dimarts, 22 de març de 2016

Setmanes santes a muntanya (lll)

L’afició a l’excursionisme seguia ben viva i les experiències que m’oferia eren molt gratificants, per això, cap de setmana sí, cap de setmana també, era qüestió d’anar a muntanya. Va arribar un moment en què cada ú de gener no tan sols tenia al davant cinquanta-dues possibilitats per sortir a caminar, sinó cent quatre: comptava cada dissabte i cada diumenge.
Amb els companys de sortides, l’èxit de cada excursió i el d’aquelles i d’altres travesses, ens engrescava a continuar i esperàvem ponts o caps de setmanes llargs per fer sortides de dos o tres dies.
Després de la primavera vindria l’estiu i cada canvi d’estació comportava canvis paisatgístics i cromàtics. Ni el fred de l’hivern ni la calor de l’estiu ens espantaven; al contrari, ens servien d’estímul per planificar sortides alternatives i buscar noves estratègies. A l’estiu, a la fresca del Pirineu, fèiem excursions de caràcter  alpí. A l’hivern, ens emparàvem sota el clima suau de la Garrotxa. Amb el desglaç va acabar l’hivern i va arribar una altra primavera que en el si de la qual hi havia una altra Setmana Santa, uns dies de vacances fantàstics per fer una altra sortida. Aquell any 1982, una colla de set excursionistes vam fer una travessa de tres dies:
Divendres, 9 d’abril, sortiríem d’Oix cap a la palanca d’Agafa l’Ase, el Pas dels Lliberals i Talaixà; seguíem cap a les Balmes d’Uja, el Camp d’en Roc i arribàvem a Morató (5h 19 minuts).


Setmana santa de 1982. Al Pas dels Lliberals
L’endemà, dissabte, 10 d’abril, sortíem de Morató i pujàvem al Puig del Casso, baixàvem cap al Coll de les Falgueres i travessàvem la carena  i arribàvem a Monars on dormíem a Ma de l’Om. (5h 11 minuts)
1982. Al Puig del Casso
Diumenge, 11 d’abril, sortíem de Ma de l’Om cap al Baixant d’en Carreres i Maians; baixàvem pel Toll cap al Ripoll, la Palanca del Samsó i Oix. A la llibreta d’itineraris hi ha una anotació que diu “no es pot fer cas de l’horari del Toll perquè hem perdut el camí dues vegades”, cosa que ens va fer endarrerir. Arribàvem a Oix a les 3,40. M’imagino que devia buscar un telèfon públic per avisar a casa, ja que arribava tard al dinar de Pasqua.
1982. Al Coll de les Falgueres,
fent anotacions a la llibreta d'itineraris
Per les variacions tèrmiques i meteorològiques pròpies de la primavera i, sobretot de Setmana Santa, vam passar calor i ens vam banyar al Torrent de Morató, vam passar fred i ens vam escalfar a la vora del foc, però per damunt de tot, ens ho vam passar molt bé. Érem tan joves i teníem tants camins per recórrer, tants indrets per visitar i, sobretot, tantes experiències per viure...
A Monars, llogarret abandonat propietat d’Icona, vam conèixer la Bel, en Manel, l’Inter, l’Empar i en Rafel, que havien ocupat aquella finca pública amb la finalitat de recuperar-la i tornar-li la vida que l’abandonament li havia manllevat. Amb ells vam compartir el vespre i els vam escoltar embadalits mentre ens explicaven què hi feien, a Monars. Ens vam sentir ben rebuts i molt ben acollits. Tota la colla, però especialment en Joan i jo, vam trobar molt interessant i engrescador aquell projecte i uns mesos més tard acabaríem formant-ne part i vivint aquella experiència en primera persona.  
Aquell grup de nois i noies que vam conèixer a Monars
© Jordi Guillaumes
Tornant a l’excursionisme, encara ara, quan per Setmana Santa veig colles de joves muntanyencs carregats amb la motxilla a l’esquena que fan sortides d’uns quants dies, recordo aquelles nostres travesses i em vénen unes ganes boges de repetir-les.  
El "track" de la travessa, molts anys abans de fer servir GPS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...