Descoberta del TPO (DSR-11)

Tal com comentava en una altra entrada, un dels aspectes que més atabala en el cas de lesions i de la DSR és la pèrdua d’autonomia personal, fet que condueix a la necessitat de trobar estratègies que ajudin a superar-se i a no dependre tant dels altres. Avesats com estem a desplaçar-nos en cotxe, deixar de conduir suposa un gran handicap. És precisament aquí on entra en joc el protagonista d’aquesta entrada: el TPO.

Si fa molts anys havia estat usuària habitual del teibus, que ens servia per anar a la piscina quan fèiem vacances quilòmetre zero, he estat molt de temps sense utilitzar el transport públic urbà, per això, en parlo com a una descoberta.  

El transport públic olotí ofereix quatre línies de busos que permeten desplaçar-se dels barris al centre i viceversa, en la franja horària compresa entre les 7 del matí i les 9 del vespre. Cada línia ofereix un nombre de viatges diaris que oscil·la entre els 8 i els 12, de manera que, amb una freqüència d’entre 50 minuts i 1hora i mitja, és possible agafar un bus per fer el recorregut desitjat.

El servei ofereix bonificacions per a determinats col·lectius i targetes multiviatge còmodes d’utilitzar i fàcils de recarregar. Tres de les quatre línies passen per l’hospital nou. La quarta no hi porta, però hi ha la possibilitat de fer transbord, tot i que amb unes limitacions horàries que resten rapidesa i eficàcia al servei.

Deixant de banda la coincidència amb els horaris d’entrada i sortida d’escoles i instituts i els dies de mercat setmanal, el servei sembla sobredimensionat. El microbús que puja a Sant Pere Màrtir mereix una menció especial tant per la familiaritat que s’hi respira com per l’entatxonament dels usuaris que tornen de mercat.

Pel que fa a les parades, cal dir que algunes consisteixen només en una banderola i un banc de fusta, a la intempèrie, que necessitaria unes quantes capes de pintura. Faré un especial esment a la remodelació de la parada de l’antic hospital en què s’ha eliminat l’aparcament del bus, eixamplant la vorera -que ja era molt ampla- i situant uns testos, de mida descomunal que treuen visibilitat a la parada.

Tot i que el parc mòbil necessitaria una mica més de manteniment (neteja i renovació de l’entapissat) i alguns usuaris una mica més de civisme (al terra hi ha tiquets, xiclets...), els busos verds són prou còmodes. I dic els verds, perquè en algunes ocasions fa el trajecte un bus blau que és força tercermundista.

Com a bon hereu del tren d’Olot, el TPO surt quan vol i arriba quan pot, sobretot els dies de mercat en què se’n veu una per complir amb els horaris fixats per l’empresa concessionària.

Amb les seves qualitats i els seus defectes, el TPO és prou bon mitjà per a les persones assídues als serveis del nou Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. 

Adriana, 2 de gener de 2018
DSR-11

Pocs usuaris del bus a quarts d'una del migdia

Nova parada de l'antic hospital