La primera estrella del vespre

Nàdia Ghulam, la noia afganesa protagonista d’El secret del meu turbant, ens ha obsequiat amb una altra publicació. En aquesta ocasió ho ha fet per donar-nos a conèixer la realitat de les dones afganeses de la seva família, per donar veu a les que no en tenen.

Amb la col·laboració de Javier Diéguez, Nàdia ens descobreix una realitat desconeguda per a molts de nosaltres. El llibre relata la tornada a la seva terra natal, Afganistan, en motiu de la mort de la seva tia. Vestida amb nicab, per passar desapercebuda i evitar que algú pogués reconèixer en la seva mirada en Zelmai, el noi per qui ella mateixa s’havia fet passar durant més de deu anys per mantenir la seva família, recorda escenes de la seva infància viscudes al costat de les dones de la seva família.  

Sense expressions dramàtiques ni exagerades, a mida que hom avança en la lectura del llibre, descobreix històries cruels, punyents i colpidores i s’adona de la duresa del dia a dia d’aquestes dones, que tot i ser les nostres coetànies, viuen una realitat totalment diferent de la nostra. La lectura constata una vegada més la valentia de la Nàdia, així com la seva generositat i la gran estima que sent per la seva gent i la seva terra.

De la mateixa manera que fa temps em va delectar El secret del meu turbant, ara ho ha fet La primera estrella del vespre, una història de dones valentes.

L’eternitat és l’amistat i la força de totes les dones valentes.

L’eternitat és la primera estrella del vespre.

Gràcies, Nàdia, per compartir aquesta història de dones valentes, de dones mereixedores de la primera estrella del vespre.