Són molts els costums i les tradicions del temps d’Advent, els dies
compresos entre el Nadal i el quart diumenge que el precedeix. Molts són d’origen
pagà i estan més relacionats amb el fet d’invocar el retorn de la llum i de la
calor, que no pas amb el Nadal pròpiament dit. Les religions es van apropiar d’aquests
costums i, actualment, també ho ha fet el consumisme.
Entre aquests costums hi trobem la Corona d’Advent, feta amb branques d’avet
i elements decoratius entre els quals hi ha espelmes, una per a cada diumenge
que precedeix el Nadal, i el conegut i popular Calendari d’Advent.
De Calendaris d’Advent n’hi ha molta diversitat, tant pel que fa al material de què estan fets (paper, cartró,
fusta, roba...), com al contingut que ens ofereixen (regals, estampes, postals,
bons desitjos, xocolatines...), l’estil
(nòrdic, americà, català...) o la manera d’obtenir-lo (compra, confecció
casolana, regal...). D’uns anys ençà s’ha estès molt el costum d’instal·lar un
Calendari d’Advent a les aules d’educació infantil i a les llars catalanes. Tot i que n’hi ha de vulgaris, n’hi ha de molt originals, fets amb molt de gust i molta
traça.
El Calendari d’Advent no forma part dels costums nadalencs de la meva
infància i he de dir que quan les meves filles me’n van parlar –o me’l van
demanar- per primera vegada, em va semblar que era una manera absurda d’anticipar-nos
al Nadal i permetre que el seu vessant més consumista formés part del nostre
dia a dia. Renunciant als meus principis “anti-moltes-coses”, vaig permetre l’entrada, a casa nostra, d’una versió senzilla, laica
i llaminera del Calendari d’Advent. Tot i que les xocolatines que sortien de
les finestretes diàries ens les menjàvem els adults –les nenes no eren gens
llamineres-, cada matí tenien una gran il·lusió per obrir la finestreta del dia.
Fa uns anys, vaig tenir coneixement de l’existència del Calendari d’Advent, un blog que
només s’actualitza durant aquest període de temps. La seva
creadora-administradora l’obre a tothom que hi vulgui participar i s’hi
publiquen entrades de contingut i temàtica diversos: contes, costums,
manualitats, entreteniments, notícies, suggeriments... Tot i que la seva
creadora es manifesta creient i practicant, el blog és obert a tot tipus de
continguts. Ja té una mica d’història, existeix des de l’any 2007 i l’any 2011 va ser esmentat a l’espai Internet de
TV3.
Escorniflaire com sóc, així que en vaig tenir coneixement, vaig mirar
de què es tractava i vaig demanar per participar-hi. De seguida vaig sentir-me
benvinguda i, de moment hi he enviat un parell o tres d’entrades. Avui s’hi ha
publicat la
meva col·laboració d’enguany.
Confesso que, durant els dies que el blog està actiu, em noto una mica
impacient per llegir la publicació diària. Deu ser un símil de la il·lusió dels
més petits per destapar la finestreta diària del seu Calendari d’Advent.
Ja ho diuen, ja, cada cosa a son
temps, naps i cols a l’Advent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...