L'aranya i l'escarbat

L'aranya filadora deia a l'escarbat: 

- Aparta't de les meves vores, no em trenquis el filat. No vulguis fer com les mosques, malmetre'm els meus telers, que si en el meu filat t'enrosques ja no en sortiràs mai més.

- Ai que ets poca cosa, aranya, per mi -diu l'escarbat-. Si pujo aquí a la canya, t'espatllo el teu filat. Per més que això m'irrita no temo el furor teu. Veus que ets tan i tan petita que quasi no se't veu!

- Sí? Repara que sóc petita, però que en sé tramar a tret segur. Insectes n'embolico molt més granats que tu.

I, mentre l'aranya anava parlant, l'aranya anava filant.

 

Això ens diu amb veu certa, que encara que sigui xic, tothom ha d'estar alerta i témer l'enemic.

- - - - - - - - - - - - - - - 

Aquest text correspon a la cançó "L'aranya i l'escarbat". Al pare li va cantar la Teresina de Les Fonts, el 9 d'agost de 1998. Altra vegada me l'imagino escoltant atentament com ella li cantava aquesta cançó, segurament més d'una vegada, mentre ell en prenia nota.

D'aquesta canço, n'he trobat una versió molt i molt semblant, a la pàgina web del Càntut, cançons de tradició oral, web del Projecte Càntut, nascut amb la finalitat recollir i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Podeu trobar la lletra i la versió cantada en aquest enllaç: L'aranya i l'escarabat.

Il·lustració de tinta a la ploma i llàpis grafit sobre paper,
d'Apel·les Mestres, l'any 1905, per al seu poema "Liliana".
Informació del MNAC

Adriana Llongarriu,
desembre de 2025