ARA ÉS L’HORA

Demà és el 9N, la jornada en què estem cridats a votar i que, tot i que n’hem de dir participar, molts de nosaltres sentim que anirem a votar. Allò normal en unes votacions normals seria haver viscut una campanya electoral amb defensors de cada una de les opcions possibles. Però aquest procés participatiu ha estat mancat d’una campanya “normal”. No és pas que no n’hi hagi hagut de campanya, no. El que passa és que els defensors del NO s’han confós i en comptes de defensar democràticament l’opció del NO, han dit NO al referèndum, NO a la convocatòria, NO al procés participatiu. S’han quedat encallats en el NO i s’han negat el dret a defensar-lo. Fins i tot han negat, als partidaris del NO, el dret a participar a favor del NO i el dret que els seus representants electes debatessin i defensessin la seva opció. Ells s’ho han perdut. No seré pas jo qui reivindiqui la campanya del NO.

Tot plegat ha estat ben estrany. I mentre uns s’entestaven i s’encallaven en la rotunditat més rotunda que pot tenir un rotund NO, altres engegaven la campanya Ara es l’hora, una campanya a favor del dret a decidir; una campanya que s’ha qualificat de rigorosa, original i participativa. I tant que ho ha estat, de participativa! Aquesta campanya pel dret a decidir, ha permès que ens hi hàgim involucrat tots aquells que hem volgut i en la mesura que ens ha semblat. Hem participat en una campanya en la qual hem sentit i dit molt democràticament que totes les opcions de vot seran benvingudes i que la diversitat és enriquidora i que allò important és que la gent voti -o participi-..., però tots sabem que el que esperem és una gran participació a favor del SÍ i SÍ. 

Les darreres hores hem pogut llegir articles d’agraïment o reconeixement a la tasca dels voluntaris de la campanya Ara és l’hora, com la carta de Quim Torrà[1] i ens han dit que la feina dels voluntaris ha estat molt important en aquesta campanya. I penso que és veritat que entre tots l’hem fet possible, però sabem que ha estat possible gràcies als seus impulsors: ANC i Òmnium. 

El 9N serà la culminació d’un gran procés participatiu liderat per les dues entitats que ens han conduit, als voluntaris, durant tota la campanya, proposant-nos en cada moment què podíem  fer, guiant-nos perquè la nostra dedicació hagi seguit una línia i hagi tingut un sentit; agraint-nos en tot moment cada una de les petites coses que hem fet i cada minut de dedicació. I, sobretot, donant-nos l’oportunitat de fer-nos partícips d’aquest moment històric, de permetre’ns viure’l des de dintre, d’involucrar-nos en cada una de les iniciatives proposades, d’entusiasmar-nos, d’emocionar-nos davant la resposta massiva del poble de Catalunya, de tenir pell de gallina mirant cada un dels vídeos que han elaborat, d’arribar a plorar a la concentració del 19-O i de deixar-nos sentir com una mica nostres tots els seus èxits.

Ens hem arremangat, hem sortit al carrer amb enquestes en una mà i una llista d’adreces a l’altra; hem picat el timbre i ens hem presentat com a voluntaris del 9N, hem arribat a racons que desconeixíem, hem conversat amb persones totalment desconegudes, n’hem escoltat el seu parer i ens n’hem acomiadat, una mica més rics i una mica més savis.

Ens hem enfilat a una escala i hem embolcallat mobiliari urbà per tenyir el país de groc; hem guarnit fanals i senyals amb cartells del país que volem, hem col·locat urnes al mig de les rotondes, hem repartit domassos i pancartes...

Ens hem assegut davant de l’ordinador i hem trucat a la centraleta d’Ara és l’Hora i, amb una veu tímida i tremolosa hem parlat amb persones desconegudes de vés a saber quin poble o ciutat de Catalunya; ens hem presentat i ens hem ofert per buscar el seu local de participació.

Hem contribuït a fer difusió dels actes que s’han organitzat arreu del territori per donar-los a conèixer a quantes més persones millor perquè a través d’una gran participació el missatge arribés a tots els sectors i a totes les franges d’edat.

Hem estat atents al whatsapp, al correu electrònic, facebook, twitter i instagram i hem utilitzat les etiquetes #araeslhora #9N #catalansvote9N #votaresnormalenunpaisnormal #catalunya #catalonia #ANC #òmnium #paisgroc #elpaisquevolem #gigaenquesta #marato9N... i ens hem emocionat, sobretot, amb tot el que fa referència al #VotaréPerTu.

A nivell personal, participar en aquesta campanya ha estat la culminació d’un independentisme latent que ha anat in crescendo, alimentat per la participació a les manifestacions del 10-J (2010), del 9-J (2011), de l’11-S (gran manifestació del 2012), de la Via Catalana (2013) i de la V (2014). Per tot això i alguna cosa més, demà em llevaré ben d’hora i a dos quarts de vuit seré a l’institut on faré de voluntària d’equipament per obrir portes i posar a disposició dels voluntaris que constituiran les meses l’espai i el material necessari per contribuir a fer possible aquest procés participatiu.

No sé què passarà el 9N. Confio que sigui una jornada festiva, desitjo que hi hagi una gran participació i espero que el SÍ i SÍ tingui molta força, ja que només així passarem a la següent fase d’aquest campionat. Ara bé, passi el que passi, sigui quina sigui la participació i siguin quins siguin els resultats, el que sé és que el 10N continuaré essent voluntària d’Ara és l’Hora o de la campanya que comenci després perquè, sigui quin sigui el resultat, encara tot està per fer i tot és possible.

---

[1] http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/11/carta_a_un_voluntari_d_ara_es_l_hora_uns_segons_abans_que_agafis_el_telefon_104316.php