dijous, 8 de setembre del 2016

El seu nom és Tura

Enguany el pregó de festa major l’han fet les Tures, un grup de dones de totes les edats, que tenen en comú que es diuen Tura, un nom autòcton -gairebé endèmic-, tan olotí com el fajol o el cardar (la llana -malpensats!-). Les pregoneres, amb un to entusiasta i festiu ens han explicat anècdotes personals relacionades amb el seu nom i ens han convidat a gaudir de la nostra festa major, les Festes del Tura.
Sense voler treure mèrit als erudits pregoners que tradicionalment tenim a Olot, és dels anys que el pregó m’ha agradat més: ha estat curt, alegre i divertit, i s’ha sentit molt bé.
Avui és el dia de la Mare de Déu del Tura i ho és també de totes les mare de Déu trobades, per això, a més de les Tura o Maria del Tura, celebren el sant les Núria, les Coralí –o Coral-, les Meritxell... sants que a Olot són de segon ordre. Per això, les olotines que porten aquests “altres noms”, saben que quan reben una felicitació gairebé sempre va precedida d’un ai és veritat que avui també és el teu sant!
La mare també se’n deia, de Tura, per això, el dia d’avui celebrava la seva onomàstica i rebia felicitacions de familiars, amics i coneguts. Em recordo passejant al seu costat, enmig del brogit de la Festa Major, com aquella nena inquieta i neguitosa, que esperava que algú la felicités per iniciativa pròpia abans que hagués de recordar que també era el seu sant. Quines coses té la vida, si en comptes d’Adriana finalment m’haguessin posat Núria “del cul gros”, també seria el meu sant!
Avui, però, em plau recordar la nostra Tura, la mare, que “esperant” sis vegades va fer possible la família XXL que som avui; la iaia Tura, que feia les millors tallarines del món; la sogra, que els seus gendres i jove qualifiquen com la millor sogra del món, perquè els va estimar com a fills seus, i la besàvia, que els besnéts que ella tan desitjava –els dos que ja té, el que està a punt d’arribar i tots els altres que vindran- no hauran conegut mai.
Mare, sogra, àvia i besàvia Tura, siguis on siguis, des d’aquí t’enviem un petó!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...