Molt
lligada amb el Memorial
del Camp de Rivesaltes, al
Rosselló mateix hi trobem la Maternitat d’Elna, una altra instal·lació
vinculada al refugi de persones desplaçades. Acabada la guerra civil, amb la
Retirada, els camps d’acollida francesos van quedar desbordats i es va detectar
que les dones embarassades i els infants que naixien als camps eren molt
vulnerables i estaven en risc per culpa de la malnutrició i de les deficients
condicions higièniques i sanitàries.
Edifici de la Maternitat, al Chateau d'en Bardou |
La
Maternitat d’Elna va existir
gràcies a Elizabeth Eidenbenz, una mestra suïssa que havia estat col·laboradora
de l’Aide suisse aux enfants d’Espagne,
durant la guerra civil espanyola. Voluntaris que la coneixien van pensar en
ella per la seva experiència i pel seu coneixement de la llengua espanyola.
Ella va crear la Maternitat d’Elna que va esdevenir una casa d’acollida de
dones embarassades que vivien als camps, dones jueves que vivien
clandestinament o dones que malvivien sota les dures restriccions de la guerra.
Elizabeth
es va trobar al capdavant d’una missió de caràcter sanitari, per la qual no
tenia formació, però la seva voluntat i el seu convenciment van fer que trobés
la manera de superar aquesta i moltes altres dificultats.
Elizabeth Eidenbenz |
La
Maternitat va funcionar entre 1939 i 1944 i hi van néixer 597 infants que, si
no hagués estat per la Maternitat, potser no haurien sobreviscut, bé per les
males condicions o bé pel seu origen. Després del seu tancament va restar en
l’oblit fins que, gràcies a un canvi de propietari i al testimoni d’un dels nascuts
a la Maternitat, se’n va recuperar la història. L’edifici ha estat convertit en
un espai per a la memòria, obert al públic.
A la
planta baixa s’hi pot veure la projecció d’una entrevista a l’Elizabeth que, ja
de molt gran, explica, amb una naturalitat i una discreció que l’honoren, la
seva labor al capdavant de la Maternitat. A la primera planta, una exposició
tan senzilla com entenedora ajuda a fer-se la idea de què va ser i de com era la
vida allà. Explica que les dones dels camps arribaven al final de l’embaràs
molt cansades, afeblides, espantades i desnodrides, amb el risc que això
suposava per a la seva vida i la del nounat. Per això, procuraven que hi
ingressessin unes quatre setmanes abans del final de l’embaràs, per procurar enfortir
el seu estat amb repòs i una bona alimentació i aconseguir que arribessin al
part amb un estat de salut suficient per afrontar-lo amb un mínim de garanties
tant per a la mare com per al nadó. A més, els fills de mares febles, tenien la
possibilitat de ser alletats per altres dones que els feien de dida o de rebre
un suplement de llet portada de Suïssa.
Bany de sol de mares i nadons |
La Maternitat
era un lloc net, amb bons aliments i amb una atmosfera de simpatia i comprensió
on les dones hi trobaven una ajuda física i moral que els donava seguretat i
confiança. Els oferia un bocí de dignitat.
La
tasca d’Elizabeth no acabava amb el part. Ella també facilitava que es
poguessin mantenir els lligams amb la resta de la família que s’havia quedat
als camps o que estaven amagats en algun poble de la zona i, en més d’una
ocasió, havia falsejat la identitat de les mares d’origen jueu davant les successives
visites de la Gestapo.
Tal
com es desprèn de les paraules d’alguns testimonis, la Maternitat va ser una
gran obra i l’Elizabeth, una gran dona: “Quan
vaig arribar-hi vaig poder viure com a persona, no pas com un animal, perquè al
camp érem tractats com a bèsties. Des que vaig passar la frontera, la
Maternitat va ser l’única cosa bona que em va tocar viure, els meus millors
anys a França. (Cèlia Garcia)”; “La
meva mare em va donar la vida a la Maternitat Suïssa d’Elna i Elizabeth
Eidenbenz, la confiança en l’ésser humà”. (Sergi Barba, nascut a Elna el 12
d’abril de 1941).
Cal
reconèixer i agrair la tasca de l’Elizabeth i la de tots els voluntaris que,
amb o sense el suport institucional, han demostrat i demostren la seva gran
humanitat actuant a primera línia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...