Un vespre de fa pocs dies que, després d’una llarga jornada, gaudia
d’una estona de repòs al sofà, amb la televisió engegada i sense volum, em van
cridar l’atenció les imatges d’una noia que pasturava un ramat d’ovelles. Pensant que era un reportatge,
vaig acabar el capítol que estava llegint i vaig apujar el volum per veure de
què es tractava. Però vaig fer tard, el suposat reportatge s’havia acabat i
estaven fent anuncis. L’endemà vaig tornar a veure la imatge de la pastora i el
ramat i vaig ser a temps d’adonar-me que no es tractava d’un reportatge, sinó
que era un anunci d’aigua del Pirineu.
Uns dies després va ser notícia
que la protagonista d’aquell anunci, “la Pastoreta” existeix i es diu Anna
Plana; més tard a través d’un familiar seu vaig saber que l’Anna és filla de
Navata i que la història és real i que es tracta d’una pastora amb ramat propi.
Escorniflaire com sóc, he trobat una publicació amb la història de la noia, que va estudiar a l’Escola de
Pastors i que s’ha instal·lat a Llessuí. Trobo que aquest és un bon anunci per
una millor història.
Gràcies a la similitud amb un fragment de la meva història personal, m’entendreixen les històries de joves
que són capaços de sobreviure a les dificultats que comporten aquests oficis i sento
una gran admiració pels seus protagonistes que, havent-hi nascut o havent-hi
arribat per pròpia voluntat, han decidit tirar endavant amb aquest estil de
vida.
Expulsada de palau, l’Estrelleta
va anar a servir en una hisenda molt gran que en veure que era tant poca cosa,
li feien pasturar una oca. Quan tornava de pasturar, l’oca explicava a la
mestressa que la pastoreta no era tal. L’hereu de la casa també sospitava del
fals origen de la noia i ella ho desmentia: “No en sóc reina ni princesa, ni
filla d’emperador, sóc una humil pastoreta filla d’un honrat pastor”.
Es van enamorar i ella va
acabar confessant-li la seva història: “Jo no en sóc pastora, que en sóc
princesa, però al palau dels pares no hi vull pas tornar, en lloc de corona,
vull lluir caputxa, en lloc d’or i plata, llana vull filar”. Finalment, hi va
haver casori i el rei hi va ser convidat i li van servir un guisat sense sal,
fet que li va fer veure com n'era d'important aquest ingredient i com l'estimava la seva filla. La història va acabar amb una mena de reconciliació
entre pare i filla.
Aquesta rondalla la teníem en disc
de vinil de 45 RPM, amb el conte en paper i amb il·lustracions a l’interior de la coberta. Va ser un
regal que els reis de l’any 1964 van fer, segurament, a la meva germana
Marissa. És impossible escoltar aquest disc sense recordar-la i reviure aquelles
llargues tardes d’hivern i els dies que, afectades per alguna malaltia
infantil, ens quedàvem a casa en comptes d’anar a col·legi.
La història l’havíem sentit
tantes vegades, que molts anys després, els sis germans que vam ser i els cinc que
ara som, érem i som capaços de recitar la història de la dòcil pastoreta,
posant especial èmfasi al mal caràcter del rei i escarnint la veu de nas de l’oca
que cantava: “cap herbeta no he tastat, però he vist una gran dama que en el
riu s’ha emmirallat...” (podeu escoltar-la tot seguit).
Ben segur que la vida de
pastoreta presenta moltes dificultats, però deixeu-me pecar de bucòlica i
recordar les paraules de l’Estrelleta: “a la muntanyeta no hi neva ni plou, i a
la terra plana tot el vent ho mou. Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, flors i
violes i romaní. Flors i vioooles i romaní!”
Gravació del conte en dues parts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...