Setmanes santes a muntanya (IV)

Ja no tenia setze, disset ni divuit anys, sinó que aviat posaria el dos al davant, però seguia entestada a caminar i caminar, com si volgués fer del camina que caminaràs el meu modus vivendi. Situem-nos a mitjan abril de l’any 1982. En aquella ocasió es tractava d’anar des de Maçanet de Cabrenys fins a Banyuls. Crec que no sabíem gaire on anàvem ni per on havíem de passar, però allò no era un problema. Hi estaríem el que ens convingués, dormiríem allà on se’ns fes de nit, menjaríem quan tinguéssim gana i beuríem allà on trobéssim aigua. Que feia calor?, benvinguda; Que feia fred?, també! Teníem ganes, temps i energia de sobres per tirar-ho endavant.

Amb el mapa a la mà esbrinant cap on havíem d'anar

Dijous sant a la tarda (19 d’abril), una bona amiga, la Laura, ens acompanyava amb el seu Dyane-6 fins a Maçanet de Cabrenys on començava la nostra aventura. Vam sortir de Maçanet prop de les 6 de la tarda i cap a les 9 del vespre ens paràvem a sopar i fer el primer bivac. Érem en una clariana al mig del bosc. Havíem caminat 2h 40 minuts. Vam dormir plàcidament fins ben entrat el matí.

Una altra aturada per consultar el mapa

Divendres sant (20 d’abril) ens vam llevar en aquella clariana perduda, vam pujar al Coll de Sant Martí, vam carenejar cap al Roc de Frausa, el Roc Comptador, el Moixer i el Coll del Puig de la Neu, des d’on vam baixar a les Salines. Entaulats a la font de les Salines ens vam cuinar i cruspir el dinar i, com aquell que res, vam tornar a pujar, en direcció a llevant cap al Coll de Lli, les Illes, Mas Nou i altra vegada cap a la carena. A les 8 del vespre arribàvem al Coll del Priorat. Vam seguir est enllà buscant un lloc per passar la nit. Tanques, filats i casernes abandonades ens van atemorir i no vam gosar fer un bivac prop de la línia fronterera, de manera que vam decidir anar a dormir sota cobert a El Pertús. Després de caminar 7 hores i 20 minuts, ens vam trobar en un hotel tan econòmic com còcora, i ens vam cuinar el sopar i vam dormir en una chambre amb la moqueta, la vànova i els cortinatges tot conjuntats. Ouh là là! Aquells tons rosats tan glamurosos ben poc tenien a veure amb el nostre estil feréstec. Però vam poder descansar i ens vam poder esterrejar.

A la carena del Roc de Frausa

Entaulats a la Font de les Salines

Pineda i marques del GR. Tornem a consultar el mapa

Dissabte de Glòria (21 d’abril) vam sortir del Pertús (299 m), cap a Sant Martí de l’Albera, el Roc dels Tres Termes i el Puig Neulós (1.257 m), per baixar al Refugi de la Tanyareda, Coll Pregon, Coll de l’Orri, Coll de l’Estaca i Puig Pradets. Vam i  vam sopar i dormir altra vegada del bivac, aquest cop prop de les Barraques de Colomates. Havíem caminat 5 hores.

Descans al Pic de Pradets. El mapa també descansa

Jaça de Colomates. Fent el sopar abans del bivac

Diumenge de Pasqua (22 d’abril) ens llevàvem a la Jaça de Colomates , pujàvem al Coll del Pal i resseguint el Serrat de Castellserradillo, arribàvem al Coll de Vallòria -després de passar el túnel que hi ha al Camí de l’Aigua-, seguíem cap al Coll de Gascons, la Font dels Caçadors i el Coll de Llagostera, situat damunt mateix de Banyuls, des d’on baixàvem pel Mas del Canal Nou, arribàvem al poble de Banyuls i el travessàvem per posar els peus al mar amb la motxilla a l’esquena, objectiu de la nostra travessia. Havíem caminat 3 hores i 38 minuts. 

A Banyuls amb els peus a l'aigua. Objectiu aconseguit

La nostra aventura, però no havia acabat. A Banyuls agafàvem el tren fins a Figueres on a l’anada havíem deixat un cotxe que ens serviria per complir un altre objectiu: veure la sortida de sol a Cap de Creus. Diumenge al vespre arribàvem a Cap de Creus, sopàvem i dormíem, fins a l'alba, sota un cel estrellat.

Dilluns de Pasqua (23 d’abril) ens despertàvem amb la sortida de sol; una bona manera de començar el dia de Sant Jordi. Més tard fèiem un àpat quilòmetre zero: un arròs amb musclos cuinat amb aigua de mar. Per fer-ho, vam agafar musclos, vam fer foc i vam fer cuinar en una cassola de terra que havíem portat preveient aquell banquet. Nus vem menjar un arròs amb musclos (aquest cop sense conill) que hasta er fum era bo.

Sortida de sol a Cap de Creus

Recollint els ingredients

L'arròs ja fumeja

Tot i que per Setmana Santa era temps de penitència i privacions, aquella travessa que vam fer amb una motxilla molt pesant a l’esquena, pujant a cims i baixant a poblets prou enclotats, amb un bon desnivell acumulat i força quilometratge, no va suposar cap sacrifici, ans al contrari. En aquell moment el que ara podria semblar una mica una animalada, ens omplia i ens motivava. Era un capítol més en l’aventura de la vida.  

Amb aquesta entrada acabo la sèrie de Setmanes santes a muntanya que m’ha servit per reviscolar aquelles aventures, reviure moments irrepetibles i recordar cada un dels companys de caminada. 

Som el que som gràcies al les circumstàncies que ens han envoltat, a les experiències que ens han enriquit, a tot el que hem trobat pel camí i, sobretot, a les influències de qui ens ha acompanyat. Als que tinc a prop, als que ens veiem de tant en tant i als que fa anys que no coincidim, a tots els dec alguna part d’aquests records. Gràcies companys!