dilluns, 29 de maig del 2017

Vint-i-dues primaveres i una tardor

La primavera i les primeres calorades et recorden aquell càlid mes de maig de mil nou-cents noranta-quatre quan lluïes la panxa del teu segon embaràs. Mentre passejaves entre verds, grocs, liles i rosats, s’acostava la fi d’aquell mes de les flors. El dia vint-i-nou, després de trenta-vuit setmanes i mitja de gestació, va néixer la Sílvia. D’aquests records, avui, en fa vint-i-tres anys.  
Vint-i-tres anys que vindrien a ser vint-i-tres primaveres. Però com que en temes de celebracions la noieta sempre ha estat un xic especial, enguany, la vint-i-tresena primavera li arriba en plena tardor, a més de dotze mil quilòmetres de casa, vivint en una posta llunyana, envoltada de persones linditas, passejant per carrers plens de quiltros, menjant porotos, xoclos i humitas i amb un bon guaterito per escalfar-se el llit. 
Pels dies que hem passat juntes, pels que passem separades, pels records del passat, les vivències del present i les il·lusions del futur: PER MOLTS ANYS, Sílvia!
T'estimo filla.


dimecres, 24 de maig del 2017

A la pell de Manchester

Han passat quaranta-vuit hores i et sents incapaç de deslliurar-te de la impressió que t’han produït les imatges dels pares que estaven esperant els seus fills que sortissin del Manchester Arena.
Alguns potser van tenir uns llargs estira-i- arronsa... Que si totes les meves amigues hi van. Que si jo seré l’única que no hi podré anar. Que si...
Et poses a la seva pell i et veus  discutint amb la teva parella que et diu que potser ets massa estricta. Que hauries de ser més permissiva. Que la nena s’ho ha guanyat. Que és bona estudiant, bona esportista i complidora amb totes les seves obligacions. Que si compleix amb els seus deures, ha de poder fer ús dels seus drets. Que és clar que no us agrada que vagi a un concert tan joveneta i entre setmana, però que no podeu anar sempre a contracorrent. Que li heu de deixar anar. I tu, sabent que tenen prou raó, hauries claudicat.
I saps que, un cop superades les teves contrarietats, l’hauries  ajudat a triar què es posa pensant que prefereixes que t’ho ensenyi que no pas que es posi segons què. I hauries rondinat en veure que es feia la ratlla als ulls tot i ser tan joveneta.
I us hauríeu ofert a fer de pares-taxista, omplint un o potser dos cotxes d’adolescents esverades a punt d’assistir al seu primer gran concert. I les hauríeu acompanyat fins a l’esplanada on hi ha l’entrada. I us hauríeu esperat que obrissin portes. I hauríeu anat a fer un tomb o a fer un entrepà i una cervesa. I us hauríeu plantat al lloc acordat una mica abans de l’hora convinguda. I hauríeu sentit les últimes cançons de lluny...
I a partir d’aquí, només de pensar-hi t’esgarrifes. 


dilluns, 15 de maig del 2017

Dels "dies internacionals de"

Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors i Manel Vila, director general de Cooperació i Desenvolupament, van viatjar al Líban on es concentra la gran bossa de persones refugiades que fugen de la guerra de Síria per continuar amb una sèrie de projectes i programes de cooperació que es van iniciar l’any passat. Aquest gest i saber que la Generalitat destina dos milions d’euros a aquesta causa, em sembla una petita, però bona notícia que trenca una mica l’escandalosa inacció dels governs en l’afer dels refugiats.
Més que parlar de governs i crisi de refugiats, volia fer esment del que, en clau de broma, va dir Romeva: hem tornat a Beirut pel Dia Internacional de l’Hummus (que se celebra el 13 de maig).  


Els “dies internacionals de”, són dates reconegudes a nivell mundial per commemorar o reivindicar alguna causa. Es tracta d’una iniciativa vinculada a la ONU que, gràcies a les organitzacions internacionals que en fan de promotores, dóna a conèixer causes concretes o commemoracions i s’aprofita la jornada per fer campanyes de sensibilització, actes de reconeixement o prendre acords.
Val a dir que alguns “dies internacionals de” commemoren grans causes, dignes de ser defensades i/o reconegudes. Em vénen al cap el dia de la Terra, el de la Dona Treballadora, el de la Infermeria, el del Refugiat, el de les Mines Antipersones o el dia contra el Treball Infantil, per esmentar-ne uns quants.
Hi ha dies internacionals que qualificaria de segon ordre –i ara que no s’enfadi ningú- . De fet, dubto que aquests tinguin el reconeixement de l’ONU (al menys no consten a la llista dels dies internacionals de). Aquí és on hi hauria l’Hummusday o dia internacional de l’hummus.
Si a les commemoracions diàries hi afegim els dies que s’ha inventat la societat de consum com el Black Friday, el Ciber Monday o el Single Day, i dies assenyalats sense gaire fonament com el Blue Monday (dilluns trist), acabarem tenint un extens calendari dels dies de l’any en què se celebra alguna cosa. Vindria a ser una versió laica, del clàssic santoral que destina cada dia de l’any a almenys una commemoració. Així, si els nostres avantpassats sabien a quin sant encomanar-se o quin sant recordar cada dia, nosaltres aviat tindrem un dia internacional assignat a cada dia de l’any.
A la meva família, quan arriba el tretze de maig, a tots ens ve el cap el començament dels goigs de la Verge de Fàtima que fan així El tretze de maig la verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria... i acte seguit felicitem la nostra germana gran que se’n diu, de Fàtima. A partir d’ara, podrem associar la celebració de l’onomàstica de la primogènita de casa amb la commemoració del dia internacional de l’Hummus, menja que serà motiu d’una altra entrada.
En qualsevol cas, però, cada tretze de maig, la del dia internacional de l’Hummus serà per a nosaltres una celebració secundària.