Quan després d’un temps de mantenir
una relació optes per la maternitat et passen pel cap moltes coses i et sorgeixen
dubtes i pors: En sabré? Me’n sortiré? Seré prou vàlida? S’haurà acabat el
dormir bé? I si estan malalts? I si...
Et documentes, t’assessores i
observes, al teu voltant, els que han passat per aquesta experiència poc abans
que tu.
Passen dies, mesos i veus que en el
fons, gairebé tot allò que et passa es pot trobar en algun dels llibres o
revistes de què t’has proveït (ara, suposo que Internet hi té un paper
important, però fa 21 i 18 anys, no); que “són coses ·de manual”.
Un dia, tornant de marina, carregada
amb les bosses, portant la filla petita a coll, mentre poses la clau al pany,
t’adones que potser era veritat que no estaves preparada, quan la teva filla
gran -de poc més de 4 anys- et pregunta: - I el món, com va començar?- Uf! Amb
això no hi comptaves!
Després d’aquesta, en vindran altres,
de preguntes difícils de contestar, tant pel contingut com pel moment en què
són formulades. De mica en mica, et pots arribar a sorprendre de la teva pròpia
capacitat de respondre algunes d’aquestes preguntes. No cal fer veure que ets
una adulta de les que ho saben tot (o que es pensen que ho saben tot). Respostes
del tipus jo tampoc no ho sé, jo penso que..., ho preguntarem a..., ho buscarem
en un llibre... són molt més vàlides que no pas una contesta ferma d’aparença i
errònia de contingut.
Quan arriba aquesta meravellosa i
temuda etapa que és l’adolescència dels fills –filles per ser més concrets-, per
més suau que la passis i, encara que vegis que has tingut sort (altres
adolescents les fan de l’alçada d’un campanar!), qualsevol manual pot quedar
curt i tota experiència viscuda pels altres et pot semblar poc tranquil·litzadora.
I arriba un dia que et trobes que estàs
xatejant amb les teves filles i et parlen de les diferents opcions de vot, i veus
que coneixen els candidats i les seves opinions, i t’adones que són crítiques
amb uns i no tant amb altres, i t’expliquen què en pensen de la vaga general
convocada pel 14-N i en què els perjudica aquesta jornada de vaga
(acadèmicament o organitzativament parlant)... I pots compartir amb elles els teus
dubtes de vot i trobes útil escoltar els seus raonaments... Perquè fa pocs
dies, en obrir la bústia, vas veure que havíeu rebut quatre targes del cens
electoral –en comptes de dues com fins feia poc-.
 |
| Grans i joves... tots per la independència. 11-S (2012) |
I viure tota aquesta moguda et fa adonar dia a
dia que a casa sou quatre adults que viviu aquest moment de canvi cadascú a la seva
manera. I ara, ja no et cal pensar si les preguntes són difícils o si les sabràs
respondre, perquè ara tens a prop dues persones més amb qui compartir tots aquests
dubtes. I aquestes dues persones –com tants altres joves que es van manifestar
l’11S- et motiven a fer una bona elecció perquè es mereixen i necessiten que
l’encertem; perquè el futur és seu i entre tots hem de ser capaços de triar un bon
equip que ens permeti tirar endavant aquest pas cap a la independència. Perquè,
allò que compta és que l’11-S hi vam ser tots -petits, joves, grans i vells- i
vam clamar pacíficament per la independència de Catalunya.
I des del moment que podeu parlar de
qüestions de fons, profundes, i de qüestions de forma, superficials, com ara si és millor el
crit “In-Inde-Independència” o bé “I-Inde-Independència” (una discussió de
luxe, no trobeu?), ja et queden pocs dubtes: saps que votaràs independència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...