dilluns, 17 d’agost de 2015

Era Val d’Aran, una visió particular

Enguany, després de dotze anys, he tornat a passar uns dies de vacances a era Val d’Aran. Escorniflaire com sóc, he anat amb els ulls ben oberts, he observat per aquí i per allà i he fet un recull d’algunes coses que m’han cridat l’atenció.
Les comunicacions. Els pobles de la vall, situats a banda i banda del Garona, estan enllaçats per una carretera principal que transcorre paral·lela al curs del riu i que es troba en molt bon estat. A cada poble, una rotonda ben senyalitzada permet triar entre accedir al nucli o continuar per la carretera principal. És la N-230 i sembla que el manteniment i la conservació van a cura del ministeri de foment. Les carreteres que pugen als poblets tenen, en general, un bon traçat, tot i que algunes estan en millor estat que d’altres. El manteniment de les carreteres secundàries deu anar d’acord amb les aportacions econòmiques del turisme de cada poble o amb la quantitat d’apartaments que hi ha.

Montgarri un llogarret emblemàtic de la Vall d'Aran
La muntanya aranesa. Era Val d’Aran és un bon destí si t’agrada anar a muntanya. Té molts recursos i ofereix un entorn meravellós que permet fer passejades, travesses, caminades i grans caminades, depenent de les ganes i la forma física i mental de cadascú. Per mi la muntanya aranesa era poc coneguda i n’he gaudit d’allò més en les sortides que hi he fet: una volta pels estanys de Bacivers (arriu Malo), El Montardo, una volta pels estanys de Colomers...  
A era Val d’Aran hi ha infinits camins per recórrer i visitar boscos, llacs, valls, cims, ermites i poblets. És un indret totalment recomanable per fer-hi caminades.

Paisatge gairebé paradisíac
Els accessos a muntanya. Algunes valls com la d’Aiguamòg (accés als Banys de Tredós i estanys de Colomers), la vall de Valarties (accés al Pont de Ressec i a la Restanca), per exemple, disposen d’un aparcament a partir del qual no es pot transitar més en vehicle particular i on hi ha servei de taxis (4x4) que acosten els visitants al final de la pista on es pot començar la caminada (a l’estil del que fan ja fa temps al Pirineu de França). En d’altres valls encara més concorregudes (el cas d’Artiga de Lin i Uelhs deth  Joeu),  l’accés en vehicles privats hi és permès malgrat que per l’alta freqüentació, s’hi munta un sarau de ca l’Ample... Sembla que s’està pensant a regular aquests accessos per evitar el caos.
Protecció de l’entorn. Part de la Vall està inclosa en la zona perifèrica del PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, això no obstant,  vull fer esment de l’absència de vigilància o control: no hem trobat cap guarda forestal ni cartells amb prohibicions de fer, collir o embrutar. Sembla que a era Val d’Aran donen per suposat que tots sabem què podem –o no- fer a cada lloc. Que així sigui!

