divendres, 1 d’abril de 2016

Una visita a la Maternitat d’Elna



Molt lligada amb el Memorial del Camp de Rivesaltes, al Rosselló mateix hi trobem la Maternitat d’Elna, una altra instal·lació vinculada al refugi de persones desplaçades. Acabada la guerra civil, amb la Retirada, els camps d’acollida francesos van quedar desbordats i es va detectar que les dones embarassades i els infants que naixien als camps eren molt vulnerables i estaven en risc per culpa de la malnutrició i de les deficients condicions higièniques i sanitàries.

Edifici de la Maternitat, al Chateau d'en Bardou
La Maternitat d’Elna va existir gràcies a Elizabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que havia estat col·laboradora de l’Aide suisse aux enfants d’Espagne, durant la guerra civil espanyola. Voluntaris que la coneixien van pensar en ella per la seva experiència i pel seu coneixement de la llengua espanyola. Ella va crear la Maternitat d’Elna que va esdevenir una casa d’acollida de dones embarassades que vivien als camps, dones jueves que vivien clandestinament o dones que malvivien sota les dures restriccions de la guerra.
Elizabeth es va trobar al capdavant d’una missió de caràcter sanitari, per la qual no tenia formació, però la seva voluntat i el seu convenciment van fer que trobés la manera de superar aquesta i moltes altres dificultats. 
Elizabeth Eidenbenz
La Maternitat va funcionar entre 1939 i 1944 i hi van néixer 597 infants que, si no hagués estat per la Maternitat, potser no haurien sobreviscut, bé per les males condicions o bé pel seu origen. Després del seu tancament va restar en l’oblit fins que, gràcies a un canvi de propietari i al testimoni d’un dels nascuts a la Maternitat, se’n va recuperar la història. L’edifici ha estat convertit en un espai per a la memòria, obert al públic.
A la planta baixa s’hi pot veure la projecció d’una entrevista a l’Elizabeth que, ja de molt gran, explica, amb una naturalitat i una discreció que l’honoren, la seva labor al capdavant de la Maternitat. A la primera planta, una exposició tan senzilla com entenedora ajuda a fer-se la idea de què va ser i de com era la vida allà. Explica que les dones dels camps arribaven al final de l’embaràs molt cansades, afeblides, espantades i desnodrides, amb el risc que això suposava per a la seva vida i la del nounat. Per això, procuraven que hi ingressessin unes quatre setmanes abans del final de l’embaràs, per procurar enfortir el seu estat amb repòs i una bona alimentació i aconseguir que arribessin al part amb un estat de salut suficient per afrontar-lo amb un mínim de garanties tant per a la mare com per al nadó. A més, els fills de mares febles, tenien la possibilitat de ser alletats per altres dones que els feien de dida o de rebre un suplement de llet portada de Suïssa.
Bany de sol de mares i nadons
La Maternitat era un lloc net, amb bons aliments i amb una atmosfera de simpatia i comprensió on les dones hi trobaven una ajuda física i moral que els donava seguretat i confiança. Els oferia un bocí de dignitat. 
La tasca d’Elizabeth no acabava amb el part. Ella també facilitava que es poguessin mantenir els lligams amb la resta de la família que s’havia quedat als camps o que estaven amagats en algun poble de la zona i, en més d’una ocasió, havia falsejat la identitat de les mares d’origen jueu davant les successives visites de la Gestapo.
Tal com es desprèn de les paraules d’alguns testimonis, la Maternitat va ser una gran obra i l’Elizabeth, una gran dona: “Quan vaig arribar-hi vaig poder viure com a persona, no pas com un animal, perquè al camp érem tractats com a bèsties. Des que vaig passar la frontera, la Maternitat va ser l’única cosa bona que em va tocar viure, els meus millors anys a França. (Cèlia Garcia)”; La meva mare em va donar la vida a la Maternitat Suïssa d’Elna i Elizabeth Eidenbenz, la confiança en l’ésser humà”. (Sergi Barba, nascut a Elna el 12 d’abril de 1941).
Cal reconèixer i agrair la tasca de l’Elizabeth i la de tots els voluntaris que, amb o sense el suport institucional, han demostrat i demostren la seva gran humanitat actuant a primera línia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...