dijous, 17 de desembre de 2015

Una campanya electoral de Cristofolles

A la recta final de la campanya electoral del 20D, un bon nombre de catalans voldríem que aquestes fossin les últimes eleccions generals espanyoles en què estem cridats a votar. Després del desconcert en què ens trobem veient com van les negociacions de JxS i la CUP per formar el Govern que ens hauria de dur a la independència, el desànim ha fet desinflar el suflé (ara sí!) i l’eufòria participativa del 27S ha deixat pas a un tantsemenfotisme creixent, de manera que molta gent diu que passa de votar sigui perquè votar a les generals no té sentit si ja estem desconectats, o perquè n’estan fins al monyo.
Jo penso que en aquestes eleccions, els que volem una Catalunya independent hem de votar una de les dues formacions independentistes. Jo ho faré. El 20D defensaré el 27S. No permetré que l’endemà de les eleccions algú pugui interpretar el meu silenci en el sentit que ell vulgui o que més li interessi.
Com en tota campanya, aquests dies hem rebut la propaganda electoral. Si en una altra ocasió comentava les imatges i els lemes utilitzats pels partits polítics, aquest cop em centraré en els sobres. Desconec d’on treuen les adreces per enviar la publicitat, però en el cas de casa meva, es produeix un fet curiós: resulta que en l’espai del sobre reservat a l’adreça del destinatari, entre la línia on hi ha escrits el carrer i el número i la línia on hi figuren codi postal i població, hi ha una altra línia amb allò que suposo que a les grans ciutats seria el districte, que a municipis com Olot no s’utilitza. Casa meva es troba al “districte” de “Sant Cristòfol les Fonts”. Llegir-ho en el sobre no seria res de l’altre món si no fos per la manera com està escrit a la majoria dels que m’han arribat: l’espai entre la segona i la tercera paraula ha desaparegut i, com si es tractés de la d’una contracció, els vocables “Cristòfol” i “les” s’han fusionat formant Cristofolles un mot d’etimologia i significats fins ara per mi desconeguts.


A més del Cristofolles, el cognom catalanitzat
fa més de cinc anys no els consta!
Sense acabar de saber si la nova paraula podria ser un nom, un adjectiu o la forma conjugada del verb cristofollar, he deixat volar la imaginació fins que la cristofollia s’ha apoderat de mi, arribant a pensar si Cristofolles podria ser una filosofia de vida a l’estil dels pastafaris o potser un bon complement per una dita popular de la meva ciutat natal Qui no carda a Olot, no carda enlloc, però si voleu cristofollar, a Sant Cristòfol heu d’anar.
Quan falten vint-i-quatre hores pel final d’aquesta campanya electoral que, com que no m’ha motivat gens, he seguit molt  d’escallimpada, penso que Cristofolles és el millor regal que m’han fet aquests dies.
Espero que el 20D ens sigui favorable i que no ens cristofollin gaire!


El 20D defensaré el 27S



2 comentaris:

  1. Qui no carda a Olot, no carda enlloc, però si voleu cristofollar, a Sant Cristòfol heu d’anar.
    Gran frase feta que sense dubte has d'emmarcar i posar-la al rebedor de casa per alegrar a les visites :D

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...