Un bon consell aranès. L'únic que ens van donar
El clima i la pluviometria. Com totes les valls pirinenques, la d’Aran té una clima fresc. Oberta al Nord, rep la influència atlàntica, cosa que fa que a l’hivern s’hi acumulin grans tous de neu (recordem les imatges de TV3 del Port de la Bonaigua amb gruixos de fins a 4 metres) i a l’estiu, encara que sigui en plena canícula, a la nit hi refresca.  Una altra característica d’aquesta Vall és la frondositat dels boscos i la verdor dels prats. Això no és pas per casualitat: la Val d’Aran té una pluviometria anual de prop dels 2.000 l/m2 i, a més, té un règim pluviomètric equilibrat, és a dir, no hi ha  predominança estacional (hi plou regularment).
El d’enguany ha estat un estiu calorós, els aranesos també ho diuen, però al seu paisatge això no es nota. La verdor i l’abundor d’aigua no hi falten.  
El comerç aranès. Als pobles aranesos s’hi pot comprar tot allò que hom pot menester. Ara bé, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el comerç de Bossòst, el poble on m’he allotjat aquests dies.
Bossòst és el penúltim poble anant cap a França. Amb la seva església romànica dedicada a la Mair de Diu dera Purificacion, envoltat de les set capelles que segons la llegenda van privar l’entrada de la pesta al poble, Bossòst és un poble amb vida.  Els seus 1.140 habitants (2014), són dinàmics i decidits. Té una festa Major ben animada on hem pogut veure com a mínim cinc penyes que hi participen.  Bossòst disposa d’un bon comerç local: fleques, carnisseries, botigues de queviures i alguna de roba, però sorprèn la quantitat de comerços dedicat als francesos: tabac, vins, licors, queviures, cànnabis... fins i tot vestits de sevillana!
Sembla que tan bon punt clareja, entonen la seva versió del “Rústic-camp” encarada als francesos ja són aquí ja han arribat, au nena endreça el taulell que aquesta gent de ciutat  (en el seu cas “de França”) hem de deixar ben contents. Negoci clar, negoci net i amb una mica de sort ens ompliran el calaix...
L’estelada. La gran absent de la meva visita a era Val d’Aran ha estat l’estelada. Sí sí: a era Val d’Aran no hi ha estelades. Com que no sóc entesa en termes polítics i socials (ni ho vull fer veure), he buscat informació de quin podria ser el motiu de la manca d’estelades.  He pres algunes notes i no he arribat a cap conclusió:
1. La història d’aquesta Vall és llarga i complexa: invasions d’uns i altres i pertinença a un i altre estat. Finalment, una llei de 2015 aprovada pel Parlament de Catalunya que substituïa la del 1990, reconeix  la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran (derogant en la pràctica l'estatut de comarca), estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran i li atorga el dret de decidir el propi futur. També estableix un model de finançament revisable bilateralment en tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya.
2. Després de les eleccions de 2015, els partits polítics que obtenen representació al Conselh Generau d’Aran són Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès (7 de 13), Unitat d’Aran-PSC-Progrés Municipal (5 de 13) i Partit Renovador Arties-Garós (1 de 13).
3. Sembla que una part del poble aranès opina que en una Catalunya Independent els seria més fàcil poder decidir el seu futur que no pas formant part de l’Estat Espanyol. Què volen ser els aranesos? Occitans de Catalunya? Occitans Independents? Occitans de França?
Ai quin embolic! La qüestió és que no s’hi veuen estelades.
Les estelades són presents als cims on
els excursionistes ens hi fotografiem
L’aranès. La llengua que comparteix oficialitat amb el català i el castellà és la perfecte desconeguda en alguns punts de la Vall. Al carrer he sentit més castellà que no pas aranès o català. A les botigues, d’entrada se t’adrecen en castellà i la majoria, si els parles en català, es passen al català. Potser  sí que he sentit alguna conversa  en aranès entre ells, però poqueta cosa.
Des dels anys vuitanta l’aranès s’ensenya als centres educatius. Actualment és utilitzat en els documents i la senyalització oficials. Ara bé, sorprèn que estiguin redactats totalment en castellà alguns cartells de festes de poble, de casals d’estiu per a la canalla, l’escrit de la comissió de festes de Bossòst....
Malgrat la cooficialitat de les tres llengües, molts fulletons estan redactats en dues:  aranès i castellà, però no en català. Per tant, com es reflecteix en alguns estudis sobre la capacitat d’entendre, parlar o escriure cada una de les tres llengües, el castellà és la més habitual, seguida de l’aranès i el català és la menys habitual. Crec que a era Val d’Aran els caldria la cosineta aranesa de “la Norma” per posar les llengües al nivell que els correspon.

 
Alguns creuen que cal defensar l'aranès del català
Qui són els aranesos? Ens imaginem que són aranesos els pastors que tenen cura del bestiar, els pagesos, els avis que veiem asseguts en un banc en un poblet de muntanya o al cafè fent la partida,  el jove estudiant que a l’estiu treballa en un punt d’informació a la Vall per ajudar a pal·liar les despeses dels seus estudis,  la mestressa de la fleca que cada matí ens desitja que passem un bon dia mentre ens despatxa la barra de pa...  
Però de tota la gent que hi ha a la Vall (censades unes 11.000 persones), quants són aranesos? Per paral·lelisme amb el discurs políticament correcte que diu és català tothom que viu i treballa a Catalunya, podríem pensar que és aranès tothom que viu i treballa a era Val d’Aran. Però, més a prop que el discurs hi tenim la realitat. Ho són els que fan els llits i la neteja als centenars d’hotels que conformen l’oferta turística de la Vall? Ho són els dependents i dependentes que despatxen als comerços aranesos? Ho són les persones que tenen cura dels vells aranesos mentre els seus fills treballen als negocis familiars de cara al turisme? Ho són els policies nacionals de la caserna de Lles? Ho són els treballadors del ministeri de foment que tenen cura de la N-230? Ho són totes les persones que treballen darrere els fogons o rentant els plats utilitzats en els milers de menús que es serveixen cada dia? O els que treballen als magatzems de majoristes que abasteixen els restaurants? No sé si tots són aranesos.

La gallarda de Vilamòspot dir moltes coses

La veritat és que vaig anar a era Val d’Aran després d’uns dies calorosos i unes nit molt xafogoses i no em vaig preocupar de gaire res més que de si faria bon temps durant el dia i una bona fresca  a la nit per poder dormir bé. Hi vaig anar despreocupada i algunes coses que he observat m'han omplert de dubtes.
A veure si resultarà que això de ser ESCORNIFLAIRE no serà gens saludable!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...