dijous, 26 de maig del 2011

Quantificant unes paraules que poden semblar grans privilegis

Avui el diari ARA publica la notícia que “El Govern manté finalment els complements al sou dels funcionaris però suspèn el pla de pensions”; més endavant hi trobem “reduirà a la meitat el Fons d'Acció Social (FAS), del qual reben diverses ajudes, en lloc d'eliminar-lo”. L’opinió dels que manen queda recollida en aquesta frase “tenint en compte que finalment es manté el complement de productivitat, les nòmines dels empleats públics no es veuran afectades”.
Llegint aquesta notícia (http://www.ara.cat/societat/Govern-finalment-complements-funcionaris-pensions_0_486552389.html) se m’acudeix que algú pot pensar que els funcionaris gaudim d’uns grans privilegis: un sou amb uns quants i grans complements, un pla de pensions i uns ajuts socials que ens permeten enriquir-nos a càrrec de les arques públiques. Però, ben bé, de quins imports estem parlant?
Com que els sous dels empleats públics són “públics” (redundant, sí!), per qui tingui curiositat pot consultar les retribucions (tant les del 2010 -abans de la retallada[1]- com les actuals -2010, després de la retallada[2]-. En aquestes taules hi ha el sou base, els complements i el total del sou brut. Per fer-nos-en una idea i situar el personal a la taula de sous, esmentaré algunes categories de funcionaris “rasos”; és a dir, dels que us podem atendre quan aneu a demanar hora al metge, a matricular la vostra descendència a un institut o que treballem en una oficina fent o ajudant a fer alguns dels molts tràmits que cal fer en aquesta vida. En general, un administratiu és del grup i nivell C-13 o C-14; un auxiliar administratiu es troba entre un D-10 i un D-14, i un subaltern ronda entre E-10 i E-12.
Permeteu-me quantificar i aclarir a què fa referència això del Pla de pensions i dels ajuts socials perquè les coses no semblin més del que realment són. Ho faré explicant el meu cas personal.
Pel que fa al pla de pensions, un invent que es van treure de la butxaca (no sé si amb el vistiplau dels sindicats o no –ara no ve al cas-), l’aportació anual que em fan, ronda els 85€. Aquest fet m’augura una plàcida i pròspera jubilació. Cal afegir-hi que aquesta decisió de la Generalitat m’ha suposat haver de ser clienta de l’entitat bancària que ells han triat i amb la qual jo havia deixat de tenir tractes. Diria  que, en el meu cas, hi ha més ofici que benefici.
Pel que fa al fons d’acció social “del qual reben diverses ajudes” –diu la notícia-, em ve de gust detallar els imports que vaig rebre l’últim any (enguany sembla que seran la meitat): Ajut universitari: 33,26€; ajut ocular: 20,79€; ajut escolar: 87,98€, ajut odontològic: exclòs (la causant havia complert els 18 anys a mig tractament). L’import total rebut per la suma d’aquests ajuts és de 142,03€. A casa, encara ho estem celebrant!  
He de dir que, laboralment, gaudeixo d’uns privilegis; en sóc conscient i ho valoro. Ara bé, he volgut fer aquests aclariments perquè és fàcil carregar contra el col·lectiu de funcionaris -que, abans que funcionaris, són persones- que en més d’una ocasió som mal vistos potser pel fet de ser el primer contacte de l’administrat amb l’administració, aquesta gran (des)organització que, sovint treu de polleguera a més d’un quan es troba que allò que havia de ser un tràmit senzill es converteix en un calvari. Doncs aquests funcionaris que, a vegades, semblem uns grans privilegiats, som els primers de patir les conseqüències d’aquesta desorganització. I em fa mal al cor quan m’adreço a un taulell com a usuària i sóc testimoni d’un tracte poc adequat d’un ciutadà cap al treballador públic que es troba darrere el taulell, com me n’ha fet (de mal al cor,  a l’ànima i a les entranyes) alguna vegada que la de darrere el taulell que ha rebut un tracte poc correcte he estat jo mateixa.
Ara que fa quatre dies del 22-M, ja es poden presentar els pressupostos i tot el que vingui al darrere, que ja hem acabat la campanya. Però alerta, senyors, que tornem a estar de pre-campanya; no ens oblidem que tenim les generals a uns mesos vista (qui sap si menys dels que tocaria)!  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...