Asseguda a primera fila, acompanyada dels familiars més
propers i amb els nervis a flor de pell, va veure arribar l’home amb qui ha compartit la major part de la seva
vida, agafat de bracet d'una núvia espatarrant.
I en aquell moment, la seva manca de creences en els
convencionalismes es va esvanir i una gota tèbia i
salada li caigué galtes avall. Una gota minúscula i gegantina alhora, una gota repleta de l’emoció de veure la seva filla convertida en aquella donassa,
i de l’enyorança que sentia de totes aquelles persones estimades que
no havia pogut tenir al seu costat per compartir aquell fantàstic moment.
Perquè en aquell casament, ella era la mare de la núvia.
Breu però inmenssament preciòs!!!
ResponEliminaGràcies, Meritxell!
EliminaTalmen escrit amb els sentiments.
ResponEliminaExactament,amb els sentiments. Gràcies!
EliminaFets reals?
ResponEliminaReals i viscuts en primera persona, com la vida!
Eliminapreciòs! jo també m´he emocionat!
ResponEliminaMoltes felicitats!
ResponElimina