Com va ser la meva porra del 24M

Ara que no estem en campanya ni en jornada de reflexió ni en els minuts d’eufòria postelectorals, suposo que no hi ha cap inconvenient perquè faci públics els resultats de la meva porra del 24M. És clar que, pel predicament que tinc, encara que hagués publicat els resultats en plena jornada de reflexió o el mateix 24M, no hauria passat res.

Dissabte, 23M, jornada de reflexió, a casa vam fer una juguesca, una porra, sobre els resultats de les municipals. Un cop feta la porra amb el cap (què pensava que passaria), en vaig fer una altra amb el cor (què m’agradaria que passés i que alhora fos possible). A la segona li vaig posar per títol “la ideal”.

Resulta que amb “la ideal” gairebé la vaig clavar. Vaig augurar 8 CiU, 5 ERC, 4 PSC, 3 CUP i 1 OeC i vaig deixar a 0 PxC i PP. La composició del nou ajuntament varia molt poc del de la meva porra. Les diferències són amb CiU que en té 9 i PSC que en té 4. Trobo que la vaig encertar força.

Foto de Martí Albesa (NacióLaGarrotxa.cat)

Quins canvis hi haurà després d’aquestes eleccions a l’Ajuntament d’Olot?

Queden sense representació PxC (en tenia 2) i PP (en tenia 1). Això, lluny de treure diversitat al consistori, trobo que el democratitza. I a nivell de ciutat ens retorna la bona reputació.

La CUP entra en joc per primera vegada i en treu 3. Una bona representació de l’esquerra social i independentista que crec que, ni amb altres formacions, no havia tingut mai tants regidors. Ells estan molt contents i jo també.

OeC en treu 1. Una pinzellada dels “indignats” al consistori pot estar bé. Llàstima que hauran restat a la CUP. Hauria preferit que no hagués estat així. 

ERC puja de 2 a 5. Passa a ser la segona força. Trobo que els escauria el paper de cogovernar més que no pas rondinar per cada actuació de l’Ajuntament. A veure si a nivell local demostren tenir les idees més clares que el seu líder al Parlament.

PSC passa de 6 a 3. Han perdut malgrat la validesa i les ganes de treballar del seu candidat a Olot. A nivell local potser hi ha tingut a veure el paper que han fet d’oposició rondinaire.  A nivell nacional, em sembla que ja és hora que el PSC faci un replantejament. Penso que seria molt necessària una opció socialista d’esquerres que alhora fos sobiranista. Ells pensen que el federalisme és la solució.

CiU passa de 10 a 9. No es pot dir que hagi perdut, però han anat un xic a menys. Han tingut més competència. Això pot ser bo. Hauran d’escoltar-se més les altres forces, fer un govern més participatiu i entendre que potser ha arribat l’hora de consultar els olotins sobre els usos d’alguns espais públics.

Potser aquests resultats auguren un govern més participatiu. Que així sigui!

Per acabar, fent referència als lemes de campanya dels partits perdedors,  PxC no podrà demostrar el seu acabem amb la casta; el PP no pot Treballar ni Fer i menys Créixer, i  el PSC no està tocant de peus a terra.

Després d’exposar la meva (modesta) opinió, vist l’encert de la juguesca que vaig fer, encara vull veure que si un dia van maldades em puc dedicar a fer porres. Ja estic pensant en l’anunci: dona madura, prudent i assenyada s’ofereix per fer porres amb un marge d’error força baix. No se sap mai!

Foto de Carme Guirado (NacióLaGarrotxa.cat)