La primavera i les primeres calorades et recorden
aquell càlid mes de maig de mil nou-cents noranta-quatre quan lluïes la panxa
del teu segon embaràs. Mentre passejaves entre verds, grocs, liles i rosats,
s’acostava la fi d’aquell mes de les flors. El dia vint-i-nou, després de
trenta-vuit setmanes i mitja de gestació, va néixer la Sílvia. D’aquests
records, avui, en fa vint-i-tres anys.
Vint-i-tres anys que vindrien a ser
vint-i-tres primaveres. Però com que en temes de celebracions la noieta sempre
ha estat un
xic especial, enguany, la
vint-i-tresena primavera li arriba en plena tardor, a més de dotze mil
quilòmetres de casa, vivint en
una posta llunyana, envoltada de persones linditas, passejant per carrers plens de quiltros, menjant porotos, xoclos i humitas i amb un bon guaterito per escalfar-se el llit.
Pels dies que hem passat juntes, pels
que passem separades, pels records del passat, les vivències del present
i les il·lusions del futur: PER MOLTS ANYS, Sílvia!
T'estimo filla.
Felicitats Sílvia!
ResponElimina