Enguany el pregó de festa major l’han fet les Tures, un grup de dones de totes les
edats, que tenen en comú que es diuen Tura, un nom autòcton -gairebé endèmic-, tan
olotí com el fajol o el cardar (la
llana -malpensats!-). Les pregoneres, amb un to entusiasta i festiu ens han
explicat anècdotes personals relacionades amb el seu nom i ens han convidat a
gaudir de la nostra festa major, les Festes del Tura.
Sense voler treure mèrit als erudits pregoners que
tradicionalment tenim a Olot, és dels anys que el pregó m’ha agradat més: ha
estat curt, alegre i divertit, i s’ha sentit molt bé.
Avui és el dia de la Mare de Déu del Tura i ho és també
de totes les mare de Déu trobades,
per això, a més de les Tura o Maria del Tura, celebren el sant les Núria, les
Coralí –o Coral-, les Meritxell... sants que a Olot són de segon ordre. Per
això, les olotines que porten aquests “altres noms”, saben que quan reben una
felicitació gairebé sempre va precedida d’un ai és veritat que avui també és
el teu sant!
La mare també se’n deia, de Tura, per això, el dia d’avui
celebrava la seva onomàstica i rebia felicitacions de familiars, amics i
coneguts. Em recordo passejant al seu costat, enmig del brogit de la Festa Major,
com aquella nena inquieta i neguitosa, que esperava que algú la felicités per
iniciativa pròpia abans que hagués de recordar que també era el seu sant. Quines
coses té la vida, si en comptes d’Adriana finalment m’haguessin posat Núria
“del cul gros”, també seria el
meu sant!
Avui, però, em plau recordar la nostra Tura, la mare, que “esperant” sis vegades va
fer possible la família XXL que som
avui; la iaia Tura, que feia les
millors tallarines del món; la sogra,
que els seus gendres i jove qualifiquen com la
millor sogra del món, perquè els va estimar com a fills seus, i la besàvia, que els besnéts que ella tan
desitjava –els dos que ja té, el que està a punt d’arribar i tots els altres
que vindran- no hauran conegut mai.
Mare, sogra, àvia i besàvia Tura, siguis on siguis, des d’aquí
t’enviem un petó!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...