOhfSftI_oHWUFfNPftR7p9pGalD3nWE8PY0axTuSwhYumAQW2M/w400-h273/20200910_211540.jpg" width="400" /></a></b></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /><span style="color: red;"></span></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red; mso-ansi-language: CA;"> </span></b></p>
Adriana Llongarriu Castanyerhttp://www.blogger.com/profile/10134689329973334633noreply@blogger.com0