dijous, 21 de maig de 2009

Incertesa

Una d’aquelles paraules que tothom sap què vol dir, però a l’hora de la veritat, ningú no s’acaba d’atrevir a definir-la. Com moltes altres.

Provem què diu el diccionari?
Incertesa = Incertitud
Incertitud = Manca de certitud
Certitud = Certesa
Certesa = Estat de l’esperit que considera una cosa com a certa, segura, que està segur de posseir la veritat, certitud.

No és fàcil arribar a tenir la definició d’un mot d’aquest tipus. De fet, paraules i paraules hi ha!

I per què incertesa? Senzillament, perquè hi ha moments a la vida en què una es troba envoltada de circumstàncies canviants, de vies obertes que no sap cap on aniran... Incertesa de moltes coses: del què, del com, del quan, del amb qui, del per què, del quant... I podríem fer una llista inacabable de qüestions a les quals trobaríem una resposta, segurament, incerta. Perquè la incertesa s’apodera del futur tal i com la realitat ho fa del passat -o fins i tot del present-.

La incertesa sovint ens espanta, perquè ens arriba envoltada de connotacions negatives, de forats on es poden esmunyir els nostres desitjos, les nostres il•lusions; forats foscos que alimenten la nostra por. Però la incertesa va acompanyada de portes obertes, de possibilitats, de camins en totes direccions, que travessen paisatges bucòlics on aturar-nos, boscos frondosos on perdre’ns, fortes pujades que semblen inacabables, cruïlles sense senyalització on el dubte és assegurat... per, al final, conduir-nos a indrets meravellosos per gaudir-ne amb bona companyia.

La incertesa, una companya. La incertesa, aquest rosec. La incertesa, una via oberta. La incertesa, camí al futur. La incertesa, un gran repte.

Incertesa: punyetera!

Escorniflaire maig 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...