dimarts, 15 de març de 2016

Setmanes santes a muntanya (II)



Setmana santa de 1981. Un descans en la travessia
© Fidel Balés
Passada aquella primera Setmana santa a muntanya, vaig seguir fent excursions. Quan el pare, per motius de salut, va haver de penjar les botes, em vaig apuntar a les sortides del Centre Excursionista d’Olot (CEO) on vaig coincidir amb gent de totes les edats i, sobretot amb jovent. El Premi a la Constància dels anys 1979 i 1980 per fomentar i premiar la constància a l’excursionisme ens va servir d’estímul i intentàvem no perdre’ns cap d’aquelles sortides.
Després dels 14 anys, van venir els 15, el 16 i els 17. I mentre jo creixia, també ho feia la meva afició a la muntanya que s’anava consolidant.
L’any 1981 vaig formar part dels joves de les Entitats Excursionistes de la Vegueria de Girona que ens vam inscriure a un curset per ser monitors d’excursionisme. I mentre ens formàvem com a monitors vam posar en marxa la secció de jovent del CEO en format “curset d’iniciació a l’excursionisme per a jovent”. Es tractava d’ensenyar als més joves com anar a la muntanya i donar a conèixer totes les facetes de l’excursionisme als més petits, a través de xerrades, projeccions de diapositives i, sobretot, sortides a muntanya, la majoria amb pernoctació. 




En aquell curset de monitors ens vam conèixer amb joves excursionistes d’Amer, Banyoles, Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols i Besalú. Aquelles coneixences van fomentar unes noves amistats que en alguns casos van esdevenir un vincle de “per vida”, però sobretot, van servir perquè ens trobéssim uns quantes persones que sempre estàvem disposades a calçar-nos les xiruques, carregar-nos la motxilla a l’esquena i sortir a muntanya. Dissabtes, diumenges, festes de guardar, caps de setmana, ponts o vacances eren un bon moment per fer una bona caminada.
Amb ells vaig fer travesses de dos, tres o quatre dies en diferents èpoques de l’any. Les Setmanes Santes, però, eren una bona oportunitat: el dia s’ha allargat, la temperatura és agradable, la claror és fantàstica... Per això no ens podíem quedar a casa.
Per Setmana Santa de 1981, a mitjan d’abril, una colla de deu excursionistes vam fer una sortida de tres dies. El matí de Divendres Sant sortíem d’Oix en direcció al Pairé, per baixar cap a Beget, des d’on, pel torrent de Bellestil i la Figuera, anàvem al corral de Masmitjà, pujàvem al final de la pista i fèiem bivac al Collet de l’Orri (5h 25 min.).
1981. Al corral de Masmitjà, encara
amb les parets dretes i la coberta en bon estat

Dissabte de Pasqua, pujàvem al Comanegra, el Pic de les Bruixes i Sant Marc, i baixàvem pel Cortal fins a Talaixà. A la Masó, encara habitada, després d’enraonar i passar una estona amb els seus estadants, dormíem a la pallissa (3h 10 minuts).
L’últim dia, diumenge de Pasqua, n’hi havia que havíem de ser a casa per a la celebració familiar de la Pasqua. Després d’esmorzar, baixàvem cap al Vaquer, el Samsó i seguíem la pista fins a Oix, on arribàvem a la una del migdia, amb prou temps com per ser a casa a l’hora de dinar (2 hores).
Fent aquella travessa ens ho vam passar tan bé, que abans d’acabar-la ja teníem preparada la següent que consistiria a anar de Coll d’Ares a Besalú. Faltaven menys de quinze dies; la faríem pel pont del primer de maig.
El dia 1, sortíem de Coll d’Ares, cap al Pla de les Falgueres, el Pla de la Muga i l’Hostal de la Muga on dormiríem (8h 20 minuts). El dia 2, sortíem cap a Pla Castanyer, les Torres de Pradell,  Costoja, Can Pitiu de Riumajor, la Gavarra, el Fau, la Trilla i arribàvem a Albanyà des d’on pujàvem fins a la Parada (abandonada) on passaríem la nit (7h 15 minuts). El dia 3, pujàvem cap a la Font del Carig, Pla Salarics, Espinau i Beuda, on dinàvem, i a la tarda acabàvem d’arribar a Besalú (4h 30 minuts). En tres dies havíem caminat unes 20 hores en temps  efectiu. 
1981. Després de dormir a la Muga
© Fidel Balés
Celebracions, festes i viatges de final de curs, per mi, en aquell moment, tenien menys interès que les sortides a muntanya. Per això, mentre els meus companys d’Institut feien el viatge de final de Batxillerat, amb disset anys acabats de fer, carregava piolet i grampons a la motxilla i me n’anava a fer una travessa al Pirineu que em permetria fer el meu segon tres mil, el Mont Perdut , de 3.355 m.

El cap d'any 80-81 a Bastiments
augurava un 81
molt prolífic
excursionísticament parlant
 
En aquella època, un dia de festa era un dia per caminar, i cada ú de gener em trobava al davant cinquanta-dues possibilitat per sortir a muntanya. Per això, no és estrany que no hagués sortit mai de nits i que no hagués anat a pubs ni a discoteques, ja que les nits les necessitava per dormir i a l’hora en què altres persones de la meva edat es ficaven al llit, jo ja en sortia.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...