De l'Onze de Setembre i de les begudes amb gas

Fa poques hores que he assistit als actes que Òmnium Cultural va organitzar, a Olot. Crec que el nombre d’assistents va ser considerable. He llegit que s’hi van comptar més de dues mil persones. La veritat és que, en el meu cas, que vaig arribar-hi quan tothom ja estava situat, la paraula impressionant es queda curta per descriure la visió que oferia el cràter del Volcà Montsacopa: tanta gent asseguda, molts d’ells amb senyeres i estelades -onejant o lligades al coll-, l’estelada gran estesa darrere els músics... és d’aquelles coses que em fan posar pell de gallina.

Després del recital a Sant Francesc, o al Volcà Montsacopa -com us estimeu més-, la baixada de torxes fins a la Plaça Major va donar un toc entre cerimoniós i reivindicatiu a la vigília de la Diada, enmig d’un ambient de Festa Major. Per acabar, la lectura del Manifest d’Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre, ens recordava que no n’hi ha prou amb la reivindicació, sinó que cal sentar unes bases i actuar amb coherència; feia un crit a les associacions perquè vagin més enllà; apel·lava els catalans perquè prenguem consciència de l’estat de la qüestió; reconeixia l’esforç (tot i que insuficient) dels partits polítics catalans; demanava als nostres representants polítics una línia coherent amb el compromís nacional, i, finalment, es comprometia a seguir treballant en aquesta línia.

El concert dels Stukat del Bolet va quedar a cavall entre els actes de l’Onze de Setembre i els del Programa de Festa Major. Aquest grup, majoritàriament jove, va tenir l’ocasió de tocar a la Plaça Major on va aconseguir posar-se a la butxaca el públic assistent (grans i joves). Cal reconèixer que ho fan molt bé!.

Avui, Onze de Setembre, em trobo a les mans un diari esperançador. M’ho fan pensar titulars com: “La independència seria viable econòmicament” o “Les torxes il·luminen la diada” (tot i que parla només de centenars de persones). Del mateix diari, a casa, ens criden l’atenció dues pàgines amb publicitat: l’anunci de la Coca-Cola i de l’Estrella Dam. El primer, sobre un fons vermell, dibuixa amb barres grogues, la clàssica ampolla de Coca-Cola; el missatge és Coca-Cola celebra amb tu La Diada. El segon, se serveix d’un muntatge fotogràfic on es veu una paret de color groc al fons i al davant quatre estibes de caixes de cervesa de color vermell que simulen les quatre barres; el missatge és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

La veritat és que els dos anuncis m’han sorprès. Fan pensar. Algú de casa comenta: mireu el catalanisme actual. I jo em pregunto si es tracta del catalanisme actual o de l’oportunisme publicitari. Tan se val. Sigui el que sigui, permeteu-me ser un xic optimista i llegir entre línies (o millor dit, entre les quatre barres) i veure que sí, que ha arribat l’hora i que per vendre, a casa nostra, és convenient ser catalanista (o tan sols fer-ho veure).

I com que la cosa està malament, no ens podem permetre desaprofitar les petites engrunetes. Per tant, deixeu-me imaginar una sala de reunions amb unes quantes persones al voltant d’una taula ovalada i el publicista convencent els altres assistents (tant de bo no l’hi hagi costat gaire) que el millor que es pot fer un dia com aquest és sortir a la premsa amb un anunci amb un rerafons catalanista.

I per acabar, encara que sigui per continuar somiant, aquest vespre em proposo beure’m una Coca-Cola i una Estrella i quan les tingui a la mà i el seu contingut em refresqui la gola, em recorrerà per dins el crit de VISCA CATALUNYA LLIURE!