dimarts, 5 de juliol de 2016

És estiu a l'institut

Petons, abraçades o encaixades de mans. Rialles, somriures o llàgrimes. Tot són mostres del comiat pròpies del darrer dia de curs. Els més petits, amb una pubertat encara incipient, deixen enrere el primer any d’institut. Els més grans s’acomiaden dels amics sabent que coincidiran a gorgues, piscines, bars o festes de poble. Uns i altres saben que es retrobaran al setembre, per començar el nou curs o per acabar la feina que, per manca de temps o de motivació, no han pogut enllestir al juny i provaran sort a les recuperacions de setembre.  
Alguns tanquen una etapa marcada pel seu creixement personal i, amb un títol sota el braç, s’encaminen cap a un futur incert i potser més motivador. Per primera vegada hauran hagut de triar cap on volen anar. A les aules han adquirit coneixements, però el centre ha esdevingut l’espai on han après, han crestut i, sobretot, han evolucionat com a persones.
Uns i altres -titulats o no- tenen al davant dos mesos de descans, sobretot si han aprofitat les oportunitats que han tingut. Dos mesos que els més afortunats podran dedicar al joc, l’esplai, l’esport o l’oci. Dos mesos que per alguns seran d’avorriment i de moltes hores de tele i ordinador. Dos mesos en què alguns tastaran el món del treball, bé per necessitats econòmiques, o bé perquè els pares volen que sàpiguen quin pa hi donen, pensant que l’experiència els servirà per aplicar-se més quan torni a començar el curs.
Pleguen els alumnes i també ho fan els professors. El trenta de juny és dia de claustre i comiat. Uns marxen amb la tranquil·litat que tornaran l’u de setembre; altres sense saber quina serà la destinació del curs que ve, i alguns ansiosos perquè no saben si treballaran o no. Seran dos -no pas tres- mesos de vacances, una part de les quals alguns destinaran a reciclar-se.

De portes enfora, sembla que l’activitat als instituts s’ha aturat. Però no us penséssiu pas que també ho ha fet de portes endins. Encara els alumnes no passaven per la porta amb el butlletí de notes sota el braç, s’accelerava -perquè en marxa ja s’hi havia posat molt abans- el mecanisme de preparació del nou curs escolar. Mecanisme que inclou tots els aspectes que fan possible el funcionament d’un centre.
Paraules com oferta, preinscripció, barem, assignació o matrícula se senten tant com plantilla, horaris, interinatge o substitució. La renovació de taules, cadires i guixetes conviu amb el repintat i les obres de conservació i millora. La tria, la compra i la venda de llibres conviu amb la confecció de dossiers i quaderns. Trucades, cartes, e-mails... entren i surten sense parar. Reunions, negociacions, concessions i estira-i-arronses se succeeixen.  
L’activitat és tan frenètica com complexa és la posada en marxa del nou curs escolar. Qui no ho hagi viscut en primera persona no s’ho pot pas imaginar. Convido tots aquells que es pensen que els instituts tanquen dos –o tres- mesos, a passar amb nosaltres un parell de matins de juliol.
Tancarem per vacances i, com moltes empreses de la comarca, ho farem durant tres setmanes d’agost. I tornarem el primer dia de setembre, amb una miqueta de mandra, però contents de tornar-hi a ser, disposats a fer tot allò que estigui a les nostres mans –i més- perquè el nou curs escolars comenci el millor possible.
I ara, qui vulgui que critiqui els funcionaris! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...