Avui que fas vint-i-cinc anys

El vint-i-nou de maig és un dia especial a la nostra família. Estem de celebració. És l’aniversari de la més jove de tots, ja que tal dia com avui, de fa vint-i-cinc anys, va néixer la Sílvia, la meva filla petita. Avui torna a fer un any, que se suma als vint-i quatre que ja tenia.

Haver nascut a finals de maig li ha garantit que, durant la vida d’estudiant, aquesta data coincidís amb el final de curs i això li ha privat de fer grans celebracions. Així que ha bufat les espelmes en el petit entorn familiar el diumenge més proper i prou. I ves per on, enguany que fa  vint-i-cinc anys, també és dia feiner, ja que comença la residència de l’especialitat mèdica, formació pràctica que complementà els coneixements teòrics rebuts fins ara.

Hi ha aniversaris més lights que d’altres. Els divuit anys i els que acaben amb zero sembla que s’han de celebrar molt, en canvi n’hi alguns que quasi ens passen per alt. En d’altres se’ns planta el futur al davant, amb els braços plegats -a l’estil de Mr. Propper- i amb una mirada de superioritat ens fa aquella temuda pregunta: “què farem d’ara endavant?”. Depenent de quina sigui la situació en què ens trobem, aquest futur, pot tenir un aspecte més gegantí i exigent o pot semblar-nos més afable.

El temps passa volant. Nosaltres ens fem grans. Els nostres fills també. Ben segur que a vegades pensem que han crescut massa de pressa. Ells i nosaltres anem omplint les pàgines d’unes llibretes amb les nostres vivències que, amb pas del temps, esdevindran records i, més endavant, els podrem assaborir a poc a poc com si rellegíssim un llibre autobiogràfic.

Ara vull tornar a l’objecte d’aquesta entrada i ho faré adreçant-me a la meva filla. Sílvia, als vint-i-quatre anys has obtingut el títol de Graduada en Medicina, després de sis anys -o divuit trimestres- d’estudi intens. I, per si això fora poc, després han vingut els set mesos d’estudi, encara més intens, per preparar l’examen del MIR. Has superat al primer intent totes aquestes proves i això denota unes bones capacitats i una gran força de voluntat que ens fan sentir orgullosos de tu.

Olot, Barcelona, Edimburg, Xile, Bolívia, Equador, Laos, Vietnam, Cambodja, Tailàndia o Madrid són escenaris que has incorporat a la teva experiència vital. Amics, amigues, companys, coneguts, parents, familiars i professors hem estat al teu costat en cada etapa que has viscut. Tots i cada un de nosaltres hem aportat el nostre granet de sorra per construir el teu “jo”, la Sílvia que ets i la que seràs, perquè som el que som gràcies als aprenentatges que fem i a les aportacions que recollim pel camí.

Sílvia, avui que fas vint-i-cinc anys encetes una nova etapa que et formarà com a metgessa i també com a persona. Avui estrenes una llibreta on escriuràs allò que viuràs en aquest nou període de la teva vida. Observa, aprèn, qüestiona, estima, creix, dubta, decideix, ensenya, comparteix, riu i gaudeix, perquè totes aquestes coses formen part d'allò que s’anomena vida.

Que la sort, la satisfacció i la felicitat omplin el teu dia a dia.

Per molts anys, Sílvia!

T’estimo.   

Adriana, 29 de maig de 2019