Secretaria 3: situació, mobiliari i reformes
La Secretaria de l’Institut La Garrotxa deu ser dels pocs espais del
centre que no ha canviat de lloc des que l’any 1979 es van estrenar les
instal·lacions a la Carretera de Riudaura. En aquests prop de 50 anys,
concretament 46, s’han construït nous edificis, s’han fet ampliacions i s’han
canviat d’ubicació alguns tallers, la Sala de Professors, el menjador, la
cantina i alguns departaments, però la
Secretaria roman allà on va néixer. Es troba a la planta baixa de l’Edifici de
Llevant, conegut també com a Edifici principal. Situada prop del hall,
davant de Consergeria i comunicada per mitjà d’una porta amb el despatx de
Direcció.
Fins fa relativament poc, la
distribució i el mobiliari, eren els de sempre: un taulell, quatre taules amb
les seves cadires, un armari metàl·lic, uns arxivadors, unes lleixes i el
moble bar, un armariet on fins fa poc hi havia una ampolla de vodka que
algú devia portar d’un viatge -que mai no vam encetar!- on guardàvem les sobres
de les celebracions d’aniversaris o sants (mitja rajola de xocolata, quatre
galetes, els gots de paper...) i una caixa forta encastada en un raconet.
El pas dels anys i la implantació de la informàtica ha comportat molts
canvis en els procediments administratius i en les eines de treball. Hi ha una
colla d’objectes que han desaparegut amb el pas del temps; en relaciono alguns.
El micròfon: servia per avisar a través del sistema de megafonia; del
2001 cap aquí no el vaig veure funcionar mai. La màquina d’escriure de carro
ample: situada en una tauleta separada de les altres i que ja només utilitzàvem per omplir unes graelles en A3
per fer les llistes de les sol·licituds de títols de l’antiga FP i per a les
liquidacions de l’Assegurança Escolar Obligatòria (AEO). La caixa forta: hi
guardàvem els diners dels pocs cobraments que fèiem en efectiu i els disquets -més
endavant pendrives- de les còpies de seguretat dels programes de gestió
acadèmica i econòmica. El telefax: element que dotava d’immediatesa el
traspàs de documents entre centres educatius, entre l’institut i els Serveis
Territorials o entre el centre i alguna empresa, que feia un soroll ben característic
i que si la comunicació havia estat exitosa, en pocs segons, el receptor havia
rebut els documents. Aquell estri, ara tan obsolet, era difícil d’entendre per
a les persones grans, que se’n feien creus que un document pogués arribar a una
altra oficina de forma gairebé instantània. Targetes de presentació:
fins abans de les retallades (als voltants del 2010), per imprimir fèiem servir
paper amb l’anagrama de la Generalitat imprès a dues tintes i teníem targes de
presentació de l’institut i del director.
 |
| Al fons, il·luminat, l'antic espai de la caixa forta, on actualment hi descansa un petit buda |
D’altra banda, alguns objectes, no han desaparegut, sinó que han
evolucionat. Els ordinadors: abans eren molt grossos, sorollosos i tenien
una pantalla molt fonda, que cada dia, en plegar, tapàvem amb unes fundes de
tela confeccionades pel Departament de MIC. Inicialment no tenien connexió amb
altres aparells informàtics; amb els anys han passat a estar connectats amb
servidors intermedis i amb el núvol, de manera que la majoria d’aplicacions
actualment són en línia. Les impressores: eren de carro gros -mida A3
horitzontal, imprimien amb unes agulles, que feien un soroll característic, que
s’acabava posant al cap, i funcionaven amb paper pautat i continu, amb les
vores foradades que s’agafaven al carro per fer-lo avançar conforme anava
quedant imprès. La calculadora elèctrica: es trobava a la taula de
l’administrativa que portava la comptabilitat, estava endollada i tenia un
rotllo de paper estret per on sortien impreses les operacions matemàtiques
(generalment llargues sumes) i que també feia un soroll característic.
