dimarts, 21 de març de 2017

Una altra primavera

Te’n recordes de cada moment, d’aquell dimecres vint de març de fa vint-i-sis anys. A la nit et vas trobar estranya i al matí havies tacat una mica. La llevadora hi va treure importància i te’n vas anar a treballar com qualsevol altre dia. El teu company patia per si, com passa a les pel·lícules, et posaves de part a la feina o pel camí. Tu estaves ben tranquil·la pensant que encara et faltaven deu o dotze dies per parir. Acabada la jornada laboral vau sopar d’hora, no fos cas que hi hagués novetats. I n’hi va haver. Després de trencar aigües vas tenir un comportament de manual: et vas dutxar amb calma i vas revisar que a la bossa que agafaries no hi faltés res.  Tan bon punt vas arribar a l’hospital et van dir que ja es pensaven que aquella nit et posaries de part. D’haver-t’ho pensat, aquell dia hauries fet festa!
Aquella nit es va acabar l’hivern i va arribar la primavera. I mentre això succeïa, en aquella sala de parts naixia l’Alba, la teva primera filla. Tens gravat aquell moment a la memòria, en podries dibuixar algunes imatges: els seus dits, els seus moviments i els seus intents d’obrir els ulls, però ets conscient que any rere any les paraules es queden curtes quan intentes descriure el que vas sentir en aquell moment.
Han passat vint-i-sis anys i has tingut temps d’aprendre, de dubtar, d’encertar-la i d’equivocar-te, d’enfadar-t’hi i de reconciliar-t’hi, d’alegrar-te pels seus èxits, d’amoinar-te pels seus disgustos, d’ocupar-te'n i preocupar-te’n. Perquè en el fons, estimar és això.
Avui, com cada vint-i-ú de març, faries una llista inacabable dels millors desitjos per a l’Alba on no hi faltessin paraules com salut, amor, felicitat, sort...
Alba, que la sort t’acompanyi i que la felicitat endolceixi el teu dia a dia. Per les primaveres viscudes i per totes les que viurem, per molts anys filla!