dimarts, 22 de novembre del 2016

De la loteria i de la vida

Ja fa dies que  s’han posat a la venda les participacions de loteria de nadal -la nacional i la grossa-. Al seu voltant, tothom corre a comprar-ne, no fos cas que s’acabés. Tots volen ser una mica més rics -ella també-, però sent opinions diverses i una carrandella de motius per voler ser rics que la deixen figagirada.
Uns voldrien estar folrats per deixar la feina i parar-se per ells; altres per deixar de treballar i no fotre ni brot; altres voldrien estar-ho per donar-se tots els capricis –i vicis- que no es poden permetre... Si fins i tot hi ha qui voldria ser molt ric només per tenir la sensació de ser-ho i refregar-ho pels morros dels altres!
Se sent -com tantes altres vegades- diferent del seu entorn. No és pas que no vulgui que li toqui la loteria. I és clar que ho vol! És clar que li agradaria no haver de mirar prim en les despeses extres; és clar que li agradaria poder canviar aquell vell tot-terreny que li escurça  l’aproximació de les excursions que tant li agrada de fer; és clar que li agradaria gaudir de la tranquil·litat de tenir un roc a la faixa per tot el que pugui menester; és clar que li agradaria ajudar les seves filles en l’adquisició del seu primer vehicle o de la seva primera vivenda. I és clar que sí!


Se sap analfabeta en matèria de jocs i apostes. No ha comprat mai una butlleta de la primitiva ni de la bonoloto; com a molt, algun cupó de l’ONCE i alguna participació dels sortejos nadalencs. Per això, cada any en aquestes dates no sap com actuar i dubta –i la fan dubtar- de l’import que n’ha de comprar, de loteria. Uns diuen que s’ha d’apostar fort, que qui no arrisca, no pisca. Uns altres diuen que no hi juguen mai, però sap de sobres que s’hi gasten molts més diners dels que s’hi gasta ella.  
Com els altres anys, en comprarà una miqueta. I si toca, toca. I si no, no tindrà cap decepció, perquè, no enveja gens ni mica la manera de fer d’algunes persones tan carregades de diners que la seva vida gira entorn a la seva riquesa. Sap de sobres que les coses més importants no es paguen amb diners. No es pot comprar l’amistat verdadera. No es pot comprar l’amor. I, sobretot, no es pot comprar la salut. Sap que un bon feix de bitllets no hauria estalviat la mala fortuna als que han perdut la batalla i sap que no són garantia d’un futur llarg i planer.
Li agrada la vida que té i la vida que viu i signaria allà on fos perquè d’ara endavant tot seguís en la mateixa línia.  

4 comentaris:

  1. La loteria només serveix per perdre calers, com menys hi juguis millor, aquesta web et permet fer una simulació dels beneficis que tindries al jugar a les loteries segons el pas del temps.

    Tal com diu Homer Simpson: Tindrà tots els calers del mon però hi ha una cosa que mai podrà comprar....
    https://www.youtube.com/watch?v=DLmfO9gG_gA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel consell, Pons. No pateixis que no hi jugo gaire, a la Loteria. Diuen que és molt més probable que ens caigui un llamp que no pas que ens toqui la loteria. A més, en Homer té molta raó!

      Elimina
  2. Lletres sabies Adriana.
    Continua amb l'escorniflaire,fas passar una molt bona estona i convida a la reflexió.Gràcies!!

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...