Durant trenta-vuit anys s’hi havien fet pocs canvis, a la Secretaria, deixant
de banda unes obres que es van fer fa molts anys per ampliar les finestres, ja
que les existents aquell moment quedaven molt enlaire. El canvi va dotar la Secretaria
de més llum natural i d’unes bones vistes.
Fa set anys, després de dos robatoris en poc temps, es va optar per fer
una renovació i redistribució de l’espai. A la reforma del 2017 es va optar per
crear un espai únic, obert i sense cap barrera arquitectònica ni sonora, que
dota l’oficina d’una sensació d’amplitud. Les taules per al personal
d’administració i per al secretari o secretària de l’Equip directiu estan ubicades
en un mateix espai que ara ja torna a justejar de dimensions. Si hagués de dir
un inconvenient d’aquesta reforma seria la reverberació del soroll que afecta
tant per treballar com per atendre el telèfon. Però, en general, trobo que ha
quedat un espai modern i acollidor.
Aquesta reforma va comportar la substitució del material d’oficina: taules, cadires i armaris. Les taules de fusta clara i preparades per a l’entrada de cables són còmodes i agradables. Les cadires, triades per una companya, són còmodes i ergonòmiques. Llàstima que la seva renovació va ser utilitzada en el penós afer esmentat en alguna altra ocasió i que properament explicaré per aclarir tant de misteri. Els armaris de color blanc, són moderns i pràctics i, a hores d’ara ja hem pogut comprovar que no duraran tant com els clàssics i metàl·lics de tota la vida (casum l’obsolescència programada!). Els arxivadors es van aprofitar cobrint-los amb una superfície de fusta en la línia del mobiliari nou.
 |
| Vista de l'espai diàfan que és l'actual Secretaria |
Hi ha un element de la Secretaria de l’institut que ha sobreviscut a les
modificacions i que amaga una curiositat que moltes persones desconeixen. És el
taulell on atenem qui entra a Secretaria amb la finalitat que sigui. A
més de separar els dos espais -el de l’usuari i el de la persona que l’atén-,
serveix de suport dels documents que uns i altres intercanvien o mostren. Actualment,
com que la majoria de tràmits s’han de fer online, hi tenim un parell
d’ordinadors portàtils per minimitzar els efectes de la bretxa digital. La
curiositat d’aquest moble és que es tracta d’un bufet d’una escola d’hostaleria.
Des de dintre la Secretaria es veu la part frontal que, com la majoria de bufets
té uns calaixos pensats per guardar-hi coberts i parament de la taula, que ens
serveixen per guardar material d’oficina i documents i llistats diversos; a sota
dels calaixos hi ha uns armariets, amb lleixes a l’interior pensats per
guardar-hi la vaixella, els jocs de postres o de cafè, que ens són molt útils
per tenir-hi impresos, carpetes, sobres, fulls de paper... Crec que aquest és
l’element més funcional i característic d’aquesta Secretaria on tantes hores
hauré passat quan acabi la meva vida laboral.
 |
| El famós taulell de Secretaria, escenari de la felicitació de Nadal 2024 |
Per acabar, vull d’esmentar la darrera modificació que ha patit -literalment-, la Secretaria. L’any passat, a tota la façana de llevant, es van substituir les persianes enrotllables per unes làmines metàl·liques verticals i orientables. Potser hi hem guanyat en eficiència energètica, però la conseqüència directa d’aquesta reforma ha estat la pèrdua de l’esplèndida visió del campus, que tot visitant anhelava i que a nosaltres tant ens agradava. És una llàstima que des del Departament Educació s’hagin passat per alt les particularitats de cada centre i que, amb el pretext de l’homogeneïtat s’hagi tirat pel dret, ja que és molt diferent tenir al costat una (gran) via de comunicació, que tenir-hi un campus ampli, verd i oxigenat. Ja ho diuen ja que hi ha tants d’ases amb lletra com sense!
 |
| Les làmines metàl·liques que ens tapen la vista, amb la finestra decorada abans de Nadal |
Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 30 de maig de 2025