diumenge, 26 de novembre del 2017

Llegir per omplir els buits i per ser més lliures (DSR-8)

Tal com he esmentat anteriorment, amb la DSR com a companya, es produeixen una sèrie de canvis en els costums i hàbits personals, marcats pel nou ritme i la nova rutina. Ara bé, m’equivocaria si donés per suposat que això signifiqui caure en un no saber què fer, ans al contrari. Com que deixem de fer aquelles coses a què estàvem avesats i comencem a fer-ne de noves, de fet es cau en un no saber què fer primer, en un no saber gaire com fer-ho o en un no saber fins quan això serà així. Sí que és veritat, però que queden uns espais de temps, com una mena de buits que un bon llibre pot ajudar a omplir.
Tal com vaig fer parlant de música a l’entrada Una nova melodia, avui, reconeixent la meva manca de coneixements, no faré una crítica literària, sinó que em limitaré a esmentar i comentar alguns dels llibres que he llegit en sales d’espera, en estones de descans al sofà de casa, en hores d’insomni d’aquelles que costen de passar o en els vint minuts que dura el tractament diari de magnetoteràpia.
Vegem-ne alguns:
La veu de la viola (Salvador Vergés). La vida de l’Aniol, situada a començaments del segle XX, és una història colpidora, basada en fets reals. La vida d’un vailet del món rural, fruit de l’embolic entre un senyor i una minyona, que sobreviu a les adversitats dels temps que li ha tocat viure. La música entra a la seva vida a través d’una viola que li canvia la vida.
La nena que es va empassar un núvol tan gros com la torre Eiffel (Romain Puertolas). Un títol extravagant que aixopluga les peripècies extraordinàries i inversemblants d’una mare que fa allò que està a les seves mans i més per salvar la seva filla adoptiva i malalta que es troba en un hospital de Marràqueix... "Una faula preciosa que rescata la nostra ànima d'infant i ens desperta la capacitat de somiar". O com explicar a una criatura allò que és inexplicable.
La filla del nord (M. Dolors Millat). La història de l’amor impossible, el desamor i l’amistat entre la Berthe, una noia novaiorquesa, i en Maikaniss, un inuit. El contrast i la semblança entre els estils de vida dels caçadors nòmades de la regió boreal, els habitants de Nova York, de Barcelona o del Pallars. I de passada, la vida dels indígenes inuits que van quedant arraconats per culpa dels grans projectes industrials.  
Mitja vida (Care Santos). Cinc amigues, que havien estat internes en una escola de monges als anys vint, es retroben trenta anys més tard. La novel·la narra la vida de cada una d’elles. Cinc històries viscudes de cinc maneres ben diferents. És el retrat d’una generació i també una història de culpa i el perdó d’uns fets que havien passat quan tenien tretze anys i convivien a l’internat.  
Aquest seria un primer extracte d’algunes de les lectures que m’han acompanyat en aquest nou camí. Diuen que llegir ens fa més savis. No sé si això va ben bé així. Però si tenim en compte que les persones som esclaves de les nostres paraules i mestresses dels nostres silencis, com que mentre llegim tenim la boca tancada, per deducció, podem dir que llegir ens fa menys esclaus, és a dir, més lliures.
Bona lectura, companys!
Adriana, 28 de novembre de 2017
DSR-8


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...