diumenge, 13 de maig de 2018

En el Dia internacional de la infermeria

Dissabte 12 de maig va ser el Dia internacional de la infermeria. En motiu d’aquesta commemoració, l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa va publicar el vídeo “Com són les nostres infermeres?” en què diverses persones que treballen al centre expliquen com veuen aquest col·lectiu.
Ara fa un any parlava dels “dies internacionals de” al mateix temps que en feia una distinció entre aquells que commemoren grans causes, molt dignes de ser defensades o reconegudes -entre elles, la infermeria- i els que es dediquen a causes considerades de segon ordre.
Enguany la commemoració del 12 de maig ha coincidit en l’endemà de la meva alta hospitalària, després d’un ingrés de cinc dies per fer-me una mobilització forçada amb anestèsia (en una altraentrada en parlo més a bastament) per intentar resoldre una limitació de moviment articular relacionada amb la meva Distròfia Simpàtico Reflexa
En el vídeo que més avall insereixo, s’hi esmenten qualitats professionals i humanes del personal d’infermeria com ara tendresa, eficiència, humanitat, empatia, predisposició, afecte, amabilitat i vocació, entre altres. Tal com deia el traspassat Carles Capdevila en l’article “La bona infermera i l’art de ser pacient”, el personal d’infermeria combina dosis de medicaments pautades amb dosis enormes de paciència regalades, amb les quals també ens curen.
Durant els cinc dies d’ingrés, m’han dispensat un nombre considerable de fàrmacs i m’han fet algunes cures, però sobretot, he rebut mirades còmplices, somriures, gestos afectuosos i informacions ben donades. Tot plegat ha estat més que suficient per sentir que estava en bones mans i, tot i haver pres consciència que com a pacient tinc molt per millorar, l’acompanyament que he rebut per part del personal d’infermeria, ha servit per potenciar l’efecte de la medicació dispensada.
De fet, en una altra entrada, ja feia referència al bon tracte rebut pel personal sanitari del centre, tant les infermeres, com altres col·lectius que potser no tenen un dia internacional que els reconegui. Ho feia amb aquestes paraules: vull deixar constància que les atencions que em presten totes i cadascuna de les persones que m’atenen, des del metge fins a l’auxiliar, passant per les infermeres i l’administrativa, ajuden a fer-ho tot més fàcil. El gest d’agafar-te la mà, demanar-te com estàs, tranquil·litzar-te i fer-te notar que estan amb tu i per a tu posen de manifest que l’empatia estableix ponts i que és indispensable per crear una bona relació entre el personal sanitari i el pacient.
Ningú desitja estar a l’hospital, però ja que a vegades l’ingrés és necessari, és d’agrair trobar-se amb professionals humans, empàtics i capaços de fer companyia en aquests moments que costen prou de passar.
A les infermeres del matí, a les de la tarda i a les de la nit, moltes gràcies!

Adriana, 13 de maig de 2018
DSR-22



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...