divendres, 25 de febrer del 2022

La temporada efímera del lliri de neu

Lliri de neu (Galanthus nivalis) 🌱

Puntual a la seva cita anual, pels volts de sant Silvestre, el lliri de neu treu el cap i les seves flors ens sorprenen enmig de la fullaca, encapçalant la llista de flors silvestres de què gaudirem durant els tres-cents seixanta-cinc dies següents.

Tant si floreix a finals de desembre com si ho fa a principis de gener, el lliri de neu és una de les plantes silvestres més primerenques; les seves poncelles surten quan l'hivern encara és ben viu. En alguns indrets, pot florir a la primavera, després que s'hagi fos la neu.

La diversitat botànica de la zona volcànica de la Garrotxa és la responsable que el lliri de neu formi part del títol del llibre de Miquel Riera i Tusell, "D'Aphyllanthes a Galanthus, vegetació a la zona volcànica d'Olot" (Editora de Batet, 1986). En el títol d'aquest llibre -exhaurit- hi trobem, de costat, dues espècies pròpies de terrenys i climes pràcticament oposats: la Jonça o Pa de cucut (Aphyllanthes monspeliensis), pròpia de vegetació mediterrània i de terrenys eixuts, i el Lliri de neu (Galanthus nivalis), de terrenys humits i clima atlàntic. Crec que la intenció de l'autor a l'hora de posar títol al llibre va ser fer notar aquesta gran varietat botànica, possible gràcies a les influències climàtiques d'aquesta zona volcànica. 

Als voltants d'Olot, el lliri de neu el trobem, sobretot, en boscos humits i de ribera. Un any de florida abundant és fàcil veure tenyides de blanc les ribes del Fluvià, els Aiguamoixos de la Moixina i alguns jardinets del Parc Nou d'Olot, darrerament un dels grans oblidats pels gestors municipals, que ara mateix tenen altres interessos turístico-econòmics i que semblen disposats a saltar-se les recomanacions de grans botànics i científics, que als segles XIX i XX, ja parlaven de la necessitat de preservar aquest  jardí botànic de vegetació natural olotina. 

Prop del lliri de neu florit és fàcil veure-hi fulles de Pulmonària (Pulmonaria affinis), Ficària (Ranunculus ficaria), Buixol (Anemone nemorosa), Sarriassa (Arum italicum)... o algunes violes [Viola d'olor (Viola odorata) o Viola de llop (Anemone hepatica)], entre tantes d'altres plantes que encara estan amagades sota la fullaraca. La majoria encara trigaran uns dies a florir i algunes potser trauran les primeres flors just quan ho facin els últims lliris de neu.

Entre les adquisicions bibliogràfiques de les darreres festes nadalenques hi tinc el llibre "VIDA, herbari il·lustrat", de Joana Santamans. Es tracta d'un compendi de 135 il·lustracions de plantes acompanyades d'un breu text descriptiu, d'Enric Ballesteros. Em permeto la llicència de compartir el text i la il·lustració del lliri de neu. A mi m'agrada molt. Espero que a vosaltres, també.

Enguany hem tingut una temporada de lliri de neu molt curta (els primers, els vaig veure el 23 de desembre). La seva floració ha estat més efímera que la d'altres anys, segurament perquè, fins a dia d'avui, hem tingut un hivern molt eixut i unes temperatures màximes molt elevades.

Així doncs, sembla que la floració del lliri de neu s'ha acabat. Ara bé, el fet d'haver estat curta no li ha restat bellesa ni encant. Hem tingut temps de passejar-hi, d'observar-la i de gaudir-ne. 

I, com sempre, la seva florida ens du bells i bonics records 💗







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...