Qui dispararà l’ànec –si és que és un ànec-?

Aviat farà un mes de la darrera entrada d’aquesta sèrie en què, a tall de balanç, facilitava algunes dades quantitatives dels sis primers mesos d’aquesta DSR. Entre aquestes dades hi havia el nombre de visites a diferents professionals sanitaris, comptador que a dia d’avui podria actualitzar, però ara mateix no ve al cas.

El que sí que vull fer és recordar les paraules següents: en cada un d’aquests professionals hi he trobat una persona amb una mirada franca, un diàleg sincer “de tu a tu” on han sovintejat paraules com paciència, lentitud o, fins i tot, putada, que no amaguen aquesta sensació de desconeixement que ens desconcerta a tots.

He de reconèixer que tot i que la primera part de la frase fa que em senti ben tractada, sovint pesa més tot el que envolta la segona part: el refotut desconeixement d’aquesta malaltia. I això sí que m’atabala.

Tal com vaig esmentar en una altra entrada, en el diagnòstic i tractament hi intervenen diferents especialitats mèdiques i, tot i que algunes visites es produeixen amb més freqüència que d’altres, podríem dir que es van repetint amb un ordre relatiu; de manera que vaig passant per les diferents especialitats: família, traumatologia, anestèsia/unitat del dolor i rehabilitació. I quan s’acaba la ronda, la tornem a començar. I sort n’hi ha!

Com que ja he fet unes quantes vegades la ronda, tinc més o menys clar qui s’ocupa de cada un dels aspectes que envolten el meu problema, però tal com he verbalitzat en més d’una d’aquestes visites, sovint tinc la sensació de no acabar de saber qui mena aquesta nau.

Fruit d’aquesta meva inquietud, manifestada a més d’un facultatiu, en una de les visites el doctor em va explicar l’acudit dels metges que van a caçar ànecs. Crec que no l’havia sentit mai abans, però sembla força encertat en el cas que ens ocupa.

Escorniflaire com sóc, he fet la cerca d’aquest acudit i n’he trobat unes quantes versions que, protagonitzades per metges de diferents especialitats, tenen un argument i un final força semblants.

Amb tot el respecte per la professió mèdica i tot l’afecte que es mereixen tots i cadascun dels professionals que em tracten, comparteixo aquesta versió de l’acudit que he trobat en format imatge i que trobo que té prou gràcia.

Adriana, 9 d’abril de 2018

DSR-19

Imatge extreta de PSPIO