dimecres, 25 de maig del 2016

La Pastoreta

Un vespre de fa pocs dies que, després d’una llarga jornada, gaudia d’una estona de repòs al sofà, amb la televisió engegada i sense volum, em van cridar l’atenció les imatges d’una noia que pasturava un ramat d’ovelles. Pensant que era un reportatge, vaig acabar el capítol que estava llegint i vaig apujar el volum per veure de què es tractava. Però vaig fer tard, el suposat reportatge s’havia acabat i estaven fent anuncis. L’endemà vaig tornar a veure la imatge de la pastora i el ramat i vaig ser a temps d’adonar-me que no es tractava d’un reportatge, sinó que era un anunci d’aigua del Pirineu.
Uns dies després va ser notícia que la protagonista d’aquell anunci, “la Pastoreta” existeix i es diu Anna Plana; més tard a través d’un familiar seu vaig saber que l’Anna és filla de Navata i que la història és real i que es tracta d’una pastora amb ramat propi. Escorniflaire com sóc, he trobat una publicació amb la història  de la noia, que va estudiar a l’Escola de Pastors i que s’ha instal·lat a Llessuí. Trobo que aquest és un bon anunci per una millor història. 
Gràcies a la similitud amb un fragment de la meva història personal, m’entendreixen les històries de joves que són capaços de sobreviure a les dificultats que comporten aquests oficis i sento una gran admiració pels seus protagonistes que, havent-hi nascut o havent-hi arribat per pròpia voluntat, han decidit tirar endavant amb aquest estil de vida. 


Sentir parlar de la Pastoreta, però, m’evoca uns records d’infància estretament lligats amb aquest ofici. Es tracta de la història de la petita de les tres filles d’un rei malcarat que, per saber com n’era d’estimat per cada una d’elles, els ho va preguntar. La més gran li va dir “us estimo com el pa” i el rei li respongué “al meu costat pots restar”; la mitjana li va respondre “us estimo com el vi” i ell que li va dir “llavors pots restar ací”, i la més petita, l’Estrelleta, li va contestar “us estimo com la sal” i el rei, enfurismat li respongué “si m’estimes com la sal, ves-te’n a servir a un hostal”.
Expulsada de palau, l’Estrelleta va anar a servir en una hisenda molt gran que en veure que era tant poca cosa, li feien pasturar una oca. Quan tornava de pasturar, l’oca explicava a la mestressa que la pastoreta no era tal. L’hereu de la casa també sospitava del fals origen de la noia i ella ho desmentia: “No en sóc reina ni princesa, ni filla d’emperador, sóc una humil pastoreta filla d’un honrat pastor”.
Es van enamorar i ella va acabar confessant-li la seva història: “Jo no en sóc pastora, que en sóc princesa, però al palau dels pares no hi vull pas tornar, en lloc de corona, vull lluir caputxa, en lloc d’or i plata, llana vull filar”. Finalment, hi va haver casori i el rei hi va ser convidat i li van servir un guisat sense sal, fet que li va fer veure com n'era d'important aquest ingredient i com l'estimava la seva filla. La història va acabar amb una mena de reconciliació entre pare i filla. 


Aquesta rondalla la teníem en disc de vinil de 45 RPM, amb el conte en paper i amb il·lustracions a l’interior de la coberta. Va ser un regal que els reis de l’any 1964 van fer, segurament, a la meva germana Marissa. És impossible escoltar aquest disc sense recordar-la i reviure aquelles llargues tardes d’hivern i els dies que, afectades per alguna malaltia infantil, ens quedàvem a casa en comptes d’anar a col·legi.
La història l’havíem sentit tantes vegades, que molts anys després, els sis germans que vam ser i els cinc que ara som, érem i som capaços de recitar la història de la dòcil pastoreta, posant especial èmfasi al mal caràcter del rei i escarnint la veu de nas de l’oca que cantava: “cap herbeta no he tastat, però he vist una gran dama que en el riu s’ha emmirallat...” (podeu escoltar-la tot seguit).

Ben segur que la vida de pastoreta presenta moltes dificultats, però deixeu-me pecar de bucòlica i recordar les paraules de l’Estrelleta: “a la muntanyeta no hi neva ni plou, i a la terra plana tot el vent ho mou. Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, flors i violes i romaní. Flors i vioooles i romaní!”





Gravació del conte en dues parts:
  







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...