dilluns, 18 de novembre de 2013

Solidaritat o sensibilitat esquinçada?

Un bon dia, arribo a casa i, en obrir la correspondència, a més de les cartes de les entitats bancàries, el fulletó d’uns que compren or i el del kebab del barri, hi trobo un catàleg de joguines de la campanya nadalenca. Puntualment, tot just començat el novembre, quan encara no fa ni fred, me’l trobo a la bústia no fos cas que les compres nadalenques em passessin per alt. Ja hi tornem a ser!  
Poc després, mentre miro de posar-me al dia mirant el telenotícies, -abans, després o a la mitja part-, emeten un dels anuncis de la Marató. Tant si en tinc ganes com no, m’etziben aquelles imatges que, com una bufetada mal donada, em fan a miques l’ànima.
I és que els dies que vénen, a més de ser el temps del consumisme per excel·lència, també és el moment de les campanyes solidàries: el gran recapte d’aliments, la Marató... I amb elles arriba la publicitat sensibilitzadora. Què hi puc fer? Entomar-ho. No puc pas desaparèixer fins l’endemà de Reis! 

Em toquen la fibra i crec que entenc alguna de les intencions del missatge: La primera, aconseguir mobilització social. La segona, despertar la sensibilitat de la població perquè  conegui les malalties i les dificultats que tenen les persones que les pateixen. La tercera, aconseguir col·laboracions econòmiques.
Captat. Processo les imatges, reacciono i em faig els meus propòsits per actuar a partir dels tres punts anteriors. Primer, com ja havia decidit fa un any, m’apuntaré de voluntària de les campanyes. Segon, prenc consciència de les dificultats que ha de comportar patir aquestes malalties: ha de ser terrible. Ara bé, no m’han despertat la sensibilitat sinó que me l’han esquinçada! Tercer, tal com he fet els anys anteriors, faré una aportació econòmica per col·laborar a la causa d’enguany.
Decidida, passo a l’acció. Per començar, vaig pel voluntariat. Campanya Marató: com en anys anteriors, tan bon punt es dóna el tret de sortida m’és impossible apuntar-me a fer de voluntària perquè ja no hi ha places. Campanya recapte d’aliments: a la meva ciutat hem batut el rècord de voluntaris i no m’hi puc apuntar. Per continuar, pel que fa a la conscienciació poca cosa hi puc fer a part de patir quan veig algú amb greus dificultats, recordar els moments més durs que he passat al costat de persones que han patit molt per total no sortir-se’n i continuo fent tot el que està a les meves mans per evitar emmalaltir. Com si això em deixés al marge del repartiment de la mala sort! Per acabar, decideixo que faré el donatiu corresponent el dia de l’acte central de cada campanya.
Vista la situació em faig unes quantes preguntes: Què esperen de mi? Què pretenen amb aquesta publicitat? Si em sento malament seré més generosa? Les persones febles que apareixen en aquesta campanya publicitària realment volien que la seva imatge i el seu estat fos difós d’aquesta manera?...
Sé que m'espera un advent dur, carregat de tristos records i no em ve de gust veure aquests anuncis que juguen amb la meva sensibilitat. Reclamo el dret a viure el temps que falta per Nadal tranquil·lament i amb il·lusió per la proximitat de les festes nadalenques.