So long Leonard

Eren les vuit del matí quan has enganxat el programa de la Terribas ja començat i t’ha sorprès sentir l’Everybody knows de música de fons. Uns segons més tard rebies per watsapp un “mare, s’ha mort en Leonard Cohen” i ho entenies. No ha estat fins al final de la jornada laboral que n’has pogut saber alguna cosa més i ha estat aleshores quan, vençuda per l’impuls, publicaves al teu mur de facebook l’enllaç A singer must die.

Saps que la musica d’en Leonard Cohen ha estat present en la teva vida. La vas descobrir quan tot just acabaves de deixar els jocs d’infants i començaves a sortir. Us trobàveu en aquell pis gros i vell del centre on disposàveu d’un espai per experimentar en els jocs adolescents i descobrir alguns dels plaers dels adults i, en aquell sofà atrotinat, et delectaves escoltant repetidament Suzanne, So long Marianne, Take this longing... enregistrats en disc de vinil i reproduïts en un tocadiscs esgavellat, com si escoltar aquella música et fes sentir més gran.    

D’adulta l’has escoltat una i altra vegada. Saps que t’hauria agradat saber més anglès per entendre en cada moment el sentit de les seves lletres, però les taral·leges amb més bona voluntat que no pas encert i saps que la seva música et remou les entranyes.

Has escoltat Cohen en discs de vinil, en cintes magnètiques, en CD’s, al Youtube, a l’Spotify... i, en moments determinats, tens una necessitat imperiosa de reproduir la seva música una vegada i una altra fins que aconsegueixes fer sortir allò que et rosega per dins. I saps que a voltes has esperat quedar-te sola per escoltar-lo i plorar amb ell i que, alguna vegada, has allargat l’arribada a casa, encara que haguessis de donar un parell de voltes a la rotonda del barri, perquè al reproductor del cotxe sonaven temes com  Dance me to the end of love o Hallelujah.

Amb ell has crescut, amb ell has criat les teves filles, amb ell has feinejat, amb ell has cantat i ballat i amb ell t’has emocionat, perquè la seva música i la seva veu lenta i profunda t’arriben al fons de l’ànima, per això, amb ell has ofegat les teves penes, has plorat els teus malats i has plorat els teus difunts. Perquè, en els moments difícils de la teva vida, Leonard Cohen ha estat el teu músic de capçalera.

So long Leonard.