- Subgrup C1: Cos administratiu
- Subgrup C2: Cos auxiliar d'administració
- Subgrup E1: Cos subaltern d'administració
Els dos primers són coneguts com "auxiliars de centres" (tot i que el C1 són aquells que s'han promocionat, superant un procés de concurs-oposició, i han pujat de categoria) i treballen a la Secretaria de les escoles, instituts o altres centres educatius. Els del tercer grup, són coneguts com a "conserges". Aquesta entrada se centra en els dos primers subgrups, tot i que algunes de les coses que dic, poden ser comunes amb els del tercer subgrup.
En aquest blog he parlat molt poc de la meva feina. Tant és així, que podríem comptar amb els dits d'una mà les entrades dedicades al meu món laboral i encara ens sobraria un dit. En recordo quatre d'entrades parlant de la feina: És estiu a l'Institut, Dels exàmens de setembre, No, jo no en faré, de vaga i Sopars d'empresa? La primera pretenia trencar el tòpic que els centres educatius es tanquen el juny i s'obren a mig setembre. La segona tractava més aviat la complexitat d'algunes tasques que duem a terme, sovint amb eines deficients. La tercera, d'una vaga que no vaig fer. La quarta, més còmica, explica una anècdota que em va tocar patir personalment ja fa molts anys.
Fa uns dies, el sindicat Intersindical que es defineix com a "sindicat nacional i de classe [...] no estem lligats a cap organització estatal i agrupem treballadors i treballadores de tots els sectors productius. [...] amb persones afiliades i representants sindicals arreu del territori" va publicar l'article "Entrevista a l'Elena Martínez, PAS de Centre Educatiu. El personal PAS dels centres educatius: els grans invisibles" que, tot i que és extremadament breu, trobo que resumeix força bé la nostra situació. El comparteixo amb tots vosaltres per tal de donar a conèixer aquest col·lectiu del qual formo part fa més de vint anys. Hi podeu accedir clicant damunt la fotografia següent:
Per acabar poso, en forma de decàlegs, una llista d'algunes de les feines que duem a terme i una altra d'algunes de les nostres condicions laborals que trenquen alguns tòpics.
Què fem els administratius o auxiliars administratius del centre:
1. Atenem el 90% de les trucades telefòniques, consultes presencials de professors, alumnes, familiars d'alumnes i/o de persones interessades.
2. Canalitzem les consultes a les persones competents per resoldre-les, preparem i redactem els documents que les famílies, alumnes, professors i ex-alumnes ens poden demanar, normalment certificats d'alguna circumstància acadèmica actual o des de l'inici del centre.
3. Tramitem tota la documentació del procés de preinscripció, admissió i matrícula dels alumnes nous de cada curs; així com dels alumnes que continuen al centre i dels alumnes que deixen de ser-ho.
4. Preparem l'aplicatiu de gestió (programa informàtic) amb les opcions acadèmiques necessàries per tal que s'hi recullin les matèries cursades i les qualificacions de cada alumne/a del centre, segons cada un dels plans d'estudis que s'imparteixen.
5. Custodiem la documentació administrativa i acadèmica que es genera a la Secretaria, des dels expedients dels alumnes actuals fins als que passen a l'arxiu definitiu i que en qualsevol moment poden acudir al centre per demanar un certificat que acrediti alguna circumstància de la vida acadèmica de la persona interessada.
6. Custodiem, triem i, quan cal, destruïm la documentació administrativa (correspondència d'entrada i de sortida) segons la llei del Procediment administratiu.
7. Gestionem la comptabilitat del centre segons el pressupost anual. Des de la gestió d'albarans i factures, fins a l'arxiu de documentació, passant pel control pressupostari, els pagaments, la gestió bancària o les justificacions.8. Gestionem diàriament les faltes d'assistència dels alumnes del centre.
9. Fem l'acompanyament i suport en totes aquelles tasques que teòricament són electròniques i que, sigui per la bretxa digital o per la complexitat dels aplicatius, a les persones interessades els cal ajuda per dur-les a terme.
10. Donem suport al secretari/secretària de l'Equip directiu en l'acompliment de les peticions i requeriments que arriben des del Departament d'Educació, ja siguin per a memòries, estadístiques, estudis, plans d'actuació o planificació.
Condicions laborals i circumstàncies que trenquen alguns tòpics:
1. Ens podem jubilar a partir dels 65 anys (no pas a partir dels 60).
2. Tenim un mes de vacances a l'estiu (no dos o tres com més d'un es pensa).
3. Tenim denegat el Teletreball, aquesta nova modalitat que recomana la Generalitat de Catalunya per als seus treballadors, sobretot a partir de l'arribada de la pandèmia.
4. El nostre sou mensual és aproximadament el resultat d'aplicar el coeficient 1,4 al SMI. Els nostres triennis són minsos / insignificants i, a diferència d'altres col·lectius, no tenim bufandes, sexennis, premis ni altres drets adquirits.
5. Treballem amb les eines que ens proporciona el Departament d'Educació, sovint obsoletes, inacabades i/o poc adaptades a les modificacions curriculars que tan sovint es fan i que tarden molt a veure's reflectides als programes informàtics.
6. A les oposicions per accedir al cos tenim uns temaris àrids, complexos i obsolets que, a l'hora de la veritat, tenen molt poc a veure amb les feines que hem de fer en el dia a dia.
7. Orgànicament depenem del Departament d'Educació i, en alguns aspectes, de la Direcció del centre, però ens regim per les condicions de treball de la Funció Pública. Vaja, que tots tres ens poden encomanar tasques i que, quan demanem segons què, cap dels tres es considera competent per concedir-nos-ho.
8. Els funcionaris (a diferència dels interins i dels treballadors de l'empresa privada), no cotitzem per a la desocupació; per tant, per a nosaltres no existeix la possibilitat que l'empresa, de mutu acord, ens posi a l'atur.9. Motivats per les circumstàncies personals, en algun moment de la nostra vida vam decidir pujar al "tren de la Funció Pública", un tren que va passar per davant de tots i cadascú de nosaltres i que alguns, per voluntat pròpia, vau decidir no pujar-hi. Per tant, no vam néixer amb una flor al cul, sinó que ens "hem guanyat" el que tenim.
10. Ens pixem de riure cada vegada que algú ens pregunta "què feu a l'estiu quan ja no hi ha alumnes a l'institut?", ja que és el moment en què es prepara el curs següent i treballem de valent i a contrarellotge.
Tot i aquests decàlegs, la majoria de nosaltres ens estimem molt la nostra feina; ens agrada el que fem, i, malgrat les mancances de la nostra empresa, hi posem molt i molt de la nostra part perquè les coses surtin bé.
Finalment em resta dir que aquest escrit no pretén ser una queixa, sinó un bany de realitat. Tan de bo ho hagi aconseguit.
Gràcies per haver-me llegit i fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...