dimarts, 5 d’abril del 2016

Olot desatén el futbol femení?

Ara que l’Ajuntament d’Olot té prevista una gran inversió per remodelar els camps de futbol base lligats a la Unió Esportiva d’Olot, hem sentit opinions diverses sobre aquest fet. El grup municipal d’ERC preferiria un altre emplaçament amb més visió de futur i que, per cert, requeriria més recursos; la CUP voldria sotmetre a una consulta la necessitat de tirar endavant aquesta inversió que no consideren prioritària. Uns i altres, govern municipal, partits a l’oposició i tècnics dels clubs esportius opinen i actuen pensant en el futbol base, sense tenir en compte ni haver esmentat en cap moment el futbol femení. Si el projecte tira endavant, potser seria el moment que les instal·lacions municipals s’obrissin al futbol femení.
Les nenes i noies que juguen a futbol a la comarca, sempre han jugat en aquells clubs on les han volgut: la Canya, les Preses, Argelaguer, Besalú, Sant Esteve d’en Bas i, des de fa dos o tres anys, Hostalets d’en Bas. Mentre en aquests clubs hi ha hagut algú a la junta disposat a acollir les noies, els equips femenins hi ha tingut cabuda. Acollir els equips femenins, però,  no és una obra caritativa, sinó que fins i tot pot ser que comporti alguns avantatges: subvencions per al club en els equips de futbol base i poca despesa, ja que les noies paguen quota i no tenen cap compensació econòmica. I un petit detall afegit, he vist equips de noies pagar-se un modest sopar mentre a les taules del costat l’equip de nois feia un bon tiberi pagat pel club.
Tornem al vessant més esportiu. El nombre nenes/noies que actualment practiquen el futbol a nivell comarcal poden ser més o menys una quarantena de jugadores sèniors, una vintena de cadets i una trentena d’alevines. Si hi sumem les noies que juguen a altres equips de categories superiors (Vic, Estartit, Girona...), arribem a un centenar.
Anar d’un club a l’altre ha suposat que el futbol femení de la comarca no hagi tingut estabilitat i que hi hagi hagut molta rivalitat entre els dos o tres equips comarcals que han anat existint, de manera que en molt poques ocasions s’ha aconseguit tenir un bon equip.
Llevat de l’Argelaguer i el Besalú, que tenen gespa artificial, els camps dels clubs que he esmentat estan en força mal estat, per tant, quan el terreny de joc pateix sobrecàrrega o no està en prou bones condicions, els equips femenins són els primers d’haver de suspendre els entrenaments o d’haver d’ajornar els partits.
Si les noies d’Olot que juguen a futbol, que actualment s’han de desplaçar als clubs comarcals, tinguessin cabuda en aquestes instal·lacions, podrien entrenar en molt millors condicions i el fet d’estar totes al mateix club permetria tenir més d’un equip a cada categoria que podrien competir a diferents divisions, facilitant a les noies desenvolupar el seu potencial segons la seva condició física, la seva disponibilitat i el seu grau de compromís.
En diverses ocasions havia comentat aquest fet a persones vinculades a la junta de l’Olot: alguns entrenadors i el president mateix. La seva resposta era que la negativa de l’Olot per tenir equips femenins era per manca de disponibilitat de les instal·lacions. Si finalment la remodelació dels camps s’acaba fent, potser les infraestructures deixaran de ser l’excusa per rebutjar el futbol femení.
A la Garrotxa hem tingut i tenim jugadores que han competit a Superlliga i a Nacional (segona divisió estatal) i ho han hagut de fer en clubs situats a més de 50 km, i sempre hem estat les famílies les que hem assumit el cost, el temps i el risc dels desplaçaments per assistir als entrenaments i als partits. Cal afegir-hi que la majoria d'aquestes noies que han dedicat i dediquen tantes hores al futbol ho han fet i ho fan compaginant aquesta afició amb els estudis secundaris i universitaris, o amb la feina i els compromisos familiars.   
Malgrat que el futbol ha estat un esport reservat als homes, potser ja és hora que la paritat entri als clubs, als camps i que les noies tinguin accés a unes instal·lacions pagades amb diner públic.

Adriana Llongarriu Castanyer


Les Preses - Espanyol. Terreny de joc inundat

Jugant en un terreny en molt mal estat

Vista més àmplia de l'estat del terreny de joc

1 comentari:

  1. Això es que volen acostar al futbol femení a altres esports més típicament femenins com la lluita en el fang

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...