diumenge, 17 de febrer de 2013

De moltes coses, ja fa més de trenta anys


Recórrer camins de muntanya i recordar-ne alguns racons, passar per una casa en ruïnes i recordar haver-hi dormit durant una travessia quan encara tenia totes les parets dretes, trobar una font que no raja i recordar haver-ne begut aigua a pleret... Coses que has fet -que havies fet- de les quals tens un record real o més o menys distorsionat pel pas del temps.
Comentes amb els companys de camí que hi havies passat, que ho havies vist o que ho havies viscut i t’adones que, d’això, ja fa més de trenta anys.
Constatar que recordes el que feies quan eres jove tot dient “fa més de trenta anys”, no t’atorga cap més dret que el de recordar i permetre que els records se t’enduguin al país de la nostàlgia i t’adones que ja te n’han passat unes quantes, que el color blanc del cabell que pobla el teu cap no és fruit de la casualitat.
Mirant el got mig ple, en aquests període de temps has vist créixer els vuit nebots -els cinc que ja tenies fa trenta anys i els tres que han nascut les tres darreres dècades-; has fet camí al costat de qui has triat per compartir la teva vida; has estat mare dues vegades i has viscut moments dolços, agradables i fantàstics.
I com que el got mig ple, resulta que també és mig buit saps que pel camí d’aquests trenta anys se n'han anat els pares, i els sogres. I t’hi has acostumat, entomant aquells canvis demogràfics que s’han succeït en l'ordre natural. Però has perdut altres éssers estimats, massa joves per deixar de ser-hi i això ja et costa més d’acceptar. I els recordes molts moments de cada dia, en infinitat de les accions que dus a terme, en la majoria dels escenaris en què transcorre el teu dia a dia... perquè la vida, ara i fa més de trenta anys, massa sovint és injusta.

D'aquest record, fa força més de trenta anys

2 comentaris:

  1. Un relat molt bonic.

    Firmat: la neboda que va néixer ja en fa més de 30 però menys de 31.

    ResponElimina
  2. Res no desapareix si no ho oblides.

    (I no cal pensar el perquè de les coses, la vida és injusta, sense motiu).

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...