diumenge, 2 d’agost de 2015

Temps de pastors

Anar al Pirineu a l’estiu i trobar-hi bestiar pasturant és molt habitual. Sovint, sobretot si el ramat és d’ovelles -les ovelles s’han d’engegar, vigilar i tancar, en canvi les vaques es defensen soles-, ben a prop i de forma més o menys visible hi ha el pastor. A partir d’aquí, que hi entaulem –o no- una conversa depèn de circumstàncies diverses, com ara la nostra tafaneria o el caràcter -més o menys reservat- nostre i del pastor. Fins i tot hi ha qui diu que depèn de si el pastor és de més o menys bon veure. Jo no diria tant!

Refugi Els Estables (2015)
El diccionari diu que un pastor és qui mena bestiar a pasturar; es diu principalment del qui hi mena bestiar de llana. Ara bé, cada un de nosaltres tenim un concepte propi de pastor, en funció de la nostra experiència. Potser no l’erro gaire si dic que en el magí de molts de nosaltres, al caixonet reservat a pastor hi tenim imatges d’un home d’edat avançada, caràcter solitari, pell bruna i arrugada,  guarnit amb una indumentària pesada i més aviat tirant a bruta, amb una parla especial i potser difícil d’entendre i amb una simpatia encoberta per una primera expressió de desconfiança cap al visitant. En tots els casos, però, hi reconeixeríem gran meteoròlegs, grans coneixedors pam a pam del terreny on pastura el ramat, mestres en costums i tradicions i una gran capacitat per conèixer tots i cada un dels caps de bestiar que talaien.
Ramat a la Cabanya dels Alemanys (2013)
Ben segur que no tots els pastors són iguals; com en qualsevol ofici, hi ha de tot, però el “nostre pastor”, el que hem trobat casualment dues vegades en poc temps, és un noi jove, net i polit, enamorat del seu ofici, ben enraonat, coneixedor del terreny, de la política agrària... Un pastor d’avui i per avui, d’aquells que dignifiquen l’ofici de pastor. Igual que en Martí, el pastor que fa uns dies vam trobar a la Gran Jaça, prop del Coll del Pal, darrere la modèstia del qual s’amagava el campió de Catalunya d’esquilar ovelles.
Ramat a la Gran Jaça (2015)

Fa dos anys, prop de la Barraca dels Alemanys, el “nostre pastor”, en David, ens parlava de ramats, de pastures i de les condicions laborals d’aquesta feina a França, molt millors que les de Catalunya. Aquest mes de juliol, al Refugi dels Estables, als peus del Set Homes, vam tornar a coincidir amb ell i vam mantenir-hi per segona vegada una agradable i entretinguda conversa. Ens va explicar com es gestiona el bosc i les pastures a l’altra banda de la frontera: a l’estiu el bestiar hi pastura i hi fa una primera netejada, i els pagesos i els tècnics forestals decideixen les actuacions per a l’any següent; a la tardor, quan el bestiar ha baixat de muntanya (cap a finals d’octubre), hi pugen els bosquetans, fan la tallada i s’emporten la fusta i la llenya aprofitables, i entre desembre i gener, els bombers o militars hi van a fer la crema del que ha quedat, per deixar les pastures netes, a punt perquè la pluja, la neu i el fred s’ocupin de la resta i a l’estiu següent hi hagi una bona herba a punt de ser pasturada pels ramats que hi tornaran. Per portar el bestiar a muntanya, els propietaris reben un ajut econòmic a diferència d’aquí que han de pagar. D’aquesta manera, el terreny dóna vida a pastors (que allà poden tenir un sou equivalent al d’un infermer), bosquetans i propietaris; es manté la muntanya neta, s’hi eviten els incendis i se n’assegura la conservació. Tota aquesta gestió es fonamenta en la PAC (Política Agrària Comunitària), norma que és la mateixa a tot Europa. El que no s’entén gaire és perquè s’aplica de formes tan diferents al nord o al sud del Pirineu. Si en tenim de coses per aprendre!
Conversant amb el pastor (2013)
De pastors sempre n’hi ha hagut i tan de bo poguéssim assegurar que sempre n’hi haurà. Seria senyal que la muntanya és plena de bestiar que mentre s’aprofiten de l’herba, hi fan una bona netejada.
Paraigua, sarró, samarra i gaiato (2015)

Enmig de la conversa, davant la sorpresa dels meus acompanyants, vaig deixar anar que m’hauria agradat fer de pastora. Ai si encara fos jove... De més verdes en maduren!

6 comentaris:

  1. Hola es mol maca aquesta pagina del blog
    Em dic Calil i vull ser pastor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Calil. L'ofici de pastor és molt necessari, tant per a la cria de bestiar com per a la neteja i el manteniment del territori. Ànims!

      Elimina
  2. Que em sabries dir com es diu el paraigües de pastor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconec que tingui un nom més enllà de "paraigua".

      Elimina
  3. August serra6/8/18 18:23

    Voldria saber les mides del sarró.gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona August, tot just ara he vist el teu comentari. Em sap greu, però desconec la mida del sarró.

      Elimina

Deixa el teu comentari...