diumenge, 13 d’abril del 2014

Avui va de tortells de Ram

El dia de Ram, després de la benedicció de la palma i de donar un volt al firal, tocava anar pel tortell. En algun cas, el tortell, s’havia d’anar a recollir a casa la padrina, però jo més aviat recordo que l’anàvem a buscar a la pastisseria o que, des de la pastisseria, ens el portaven a casa.  
A la meva família, el tortell el regalava la padrina al fillol, mentre que la mona, es rebia de part del padrí. Això era així i no ho triàvem. No vaig saber que podia ser d’una altra manera fins que vaig entrar a formar part de la meva família política. Vés per on, ells ho feien diferent: el padrí feia el tortell i la padrina, la mona. Aquesta diferència en els costums no ha estat cap inconvenient i ens hi hem adaptat fent petites variacions. 
Igual que passava amb la mona de Pasqua, alguns padrins obsequiaven amb el tortell mentre el fillol es mantenia solter; és a dir, fins que es casava. D’altres ho feien de per vida. Recordo que la meva mare, quan ja era mare de sis fills, encara rebia la mona del seu padrí que vivia a Barcelona. Ara bé, molts fillols deixaven de tenir tortell o mona perquè se’ls moria la padrina o el padrí.
De tortells n’hi ha de molts tipus: de flequer, de massapà, de crema, de nata, de trufa...
El tortell entorxat, amb matafaluga, o tortell d’Olot: actualment té molta nomenada el de Can Carbasseres. Fa anys en tenia també el de Can Callís i, en fa encara més, el de la desapareguda botiga de Can Cendra, al carrer Major. És el tortell  més simple i el que embafa menys. 
El tortell de massapà amb fruites confitades: segurament és un dels tortells més habituals i que es podia comprar tot l’any els dies de festa i que en alguns indrets eren les postes habituals dels diumenges i festes de guardar. D’uns anys ençà és costum menjar-ne el dia de Reis.
El tortell “de”: es tracta del tortell farcit, principalment de crema o nata, tot i que també se’n fan de trufa, crema cremada i altres variants més o menys estrafolàries. La majoria de tortells són fets de pasta de full i és menys habitual que siguin de pasta de palo.
La pasta de palo és la pasta Choux, una massa flonja i lleugera que es fa servir per fer lioneses i palos, aquells pastissets allargats, farcits de crema o nata que porten al damunt sucre glass,   (avui he sabut que se’n diuen “palos catalans”). Per mi, aquesta és una pasta molt més fina que la pasta de full. Ara bé, no és tant habitual que se’n facin tortells i en fan només en alguns llocs i per encàrrec.
Quan érem petits, a casa, el dia de Ram teníem tortells per tots els gustos: de massapà, de nata, de crema... El meu, era un tortell especial, dels que només es feien per encàrrec, era el tortell de crema fet de pasta de palo, el millor tortell del món, aquell que, com deia el pare, hi canten els àngels!
Ara bé, es veu que entre la crema i la pasta de palo resulta que, pes per pes, el meu tortell acabava essent més petit que el dels meus germans. Això és el que em deien per justificar la mida del meu tortell. Jo sempre m’ho vaig creure. Sabeu què en penso ara? Que se non è vero, è ben trovato. 


Ram de 1968: Potser sí que, pes per pes, el meu tortell era més petit! 

PS: Avui, com en altres diades de Ram, ens trobarem, dinarem junts i menjarem tortells i, en silenci o de paraula, no hi faltarà un carinyòs record per tots els que ja no hi són: pares, padrins i germana.