divendres, 16 d’abril de 2021

Anècdotes intergeneracionals (I)

La iaia recollia el seu nét a l’escola. Era el dia de la setmana que “feia de iaia” i en gaudia d’allò més. Havia estat mare sis vegades però, deslliurada ja de les obligacions que comporta la maternitat, fer de iaia li agradava molt; s’ho podia prendre amb molta més calma. Àvia i nét, en el camí de l’escola a casa, conversaven, es feien preguntes i s’hi donaven respostes.

L’àvia, com no podia ser d’altra manera, aprofitava qualsevol situació per contribuir a l'educació del seu nét. Així que, quan va veure que per la mateixa vorera estreta per on anaven ells dos, venia una velleta, la iaia li va dir al nen: “Veus que ara ve una senyora gran? Doncs nosaltres baixarem de la vorera i la deixarem passar.” El xiquet es va mirar la iaia i li va dir “I si m’atropellen a mi? Per què no baixa ella que ha viscut molt més temps que jo? Jo encara tinc moltes coses per fer, a la vida.”

Quan jo era molt joveneta, a escola fèiem una matèria que es deia urbanidad. Hi havia algunes coses fútils i d’altres prou útils per facilitar la convivència ciutadana. Crec que fins i tot teníem un llibre d’aquesta assignatura, que ara es consideraria transversal. En recordo especialment una vinyeta amb una persona que patinava amb una pela de plàtan i es fotia de lloros, que acompanyava un text que pretenia ensenyar-nos que les deixalles es tiren a les papereres i no a terra. 

Imatge semblant a la del meu llibre d'urbanitat.
© https://www.freepik.es/

Hi ha normes de convivència que estan escrites i d’altres que no. N’hi ha que són d’una lògica pura, mentre que d’altres són una mica rebuscades. Cedir el seient a persones grans, embarassades o amb una minusvalidesa, hauria de sortir de nosaltres mateixos, sense que una vinyeta serigrafiada al vidre de l’autobús ens ho recordi. Cedir el pas a una persona d’edat avançada en una vorera estreta i estalviar-li haver de baixar a la calçada, d’antuvi, també ho semblaria. Ara bé, des del punt de vista d’un infant de sis o set anys, potser no és d’una lògica tan pura.

És ben bé que tot depèn de la perspectiva des d’on es mira!

Adriana, 16 d’abril de 2021  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...