dijous, 15 de setembre de 2011

Costums de festes un xic extravagants?

Diuen que a les festes cal compaginar el seny i la rauxa. El que no sabem és quin percentatge ha d’ocupar cada un dels dos ingredients perquè la festa surti rodona. D’uns anys ençà, la festa major d’Olot, coneguda com a les Festes del Tura (FdT) és motiu de conversa (i qui diu conversa, diu crítica) entre els olotins, abans, durant i, sobretot, després de la festa.
Precisament, si una cosa tenen les FdT és que presenten un gran programa amb actes gairebé per a tots els gustos i per a totes les edats; des dels més originals com l’encierru de marrans i el concurs mundial de llançament de pinyols d’oliva, fins al concert de festa major, passant pel ball de la faràndula. I és que l’organització de les nostres festes compta amb la col·laboració de penyes i associacions que enriqueixen el programa. Ara bé, potser pel fet de ser unes festes d’interès nacional, pel fet que se celebren a primers de setembre, perquè s’ubiquen a les places i carrers del centre de la ciutat o perquè seguim al peu de la lletra aquell borratxo de l’aigat d’Olot que deia fa més mal l’aigua que el vi. Sigui pel que sigui, les FdT van acompanyades de més rauxa que no pas seny i ocasionen moltes molèsties, per això són objecte de crítica any rere any. És probable que en els propers setmanaris locals s’hi publiqui més d’una carta que hi faci referència.
Per una part, tenim el balanç de l’Ajuntament que acostuma a ser positiu (desconec com serà el que en farà l’actual govern municipal que s’ha re-estrenat en aquest tema). Per posar un exemple, la interpretació oficial de les dades de persones ateses per la ingesta abusiva d’alcohol sempre és molt optimista, ja que molts de nosaltres sabem que el nombre d’atesos mig coneguts és superior al que ens diuen les estadístiques. Diria que hi ha certa tendència a minimitzar aquest fet.
No hi sol faltar la carta –molt discreta, això sí- d’algun pare o mare que, segurament que després d’haver patit unes quantes nits, tant si s’ha passejat pels carrers com si s’ha quedat a casa esperant la tornada dels fills, es qüestiona si aquest és el model de festa major que voldria; es rampella per haver permès que els seus fills joves es veiessin immersos en una ambient on es fa tot allò que desitjaria que ells no fessin i pensa que potser no cal destinar el diner públic a l’organització d’actes com aquests. La carta dels pares afectats sol ser discreta perquè escriure tot això és, més aviat, impopular.
Per acabar, acostuma a haver-hi un apartat de queixes pels actes vandàlics que puguin haver succeït i de mostres de suport envers els habitants dels carrers i places on transcorre la festa, persones que tenen feines a dormir i que, en llevar-se cada un dels matins de les festes es veuen obligats, malgrat la neteja de carrers que fa diàriament l’ajuntament, a netejar a fons l’entrada de casa seva que ha estat utilitzada com a urinari públic. He de dir que enguany, de nit, els carrers adjacents a les places on hi havia festa regalimaven orins i que, malgrat que corria la veu que es multava per orinar a la via pública, era molt fàcil trobar-se gent pixant per entrades i cantonades amb tota naturalitat.
Hi ha un tema sobre el qual no he llegit cap comentari; em refereixo a les samarretes de FdT que d’uns anys ençà els joves de la comarca tenen el costum de preparar-se per fer servir les nits de festa. Es tracta d’una samarreta sobre la qual s’hi estampa algun text acompanyat -o no- d’algun dibuix o fotografia. Fer-se la samarreta de festes porta uns dies de feina: decidir el color, la forma, la textura, el sistema d’estampació... La part més creativa arriba amb el disseny de la samarreta; entre tota la colla cal decidir quin serà el missatge, el tipus de lletra i la imatge gràfica que acompanyarà el text. M’atreveixo a dir que un percentatge molt elevat de samarretes porten uns missatges esgarrifosament alcoholitzants, perversos i burladors de tot el que s’assembla a l’ordre i la disciplina; pel que fa a les imatges, hi ha un xic de tot des de fotos de la colla fent vés a saber quina activitat fins a dibuixos de creació pròpia, passant pels ninots de la faràndula en actitud festivo-nocturna. El que tenen en comú també moltes d’aquestes samarretes (diria que la majoria) és la llengua. En una comarca plenament de parla catalana i en un moment en què Catalunya es mou en defensa de la llengua catalana pels atacs que ha sofert, els joves d’Olot i comarca surten de festa lluint una samarreta amb un missatge en llengua castellana. Potser resultarà que aquesta llengua a més d’imposada, resulta que també és més festiva.
Potser sí que tenim uns costums de festa un xic extravagants!

2 comentaris:

  1. a nosaltres ens va sobtar moltíssim la proliferació de samarretes amb missatges en castellà.... una cosa que no s'havia vist mai fins ara! amb lo ric que és el català... i jo encara diria més: amb lo ric que és l'OLOTÍ!

    ResponElimina
  2. Em teniu ben intrigada, poseu-me exemples dels missatges d'aquestes castellanosamarretes olotines!

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...