dissabte, 29 de novembre de 2014

Advent


Aquest diumenge comença l’Advent; advent entès com a temps litúrgic que precedeix la festa de Nadal i comença el quart diumenge abans d’aquesta festa. Tranquils que això no va de ni prèdiques ni de lletanies ni de jaculatòries.
Ara ja no ens cal esperar la missa del diumenge per saber, segons la vestimenta del mossèn o la temàtica de les lectures i el sermó, en quin moment de l’any ens trobem. El calendari anual ja no el marca la litúrgia, sinó les activitats comercials.
Els nostres pares o avis podien patir per si pesaven figues mentre el mossèn feia el sermó i es perdien en el temps. Ara ja no tenim por d’adormir-nos perquè tenim la seguretat que, quan despertem de la migdiada, potser una mica desorientats, els espots publicitaris ens situaran immediatament en el moment de l’any en què ens trobem.
I si no som televisius i tenim sempre l’aparell apagat, cap problema, que si sortim al carrer, abans que acabi el novembre ja ens trobem els descomptes del black Friday, els carrers enllumenats, els aparadors plens d’homenots grassos vestits de vermell i amb barba blanca... Com si el Nadal fos imminent.
Jo seria més del parer d’esperar fins per Santa Llúcia o, a tot estirar, la Puríssima, per donar el tret de sortida del Nadal. D’aquesta manera allargaríem deu o quinze dies més el gaudi de la tardor, aquesta estació que, gràcies a la seva gran riquesa cromàtica, ens ofereix uns paisatges espectacularment meravellosos. I, apurant més la tardor, l’hivern no se’ns faria tan llarg.
Perquè ara, de fet, encara falta molt pel Nadal. Jo encara no sé què farem per Nadal; encara no sé quants serem a l’hora de dinar; encara no sé què ens cagarà el Tió; encara no sé si celebraré el canvi d'any; encara no sé què ens portaran els Reis...
Hi ha una cosa, però, que ja la sé ara: sé que trobaré a faltar les persones estimades que ja no tinc a prop per poder passar unes bones festes de Nadal i poder-ho celebrar tal com Déu mana. I sé que recordaré aquells Nadals en què la il·lusió superava de bon tros la nostàlgia; en què els problemes més grans que teníem eren si tindríem prou cadires per tots, com ens ho faríem per encabir-nos-hi al menjador de casa els avis, a quina hora començaríem a sopar, si faríem la xocolata desfeta amb llet o amb aigua, com ho faríem per entrar els paquets perquè els més petits no se n’adonessin... Problemes de quan érem feliços perquè encara hi érem tots i ballàvem el xarrampí xarrampí xarrampia i ens tronxàvem de riure mentre ens queien les llàgrimes galtes avall.
Molts ja sabeu de què parlo.
  
Aquells xarrampí xarrampí xarrampia...

1 comentari:

  1. Hola!

    Vinc del "Calendari d'Advent" :-))

    Estic al cent per cent d'acord amb tu en tot el que dius de l'activitat "comercial" del Nadal. Em resulta fins i tot molest que ens estiguin "matxacant" amb les compres, menjars i tota mena de despeses moltes vegades innecessàries, que ens creïn necessitats que no tenim i tot això des del mes de novembre quan, en realitat, l'autèntic Nadal no té res a veure amb això... ni molt menys.

    Jo sóc catequista (la majoria dels que fem el "blog calendari d'Advent no són creients, cadascú ho fa per motius diferents, jo sóc l'única que es manifesta creient i practicant) per tant, per mi, l'Advent té un altre significat :-) el d'anar veient, amb temps, amb calma, sense presses ni pressions, com s'apropa el veritable Nadal :-)

    En quant a la falta dels familiars estimats... ufff... jo tinc 54 anys, ja en fa onze que em falta el pare. Per sort tinc la mare. En els darrers quatre anys he perdut la sogra i el sogre... Però, amb els que queden, mirarem de passar unes dates el millor possible.

    Una idea: en lloc de gastar molt, per què no fas tu els regals? Bufandes, gorres, guants, mitjons, bosses, moneders, estoigs, necessers, marcs de fotos, agendes folrades... A YouTube pots trobar tutorials de tot, passaràs estones entretingudes, gastaràs menys, i tot l'amor que posis en cada coseta feta per tu, et farà sentir genial! ;-)

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...