Dijous al vespre anava a dormir amb el cor encongit per
les primeres imatges de la massacre comesa a Niça. Una notícia esfereïdora. Divendres,
atenta a la informació, em va sorprendre la facilitat amb què Hollande atribuïa
l’atac a un acte de terrorisme islàmic. És evident que desconec si tenia més
proves que l’origen tunisià de l’autor, però el currículum
que arrossegava aquesta persona em feia pensar que l’atac tenia més a veure
amb un estat d’alienació mental que no pas amb la Jihad. Dissabte a mig matí he llegit que estat islàmic ha reivindicat l’atemptat. En tot cas, tant si l’acte
es va cometre en nom propi, com si va ser per jahada fī sabīl (lluitar per Déu), em sembla
que l’element pertorbació hi ha de tenir un paper important.
Qualsevol acte violent és condemnable, més encara si ataca
persones com tu i com jo, com els nostres fills, nebots o néts, com aquell nen
que juga tranquil·lament a la sorra, aquella parelleta que es petoneja en la
foscor de la nit mentre, a prop seu, una jove es
fa un selfie amb els focs artificials
de fons per penjar a instagram. Atemptar
en un final de festa –sigui quin sigui el motiu de la festa- és atemptar contra
tots: nosaltres, vosaltres i ells. La massacre de Niça, lluny de ser una heroïcitat, és un acte de covardia.
 |
| Foto: Ian Langsdon. Font: Diari Ara |
La violència és injustificable i els atemptats són
inacceptables. Però si és que puc arribar a considerar que hi ha atemptats justificables, ho
serien aquells que ataquen objectius militars o polítics, després d’esgotar totes,
totes i totes les vies pacífiques de diàleg i negociació.
D’origen i cultura cristiana, vaig ser catòlica practicant fins que el meu criteri em va empènyer a deixar de ser-ho. A doctrina em vaig aprendre el catecisme i encara ara sóc capaç de
respondre la majoria de preguntes en què s’estructura el manual del bon cristià; els versicles de la Bíblia em són prou
familiars com per saber-me’n alguns de memòria i, tot i no haver estudiat mai l’Alcorà,
em sona alguna aleia que he llegit en
algun llibre o sentit en algun mitjà. Del que estic segura, però, és que cap llibre
sagrat ni cap doctrina pot induir a cometre, en nom d’un déu, barbaritats com la de Niça si no és que se’n fa una mala
interpretació.
Perquè ho sento al fons del cor, avui jo també sóc Niça. #TousSommesNice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...