L'endemà

Cada dia és l’endemà. Ahir va ser l’endemà d’abans d’ahir; avui és l’endemà d’ahir; demà serà l’endemà d’avui; demà passat, el de demà... I així successivament.

L’endemà es presenta com un dia amb moltes possibilitats, un dia en què tot està per fer i en què tot és possible. Només hi ha un endemà impossible: l’endemà del dia de la pròpia mort. 

Però parlem dels endemà possibles i no pas dels impossibles.

Avui és l’endemà. L’endemà del referèndum d’Escòcia. L’endemà del dia en què el poble escocès va poder exercir el seu dret a decidir (quina enveja!). L’endemà que el No hagi guanyat per uns vuit punts el Sí. Però sobretot, és l’endemà. 

Demà serà l’endemà de l’aprovació (per un 78,5%) de la Llei de consultes per part del Parlament Català. Una llei que alguns s’entesten a declarar-la inconstitucional fins i tot abans que el tribunal constitucional es pronunciï.

Tenir un endemà no és un dret fonamental. Tenir un endemà no està recollit a la constitució (aquesta norma democràtica que alguns ens estampen pels morros com a obstacle inamovible). Això no obstant, tothom es mereix tenir un endemà. L’endemà és ple de possibilitats. Pensar en l’endemà engresca a fer projectes, a pensar què i com volem ser; què volem fer i amb qui i com volem fer-ho. Pensar en l’endemà il·lusiona.

L’endemà, dóna nom a la pel·lícula d’Isona Passola que aquests dies s’està projectant a molts cinemes de Catalunya. Un film-documental en què persones formades i informades (periodistes, juristes, economistes i especialistes en temes diversos) exposen els seus arguments a favor de la independència de Catalunya.

Com a poble, tenim dret a un endemà. Un endemà en què, tal com surt al documental, hi serem tots: els que volem la independència, els que no la volen, els que no saben si la volen i els que no volen saber si la volen. 

L’endemà és una pel·lícula per aclarir dubtes als indecisos. Actual, recomanable i gairebé de visió obligada.