diumenge, 16 de gener del 2011

De la contenció de la despesa i la publicitat inútil


Supermercats, empreses de bricolatge, pizzeries, restaurants de menjar ràpid (hindús, xinesos, espanyols, catalans...), tots són amants de repartir la publicitat bústia a bústia. M’agradaria que no ho fessin; sempre he pensat que els diners que s’estalviarien en publicitat els podrien destinar a abaratir els productes de consum. A la societat actual, aquesta deducció meva no deu ser tan lògica com em sembla a mi. Ara bé, qui no vol rebre aquesta publicitat ho té ben fàcil: posar a la bústia l’enganxina de Publicitat no gràcies. Suposo que es respecta. La veritat és que no ho sé.
Companyies de llum, gas, aigua i electricitat disposen de les nostres dades de manera que ens envien, per correu, les factures i tota aquella informació que fins fa poc era necessària. De mica en mica anem tenint la possibilitat de demanar la factura electrònica (sobretot les de telefonia) i estalviar-nos de rebre correspondència (o millor dit, estalviar-los, a ells, la feinada i els costos d’imprimir, plegar, ensobrar, segellar i enviar un munt de cartes). No sé qui hi guanya més, però suposo que les companyies tenen un estalvi econòmic; els clients, que jo sàpiga, econòmicament no ens estalviem res.
Bancs i caixes ens van oferint, cada vegada més, la possibilitat de rebre els comprovants dels rebuts domiciliats via correu electrònic. D’aquesta manera, segur que ells s’estalvien feina i, en aquest cas, nosaltres ens estalviem algun caleró perquè, tot i que no ens havien avisat, en alguns rebuts ens hi cobraven els cèntims que costava el segell de correus. Quina barra! No vull pensar la quantitat de gent, sobretot gran, que rep les domiciliacions a casa i en paga, segurament sense saber-ho, l’import del correu.
Està bé que ens puguem estalviar alguna cosa, encara que siguin petits imports, sobretot ara que les empreses han de retallar despeses. És una manera de traslladar al sector privat les mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit que es van aplicar el sector públic a finals de maig.

Ara bé, em sembla que convindria una mica més de coherència. Estem en una època de fusions d’empreses i d’entitats bancàries i de canvi de raó social d’algunes companyies. Qui més qui menys se n’ha assabentat per un mitjà o altre: premsa escrita, televisió, internet... o, en el pitjor dels casos, veient els operaris substituint els rètols lluminosos de les entitats bancàries pels nous. Que Repsol Gas s’ha transformat en Repsol gas +? Me n’alegro –o no; de fet, m’és igual-, però no cal que m’enviïn a casa un sobre de mida A-5 imprès a tot color contenint una carta impresa també a tot color i a doble cara (bilingüe) sobre un paper de qualitat per fer-m’ho saber. Que Caixa de Sabadell, Manresa i Terrassa s’ha ajuntat i es diuen Unnim? D’acord, però no em fa falta rebre per correu un sobre acolorit i de disseny que conté una mena de tríptic de cartolina, també de disseny, imprès a tot color, amb molta foto i poca lletra que no fa altra cosa que fer-me saber que la senyora de la imatge és clienta d’Unnim –també me n’alegro si és el que ella volia-!
Si estem en època de contenció de despeses potser que comencem per evitar les més supèrflues, no? I una publicitat que no conté gaire informació i que deu valer un ull de la cara suposo que es pot considerar supèrflua.
Creditors i proveïdors meus: Publicitat cara i personalitzada? No, gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...