divendres, 29 de maig del 2015

Per la Sílvia, que avui fa un any


Avui fa vint-i-un anys que, sense fer gaire enrenou, va néixer la meva segona filla, la Sílvia. Era un diumenge. Unes hores abans havíem anat, amb la seva germaneta, l'Alba, a veure ballar el Gat de Sant Miquel i pocs dies abans la Mulassa de Sant Feliu de Pallerols. Potser això té alguna cosa a veure amb el fet que li agradi tant la festa.
Aquella nena, que seria la petita de les meves filles, també ho seria de tots els seus cosins pel fet que els seus pares també som els petits -de talla i d’edat- de les respectives germandats. Però, malgrat que és la que fa deu en l’ordre dels cosins materns i la que fa vuit en l’ordre dels paterns, el seu naixement no va passar desapercebut. Al contrari, la Sílvia ha tingut molts braços on sentir-se afofolada
La seva naixença portava implícit, amb un deix de recança, que seria l’última vegada que jo entraria com a partera en una sala de parts. Potser per això, encara ara, a vegades tinc la sensació que estem lligades pel cordó umbilical.
La seva ha estat una criança senzilla. Els primers temps van ser de nyam, caca, non… Juganera a més no poder i amb una gran inventiva, el menjador de casa esdevenia, en un tres i no res, una guarderia, una escola, una biblioteca, un centre veterinari, una perruqueria o una consulta mèdica. Estar a prop seu mentre jugava et convertia en pacient, alumne, client... S’entretenia i ens entretenia. Veure-la jugar era distret i divertit. Sociable des de ben petita, poques van ser les estones de lleure i les tardes d’estiu o de vacances que no quedava amb alguna amiga per jugar. De ben menuda, la seva simpatia i els seus rinxols captivaven els seus amics, de manera que sempre estava acompanyada i alhora protegida.
Em plau recordar el dia del seu tercer aniversari. Tots la felicitàvem i li vam fer la pregunta típica: quants anys fas, Sílvia? Ella, mirant-se la mà mentre separava els dits que es fan servir per representar els tres anys (el polze, l'índex i el cor), amb un posat seriós i pensatiu, em digué: jo només faig aquest, d’any -assenyalant el polze-, els altres dos ja els tenia.
Aquella fou la primera d’un seguit d’anècdotes que es van succeir durant la seva infància. Totes van ser expressions lògiques, carregades de raó, molt sinceres -algunes una mica descarades- i divertides i demostraven que ja tenia una gran clarividència. 
Empàtica i afectuosa com és, entre nosaltres s'ha establert una bona companyonia i sé que hi puc comptar en els bons i els mals moments. Estudiosa, creativa, exigent, alegre, patidora, responsable, participativa i compromesa serien algunes de les qualitats que brollen del seu interior on té un gran noséquè -altrament dit cor- amb què em fa sentir estimada. Ho evidencien els petons, les abraçades i les rebolcades al sofà o damunt del llit que, a mida que em faig gran, em comencen a fer patir per la meva integritat física.
Amb el record dels moments que hem viscut i la il·lusió pels que compartirem avui la felicito per aquest any que fa i que suma als vint que ja havia anat fent fins ara.
Per molts anys, Sílvia!


dilluns, 25 de maig del 2015

Com va ser la meva porra del 24M



Ara que no estem en campanya ni en jornada de reflexió ni en els minuts d’eufòria postelectorals, suposo que no hi ha cap inconvenient perquè faci públics els resultats de la meva porra del 24M. És clar que, pel predicament que tinc, encara que hagués publicat els resultats en plena jornada de reflexió o el mateix 24M, no hauria passat res.
Dissabte, 23M, jornada de reflexió, a casa vam fer una juguesca, una porra, sobre els resultats de les municipals. Un cop feta la porra amb el cap (què pensava que passaria), en vaig fer una altra amb el cor (què m’agradaria que passés i que alhora fos possible). A la segona li vaig posar per títol “la ideal”.
Resulta que amb “la ideal” gairebé la vaig clavar. Vaig augurar 8 CiU, 5 ERC, 4 PSC, 3 CUP i 1 OeC i vaig deixar a 0 PxC i PP. La composició del nou ajuntament varia molt poc del de la meva porra. Les diferències són amb CiU que en té 9 i PSC que en té 4. Trobo que la vaig encertar força.
Foto de Martí Albesa (NacióLaGarrotxa.cat)

Quins canvis hi haurà després d’aquestes eleccions a l’Ajuntament d’Olot?
Queden sense representació PxC (en tenia 2) i PP (en tenia 1). Això, lluny de treure diversitat al consistori, trobo que el democratitza. I a nivell de ciutat ens retorna la bona reputació.
La CUP entra en joc per primera vegada i en treu 3. Una bona representació de l’esquerra social i independentista que crec que, ni amb altres formacions, no havia tingut mai tants regidors. Ells estan molt contents i jo també.
OeC en treu 1. Una pinzellada dels “indignats” al consistori pot estar bé. Llàstima que hauran restat a la CUP. Hauria preferit que no hagués estat així. 
ERC puja de 2 a 5. Passa a ser la segona força. Trobo que els escauria el paper de cogovernar més que no pas rondinar per cada actuació de l’Ajuntament. A veure si a nivell local demostren tenir les idees més clares que el seu líder al Parlament.
PSC passa de 6 a 3. Han perdut malgrat la validesa i les ganes de treballar del seu candidat a Olot. A nivell local potser hi ha tingut a veure el paper que han fet d’oposició rondinaire.  A nivell nacional, em sembla que ja és hora que el PSC faci un replantejament. Penso que seria molt necessària una opció socialista d’esquerres que alhora fos sobiranista. Ells pensen que el federalisme és la solució.
CiU passa de 10 a 9. No es pot dir que hagi perdut, però han anat un xic a menys. Han tingut més competència. Això pot ser bo. Hauran d’escoltar-se més les altres forces, fer un govern més participatiu i entendre que potser ha arribat l’hora de consultar els olotins sobre els usos d’alguns espais públics.
Potser aquests resultats auguren un govern més participatiu. Que així sigui!
Per acabar, fent referència als lemes de campanya dels partits perdedors,  PxC no podrà demostrar el seu acabem amb la casta; el PP no pot Treballar ni Fer i menys Créixer, i  el PSC no està tocant de peus a terra.
Després d’exposar la meva (modesta) opinió, vist l’encert de la juguesca que vaig fer, encara vull veure que si un dia van maldades em puc dedicar a fer porres. Ja estic pensant en l’anunci: dona madura, prudent i assenyada s’ofereix per fer porres amb un marge d’error força baix. No se sap mai!

Foto de Carme Guirado (NacióLaGarrotxa.cat)